lunes, 31 de mayo de 2010

365.- 365 contes

La pluja tornava a fer acte de presència i s'havia oblidat el paraigües en aquell restaurant de moda. Va decidir esperar dins el cotxe fins que la tempesta passés. Va aparcar al final del camí, just fins on va poder arribar per culpa del cadenat que hi havia. Va apagar el motor i les llums, va encendre la ràdio i es posà a llegir el llibre desmanegat, que rodolava d'un costat a l'altre del seient del darrera ja feia setmanes.

La tempesta semblava interminable, però no l'importà. Es feia fosc i va encendre el llum interior per poder continuar llegint. Adduït per les històries, no sentia ni la remor de la pluja contra el vidre ni les converses futbolístiques de la ràdio.

Van passar hores i hores, la pluja es va acabar, i ell l'únic moviment que va fer, fou el necessari per passar de pàgina, humitejant-se la punta dels dits de tant en tant, per què no li rellisqués. Anava pel conte tres-cents i encara n'hi quedaven seixanta-cinc. No va contestar a les tres trucades de mòbil i no ho pensaria fer fins que acabés. De sobte va descansar la vista un moment, i aprofità per pensar en la bateria del cotxe i apagar la ràdio. No va mirar l'hora ni s'adonà de la foscor exterior, només trencada per aquella lluna, emboirada encara per alguns núvols.

Ja només li quedaven tres contes, la llum interior del cotxe va dir prou i sense immutar-se va sortir, es mirà la lluna, ara ja amb tota la seva lluminositat, va buscar el lloc amb més claror i es va asseure a terra amb les cames creuades i l'esquena mig corbada. La seva velocitat de lectura no va variar i la concentració va restar intacte.

I així fins al punt final. Va tancar el llibre amb molta cura. Donà un cop d'ull a la lluna, després al cotxe. De sobte, unes llums que s'apropaven a molta velocitat l'enlluernaren. No li donà temps d'aixecar-se i es van aturar en sec just un parell de metres davant seu. I una figura de dona, amb faldilla llarga i cabells llargs, se li apropà enèrgicament i digué:

-Amor, però que fas aquí???!!!

Autor: Estrip del blog Descric

Conte amb 365 paraules justes

35 comentarios:

XeXu dijo...

Hem arribat al final! Com no podia ser d'altra manera, un homenatge al projecte que ens ha tingut enganxats un any sencer. A veure a quanta gent li passarà això que descrius, Estrip!

Carme dijo...

Je, je, je... i és que hi ha coses que acaben en adicció i crec que tots sabem quina mena de coses són!

Bon projecte, bons contes i molt bon final!

Felicitats a tots!

bajoqueta dijo...

Pos sí, a vore si quan tinguem el llibre a les mans a molta gent li passa, encara que espero que no... ja que estaria bé poder llegir un conte cada día :)

Gràcies Estrip pel conte per este últim dia!

garbi24 dijo...

Es com un final feliç, que esperem que continua amb paper als nostres dits.
Felicitats a tots per arribar al final.

Pilar dijo...

Un bon conte per a un...punt i seguit. Un llibre sempre es pot obrir i llegir-lo una i altre vegada, de mil maneres.
Avui ho faré tornant enrere.
Felicitats!

McAbeu dijo...

Hi ha vicis que no pots deixar fins arribar al final i hem arribat al final d'aquest gran projecte amb un conte molt adient.
Però encara que s'acabi "el nostre conte de cada dia", per sort podem repetir sempre que volguem tant aquí mateix com al llibre que es prepara.
Felicitats a tothom qui hi ha participat!

xaruga dijo...

Bé, no sé que dir. Estic content perquè l'obra s'ha pogut culminar, pefò a la vegada tinc una sensació de nostàlgia perquè demà si entro al bloc, ja no trobaré un conte nou per llegir.

Anónimo dijo...

I aixó és un gos i això és un gat i aquests contes s'han acabat!

Felicitats a tots i gràcies per fer-me passar unes quantes bones estones.

Luguca

montse dijo...

Avui tothom ho celebrem.
Gràcies per fer-ho possible.


Proposo que després d'un merescut descans, ens enganxis a un nou projecte.

M'atreveixo a fer una crida. M'agradaria que des de aquest bloc on hi ha participat tanta gent emprenguéssim una nova iniciativa.

Salut, i felicitats.

fanal blau dijo...

Un conte boníssim per tancar aquest periple en el que hem circumnavegat al llarg d'aquests 365 dies.
El meu més sincer reconeixement per la tasca-empenta de la bajoqueta, i la felicitació general a tots els que hem participat escrivint i llegint aquest any de contes.
Ha estat un plaer!

teresa sole dijo...

No..no podrem deixar el llibre dels contes i aquet en un bon final.
Jo e de donar gracies a la Monica i tambe a la Marta Perez ,amb elles e descobert dons... aixo els 365 contes
Teresa SOLE

Marta dijo...

Com diu la Carme: Felicitats a tots! Ho hem aconseguit!
Bajoqueta, una bona iniciativa amb una bona resposta. Gràcies per ser-hi sempre.
Un conte perfecte com a final.

Allau dijo...

Felicitats, Bajoqueta, hem fet el cim!

Len0re dijo...

Preciós aquest conte, que posa punt final a aquesta aventura. Vaig a tirar moltíssim a faltar trobar un conte nou cada dia, gràcies a aquesta iniciativa he pogut conèixer i adonar-me cuantísima gent sap narrar un bon conte.
Gràcies a Mònica, per deixar-me participar i a tots vosaltres per les vostres boniques històries.

Fins aviat.

Víctor dijo...

Quina pena haver acabat ja. Molt bon conte per posar el punt i seguit (com diuen per aquí) a aquest bloc, per cert. Si prospera això que proposa la Montse, compteu amb mi, és clar.

Ens veiem en paper, i als blocs personals. I gràcies, Mònica.

bajoqueta dijo...

De veritat que moltíssimes gràcies!

Montse no sigues dolenta que no saps tu la feinada que ha portat això jajajaja. Vols comprovar-ho?

Però si que estaria molt bé més avant fer alguna coseta entre tots.

I gràcies a tots els mails que estic rebent!

Joaquim Valls dijo...

El millor colofó per un petit-gran projecte... que no hagués estat possible sense la voluntat, les ganes i da dedicació de la Mònica.

Enhorabona a tothom!

bajoqueta dijo...

Ale ale tampoc vos passeu que si no arriba a ser per vatros no arribem als 365... no me veig jo escrivint tants de contes jajaja

Elvira FR dijo...

Un conte molt però que molt apropiat i escaient per cloure aquesta fita del 365 contens de màxim 365 mots...ha estat un plaer...

senga dijo...

...en el conte, on diu novel·la hi posaria històries...i certament un final feliç...parlant de contes no podia ser d'altra manera...felicitats...mil vegades gràcies pel treball fet i compartit
...i ara un xic d'anyorança i de pena per anar aprenent a tancar cicles de la Vida...

bajoqueta dijo...

Senga, ho vaig vore i se'm va passar, i mala memòria no ho he canviat este matí. Gràcies per fixar-te! Després faig el canvi.

Juanma dijo...

bajoqueta,

Ho has aconseguit, enhorabona.

I ara que farem? Algun altre projecte cuinant-se?

La Meva Perdició dijo...

Un conte final perfecte per arrodonir aquesta intensa aventura!. Felicitats pel relat, el protagonista ha tingut sort i ja disposa del primer exemplar dels “365 Contes” ^_^
Felicitats a tots els companys de viatges i una gran abraça a Bajoqueta que amb el seu esforç a fet possibles aquesta utopia. ^_^
Desprès de comprovar que tot és possible, que ens portarà el futur? :)

kweilan dijo...

Molt bon final per una iniciativa que comencàvem fa un any. Fa il.lusió que s'acabi i una mica de pena també. Un projecte fantàstic que ha tingut en tu, bajoqueta, una treballadora incansable que ha fet que mai faltés el conte del dia a primera hora del matí, puntual com el café de l'esmorzar.
Moltes felicitats! Te les mereixes! Una abraçada!

Miri4 dijo...

M'afegeixo als comentaris per a felicitar a tots els participants en aquesta aventura literària, i especialment és clar a la Bajoqueta.
Moltes gràcies per aquesta iniciativa, i gràcies també a la Marta que em va animar a participar-hi.
Ja tinc ganes de tenir el llibre!!!.

Dissortat dijo...

Agraïsc la possibilitat que m'ha oferit aquest excel·lent blog per a traure algunes lletres del meu interior, que feia molt que no "jugava" a escriure.

Trobaré a faltar el conte diari que era ja una costum. Felicitats a tots per haver arribat al final i especialment a la Mònica, per portar tot aquest "tinglado" avant.

Ara a esperar el llibre i a esperar que la gent que puga llegir-lo li passe com a l'últim protagonista d'aquests 365 contes.

Salut!

estrip dijo...

Moltes felicitats Bajoqueta per la idea i moltes felicitats a tots. I quina il·lusió veure el meu conte el darrer. Merci.

Anónimo dijo...

Bon conte per l' últim conte.
Felicitats a tots els que hi heu participat. No he llegit tots els contes però ho faré !
Mònica / Bajoqueta: per tu el meu més sincer agraïment per aquesta tasca tant increïble que has fet i que de ben segur que ha estat díficil i complicada.
Gràcies per estar sempre present en el moment oportú i per les teves paraules escrites de cada conte.
Estic contenta d' haver-hi participat!
I ara a esperar que es materialitzi en paper.
Una abraçada. Un plaer.
M.Rosa Heras i Serrat

bajoqueta dijo...

Moltíssimes gràcies a tots!
Espero que el mono de "llegir contes" el pugueu suplir amb alguna altra cosa :)

bajoqueta dijo...

Juanma, ara tinc una bona feinada i després a descansar una mica :)
Però com que no paro quieta estic pendent de començar una cosa amb bajoqueto, però tema cuina potser :)

rits dijo...

Un conte final preciós!!!

moltes felicitats, bajoqueta!!!! i moltes gràcies per aquesta iniciativa, que de ben segur que t'ha portat moltíssima feina i que molts hem gaudit de valent!!! escrivint, llegint, comentant!!!

ps. reconec que darrerament no he participat gaire, però cada matí, el conte dels 365 m'acompanya al tallat!!!! ho trobaré a faltar!!!!

Josep B. dijo...

Arribo una mica tard als comentaris.

Crec que és la millor narració per tancar la sèrie, tot i que encara no m'els he llegit tots crec que hem fet un producte magnífic, qui sap, potser d'aquí a uns anys als col·legis parlaran d'aquest recull o d'algun de semblant com a mostra del que feia la gent a principis del segle XXI.

bajoqueta dijo...

Rits, ha sigut una feina i ho està sent encara, però ja s'acaba i a més ha estat un plaer fer esta feina. Llàstima que no em paguen jajaja.
Molta gent trobarem a faltar els contes.

Josep, m'encantaria que este llibre durés molts i molts anys i que no es perdés a les estanteries de les cases :)

Filadora dijo...

Ja ja ja! Un conte genial! d'això sí que se'n diu enganxar-se a un llibre!!!!

Gràcies Mònica per aquesta iniciativa tan bona!

Felicitats a tothom!

bajoqueta dijo...

Gràcies a tu Filadora!