sábado, 8 de mayo de 2010

342.- La troballa arqueològica


Aquest jaciment arqueològic em donava bones sensacions. Han estat molts mesos de feina improductiva, d’anar veient com els companys abandonaven fastiguejats de no trobar res però, a la fi, la meva constància ha tingut la seva recompensa.
L’estrat on treballem data d’alguns milers d’anys enrere i és allí on he trobat un objecte estrany que em farà famós i, potser, ric.
Es tracta d’un instrument desconegut, no puc encara endevinar la seva utilitat però és clarament tecnològic. Per això té tant valor, perquè no és tracta com seria normal d’un fòssil o d’una peça de ceràmica: Tinc entre les mans un objecte fabricat amb una tecnologia desconeguda fins ara.
Té forma de paral·lelepípede, de poc gruix és més alt que ample. És petit, cap perfectament a la mà. La seva cara anterior està dividida en dues parts ben diferenciades, a la superior trobem un rectangle d’un material translúcid sense cap senyal exterior a diferència de la part inferior que està subdividida en petits rectangles, cadascun dels quals va marcat amb uns signes molt semblants a les nostres lletres i números. La part posterior és completament llisa amb un únic orifici del mateix material translúcid que hem trobat al davant però molt més petit i de forma circular. Al gruix del paral·lelepípede hi trobem unes entrades, que semblen fetes per connexions, repartides de manera irregular. L’objecte es pot obrir, ja que podem separar del conjunt la part posterior que actua, doncs, com una tapa. A l’interior destaca una gran peça, en comparació amb les altres, que també té forma de paral·lelepípede i s’encabeix en un lloc fet expressament per ella. Una vegada treta aquesta peça queden al descobert altres parts que no es poden extreure sense trencar l’objecte principal, exceptuant un petit rectangle d’un material dur però flexible que també va encabit en un lloc determinat i molt resguardat...
No puc esperar més, ja sé que no són hores però ara mateix connecto el meu xip auricular a la xarxa mundial per preguntar al meu professor el significat d’aquestes lletres, “NOKIA”, que hi ha a la part del davant de l’objecte. Si ho sap, el dia d’avui, 30 de Segon de 4465, sortirà als e-book’s d’història.
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules justes)
.
Imatge treta d'Internet
.

15 comentarios:

Pilar dijo...

Som, sens dubte, uns viatgers en el temps.
Bon relat, Mc.

Garbí24 dijo...

Vas molt endevant envers nosaltres...d'aqui que els nokia no siguin fòsils n'hi ha per temps.
M'ha agradat, Mac

bajoqueta dijo...

Vols dir que hi haurà e-books? A saber que hi haurà!

Jo si miro l'Alcatel que vaig tenir al principi em sona a troballa quasi jajaja

Gràcies McAbeu un cop més per la teua imaginació :)

Joaquim Valls dijo...

Una història molt ben narrada, original i, a més... segurament també visionària (però això, per sort o per desgràcia, mai no ho sabrem). Enhorabona.

xaruga dijo...

Al pas que anem, un dia tot fotrà un pet i a tornar a començar. Llavors farem aquest tipus de descobertes que ens conta de manera magistral el nostre amic MC.

◊ dissident ◊ dijo...

Molt bo!!!

NOKIA pura arqueologia!!! I a mi que el meu em sembla sofisticat hahahaha. Penses que en l'any 4465 aquesta boleta de terra i aigua encara no haurà petat com diu xaruga??

Salutacions!!

Laura T. Marcel dijo...

Al 1984 vaig llegir la novel·la dels mateix titol que havia estat escrita al 1948. Moltes de les coses futuristes que contava ja no ho eren en aquesta data, ja eren realitat. Només havien passat 36 anys. El món avança molt més ràpid del que controlem. Al 4465??? Uff, igual estem en una altra era.
Aquest relat està molt bé.

montse dijo...

La noticia de la troballa del Nokia sota un munt de plàstics ha donat la volta al món, Molts investigadors es pregunten com pot haver existit una civilització tant destructiva.

Com pots veure el teu conte m'ha agradat, i m'atreveixo a anar més enllà.

senga dijo...

...m'agrada la proposta futurista...quina pressa per saber el final...gràcies...una vegada més posa de manifest el nostre orgull immortal...els cicles de la Terra contiuen més enllà de nosaltres...som quasi humans...com diu l'E. Carbonell...

Sergi dijo...

Molt bo Mac! Molts cops he pensat què passarà en un futur quan es redescobreixi la nostra tecnologia actual. O potser hi haurà continuïtat i ja no caldrà fer descobertes d'aquestes?

Marta dijo...

Molt bo aquest conte! Felicitats

Anónimo dijo...

Els homes d'avui som els prehistòrics del futur.

Tot és qüestió de temps.

Felicitats,

Luguca

McAbeu dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!! :-))

Si no hi ha un daltabaix a última hora, amb aquest conte dono per finalitzada la meva col·laboració amb els 365 Contes. Ara només cal esperar l'arribada del llibre. :-D

bajoqueta dijo...

Et dono festa vaaaaa ja pots descansar :)Has treballat molt dur i et mereixes unes vacances.

I moltíssimes gràcies per què ens has fet riure amb els teus contes :)

kweilan dijo...

Molt bo!