miércoles, 5 de mayo de 2010

339.- Darrere el mirall


A primera hora de la matinada s’aixeca i busca desesperada, però no és darrera cap cambra. Baixa les escales amb més rapidesa de la que el cos li pot oferir i un cop al menjador, no la troba mirant els dibuixos animats. Entraria a la cuina, però ho te prohibit. Torna a pujar al llit i es provoca un nou somni. Passada mitja hora s’aixeca de nou i amb tensió repeteix el mateix recorregut que ha fet anteriorment. No és als armaris, ni a l’habitació dels nens, ni fora el balcó, ni saltant a corda al jardí, ni darrera aquella llesca de pa amb xocolata. En un món tant avançat no ha rebut ni un SMS al mòbil, ni un mail a l’ordinador, ni tan sols ho ha vist publicat al facebook. El mirall n’és l’anunci oficial, ha marxat sense deixar més rastre que el de l’arruga. Ja pot buscar per tota la casa, ella ja no cabrà mai més en aquells pantalons blancs. Aquella nena de 17 anyets ja no hi és. Ara és una dona que sent una veueta consoladora que li diu: - No busquis més, la innocència ha marxat i no hi ha operacions que te la tornin; sols pots utilitzar-ne el record per entendre la dona que ets i construir la que seràs.

Autora: Roser Busquets


13 comentarios:

instints dijo...

No entenc gaire com va això dels contes, però de seguida em poso al dia i me n'assabento.
Tant de bo amb 17 anys m'hagués marxat la innocència jeje. Bonica història!!!
Ahir vaig tornar, i poc a poc em vaig posant al dia dels vostres blocs. Em trobaràs a:
www.gatetambturboinstints.blogspot.com
Un petonàs bajoqueta!!!

Kudifamily dijo...

Bajoqueta, tens un regalet al blog!!

bajoqueta dijo...

Instints, benviguda! Arribes una mica tard per què ara al maig acabem jajaja. De tota manera encara ens falten alguns contes. Si t'animes a escriure'n un aquí tens les instruccions:
http://365contes.blogspot.com/2009/05/un-any-de-contes.html

bajoqueta dijo...

Kudi, gràcies pel regal! És de tots els cuentites també :)

bajoqueta dijo...

Roser, és molt bonic el conte, crec que es mereixia totalment el premi que et van donar ;)

Dissortat dijo...

Perdre la innocència no és tan dolent, ademés sempre podem tornar a ser innocents només proposant-nos ser-ho. No és fàcil, però tampoc impossible.

garbi24 dijo...

Perdre la innocència es bo sempre i quant sabem aprofitar el que hem aprés amb la pèrdua

senga dijo...

...tot depent de com es miri...aquesta noieta està incorporada en el teu ser amb totes les experiècies que llavors va viure...això de ben segur que és així...
ah,la innocència...la innocència és una capacitat humana que quan neixem ja tenim...la perdem? o està amagada en algun racó?...l'Amor de veritat no pot manifestar-se si no és a través de la innocència...i... tinc molt per aprendre, també d'aquests contes que expliquen tantes coses...mil gràcies amigues.

McAbeu dijo...

És un conte molt maco, la innocència potser ja ha marxat però encara queda la tendresa. :-)

Pilar dijo...

Darrere la pèrdua de la innocència, tot un món per descobrir.

XeXu dijo...

Molt ben explicat, la innocència és una cosa que ja no tornarà, com moltes altres que anem perdent des que som nens i ens anem fent grans.

Roser Busquets dijo...

Hola sòc la Roser!
Moltes gràcies per llegir-me i per les vostres paraules.
Alguna cosa d'inocència em deu quedar, però ja no és la mateixa de quan era petita i ho veia tot de color de rosa... Ara el meu color és el taronja, per tant alguna cosa deu haver canviat...
Tot el meu suport a aquesta iniciativa que comparteix pensaments de persones anònimes per uns i que segur que són el tot per d'altres.
PETONS A TOTS ELS QUE LLEGIU I SEGUI ELS PENSAMENTS D'AQUEST BLOG

kweilan dijo...

Bon conte!