lunes, 10 de mayo de 2010

344.- Codi forestal

El professor Malasang des de la seva talaia amollava el feixuc discurs filosòfic pel que li pagaven, dirigint-se a un auditori quasi absent, o així ho semblava. Dos minuts abans d’acabar la classe va recollir les seves coses, es va plantar al centre de l’entarimat, i desafiant als seus oients va exclamar,

-La setmana vinent, em faran a mans un treball referent al tema d’avui, de setanta planes a doble espai, amb Arial 12, i enquadernat en espiral. No oblidin la bibliografia emprada en el treball -, i sense més explicacions va sortir de l’aula.

Marc va començar d’immediat. Entre la feina, el cap de setmana al poble, la resta d’assignatures, el carnet de conduir i les xicueles amb les que havia quedat pel dijous la nit, li aniria més just que un pany de cop per tenir-ho enllestit.

Aquella nit Marc va fer les quatre donant-li voltes al treball, quan es va posar al llit, esgotat va agafar el son a l’instant. Com totes les nits, va somiar amb la cambrera del bar de la universitat, amb la prenyada de l’autobús, amb les companyes de classe, amb les xicueles del dijous i amb la mare d’en Lluís. Al bell mig d’aquell paradís de trempera onírica, va aparèixer l’ombra del professor Malasang. Marc es va esverar, sense cap dubte aquella ombra mig difosa era el professor. L’ombra, va insistir en assenyalar que a l’apartat de la bibliografia no oblides ressenyar el Codi forestal.

Marc, esverat, es va despertar de sobte, no entenia que volia dir tot allò, però ell no era dels que deixen serrells. Va encendre el portàtil i va fer la consulta al Google: Codi forestal, el més semblant que va trobar va ser la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

No entenia res. En els dies següents va enllestir un treball justet com pocs, però no va oblidar-se de la referència bibliogràfica a la Llei forestal catalana, i va donar-li al professor.

Dies després, quan les notes es van penjar al tauler, farcides de suspesos i d’aprovats pels pèls, destacava l’excel·lent d’en Marc, que va deixar a tothom bocabadat i a ell que seguia sense entendre res de res.

Autor: Juanma Garcia

Blog: De Roquetes vinc...

(conte amb 365 paraules justes)

7 comentarios:

garbi24 dijo...

El principal és arribar-hi, encara que de vegades no sàpigues com ho has fet.

P-CFACSBC2V dijo...

Potser sí que s'ha de fer cas als somnis…

bajoqueta dijo...

En este cas queda totalment demostrat que s'ha de fer cas dels somnis.

Gràcies pel conte Juanma :)

xaruga dijo...

Fins els mal sons poden ser profitosos.

Marta dijo...

Una premonició dictada en somnis amb recompensa.

senga dijo...

...i voleu dir que no és millor fer cas als somnis, imaginacions,fantasies, missatges de tota mena TAMBÉ?...Us heu dedicat mai una estona a observar com us enganya el cervell racional?...diria que amb la suma del cervell analògic i el racional aniriem tots més bé...i això com es fa?...entrenament...

kweilan dijo...

S'ha de fer cas als somnis!