Jaume té la bossa a sobre el llit. Doblega l’última camisa i li queda perfectament simètrica. La posa damunt de la resta de coses que ja té col·locades i se n’adona de que la maleta ha quedat perfecta. Això li produeix la sensació de satisfacció aquella que tens quan fas una cosa petita i et surt just com tu esperaves. Està molt satisfet.
Agafa el telèfon i sense haver de pensar marca els números del servei de taxi. És increïble, ha vist uns quants cops a la seva vida aquests números retolats a la planxa dels taxis de la ciutat i no ha hagut de fer cap esforç per a marcar-los a pesar de ser la primera vegada en la seva vida que ho fa. Això li produeix la sensació de satisfacció que provoca el fet petit de realitzar quelcom de forma perfecta a pesar de no haver-ho previst. Està molt satisfet.
Quan ja es troba dins del taxi i va camí de l’aeroport se n’adona d’una cosa. Els arbres de la gran avinguda per la que circula el vehicle formen una cadència visual preciosa, rítmica i constant. A més a més al parar bé l’orella es percep que aquesta cadència quadra perfectament amb el so del brunzit del motor i l’aire desplaçat pel vehicle en el seu procés de desplaçament. Podria ser perfectament una escena de pel·lícula. Això li produeix aquella sensació de satisfacció que tens quan observes quelcom que has vist mils de cops al llarg de la teva vida i te n’adones de que allò és harmoniós. Està molt satisfet.
A l’autopista els seus pensaments viatgen sobre el passat de la seva vida i recorda que no ha fet mai vacances, que porta molts anys treballant en feines absurdes i poc gratificants, que ha estat anys pagant uns préstecs asfixiants que li han impedit gaudir de la vida com ell hauria volgut. Avui tot canvia. Les seves primeres vacances. Això li produeix la satisfacció de les coses anhelades i aconseguides. Està molt satisfet.
Arriba a l’aeroport i a la cafeteria hi ha una noia exuberant amb vestit de cuir, és preciosa, li cau una llàgrima.
Encara segueix satisfet?
Autor: Pau Samo
Blog: Lo cuentiste
9 comentarios:
Suposo que depén de la noia el que aquest senyor estigui satisfet, potser li recorda alguna cosa que el deixa insatisfet....
Cal la segona part...
Bé, si es tracta de la dona perfecta potser sí. Massa i tot! :-D
pos em fareu pensar i tot, eh! La gracia és precisament aquesta, cada lector interpreta el que vol. A mi personalment el que em ve al cap és que desprès de llevar-te pel matí pots tenir grans sensacions (bones o dolentes)fins i tot a partir de coses petites. Estic segur de que el protagonista marxa de vacances capficat amb la imatge de la rossa exhuberant que plora en públic i només ella sap la causa.
I, no es pot ser tant sensible, tú!!
moltes gracies per l'interes.
Qui sap si no plora d'emoció en veure'l i comprobar que ara si que va de veritat i no l'ha deixat plantada com altres vegades.
Pau, crec que ho has deixat ben clar. No cal afegir res més.
Descrius les sensacions del prota d'una manera inmillorable.
Felicitats!
L'aconsello que es deixi portar pel descontrol que li provoca aquesta noia. Així, sortirà de dubtes.
Estaria bé que s'hi acostès.
Si porta un "látigo" ha de fugir que pot ser perillosa, si no el porta que es quede a vore què passa :)
Gràcies pel conte Pau :)
Moltes gracies a tots per fer vostre el meu conte! M'he posat vermell i tot..jajja.. gracies de tot cor
Publicar un comentario