jueves, 13 de mayo de 2010

347.- Els globus i els núvols


A diferència dels altres nens, ell va gairebé sempre mirant amunt, al cel, a la recerca de núvols. Les ensopegades s'han incorporat així, de manera natural, a la seva manera de caminar. Quan era més petit, si observava que a algú se li escapava un globus de les mans, es tapava les orelles i sortia corrents a resguardar-se a sota teulada, ja que, segons assegurava, els globus, en xocar contra els núvols, esclataven i produïen els trons.

Fins que un bon dia va escoltar que les persones estem fetes d'aigua. Diu des de llavors que si un nen mor, es converteix de nou en núvol, com ja ho era abans de néixer. I apuntant amb el dit cap al cel, fins i tot recorre els contorns de les seves cares. Cada vegada que veu un globus elevar-se lliure, ja no fuig sinó que es queda contemplant, feliç, la seva trajectòria, fins que desapareix: sap que un nen-núvol mai perd l'oportunitat d'atrapar un globus fugitiu.

autor: Joaquim Valls

dibuix: Guillem Valls

12 comentarios:

bajoqueta dijo...

Una molt bonica història, gràcies Joaquim :)

I com no al teu fill pel dibuixet :)

montse dijo...

Aquest conte ens fa volar.
M'ha agradat molt.

Garbí24 dijo...

MOlt tendre i maco, molt maco, curt però intens

Carme Rosanas dijo...

Preciós! Emociona...

Elfreelang dijo...

Molt tendre aquest conte !

Len0re dijo...

Estic com en un núvol, aquest conte es molt emotiu y tendre. No tornaré a vore els globus fugitius de la mateixa manera.
El dibuix em sembla preciós, tens uns artistes a casa.

◊ dissident ◊ dijo...

M'ha tocat el cor...

El dibuix molt bonic. Felicitats al Guillem que ha captat bé el que contaves!

senga dijo...

...em deixes que l'expliqui als meus alumnes?...és tan maco i tan tendre...i el dibuix segur que els agrada molt.

Joaquim dijo...

Us agraeixo -també en nom d'en Guillem- els vostres amables comentaris.

Agnès, és clar que els el pots contar als teus alumnes. Potser no va malament, de tant en tant, alternar històries divertides amb d'altres que no ho són tant.

Joaquim dijo...

Us agraeixo –també en nom d’en Guillem- els vostres amables comentaris.

Agnès, no sé quina edat tindran els teus alumnes. Potser de vegades no va malament alternar històries divertides, amb d’altres que no ho són tant.

Marta dijo...

Molt bonic!

Carmen Rosa Signes dijo...

Me ha gustado muchísimo Joaquín, un precioso cuento para dejar volar la imaginación de principio a fin. Felicidades.
Besos.
Carmen