domingo, 23 de mayo de 2010

357.- Tres quarts de nou

Tres quarts de 9. Hora de plegar de la feina. Va tenir una idea boja. Però, perquè no? Va anar al despatx del seu cap i li va demanar si li concedia el dia lliure l’endemà, amb una excusa. Concedit. Un somriure se li va esbossar a la cara. No va dir res de tot això al seu marit aquella nit. Va anar a dormir feliç, amb les pessigolletes a l’estómac que et vénen quan estàs a punt de fer una malifeta. Com gairebé tots els dies el seu home es va llevar a les 6 i mitja, va esmorzar durant força estona i va acabar marxant a treballar, no sense abans haver-li fet un petonet als llavis, aquells llavis aparentment adormits. Als cinc minuts es va aixecar corrents del llit: got de llet amb cafè i dutxa ràpida. Va agafar el cotxe cantussejant a tot pulmó i va fer cap a l’agència de viatges més propera que va trobar: bitllet per París a mig matí i el de tornada al vespre. Va enfilar fins a l’aeroport, va aparcar i al cap de poquet ja estava a l’avió! Vol curt i sense incidents. Aterrar, saltar i cantar per la terminal! Visita a l’oficina d’informació: mapa del metro i targeta per circular tot el dia per busos i metro. Veure el Palais Royal Musée du Louvre! passejar per Champs-Élysées fins a Arc de Triomf! descobrir botigues, ballar pels carrers! dinar davant del Sena una baguette de pernil dolç i formatge! passejar per parcs, respirar, respirar, ... somriure i riure com una ximpleta! Apurar el temps, al màxim, no perdre el vol pels pèls. Arribar sense alè però saber que s’ha viscut fins a l’últim segon. Tancar els ulls durant el vol per continuar a París. Arribar a la terminal. Agafar el cotxe i cap a casa a preparar el sopar: dues truites a la francesa amb pa amb tomàquet. Sentir les claus que obren la porta. Un petó dolç als llavis i la pregunta de sempre:

-Què tal el dia?

-De somni!

-M’alegro! i això?

-He estat a París!!!

-Doncs jo a Itàlia!

I es van fer un petó, dels llargs, dels que no tenen pressa...

Autora: Filadora

Blog: Fil a l’agulla

(conte amb 365 paraules justes)


17 comentarios:

Elfreelang dijo...

Un conte preciós! i sort que les cendres del volcà no li van impedir la jornada a París!

marta dijo...

Molt bonic. Les ganes de fer la teva i gaudir de tot. Que impotants!

Filadora dijo...

Ja ja ja!
Gràxies a les dues!!!!

Carme Rosanas dijo...

M'ha agradat molt, a vegades cal seguir els impulsos, ens donen molta energia i carreguen molt les piles.

senga dijo...

...la màgia és allà on la posem nosaltres i llavors ens transforma...i la llista de possibilitats és infinita...VISCA!
i gràcies per contar-ho...ara acabo d'arribar del meu París...

Pilar dijo...

Viure la vida com si fos una aventura, mata la rutina.
Bon i original conte.

Víctor dijo...

Molt bon conte. M'ha agradat un munt.

◊ dissident ◊ dijo...

Un conte que narra perfectament allò que molts de nosaltres fariem i no fem.

Gràcies per fer-me sentir quasi la protagonista.

Excel·lent

Laura T. Marcel dijo...

Sóc tan fastigosament racional i ho he de tenir tot tan controlat que poques vegades m'atreveixo a seguir aquesta mena d'impulsos. La protagonista m'ha fet sentir enveja.
A mi m'agradaria anar a veure persones més que llocs.
M'ha agradat molt!

Garbí24 dijo...

I que hi va anar a fer ell a Italia? espero que el mateix. Bon relat

bajoqueta dijo...

Està molt bé però la pròxima vegada que es busquen un viatge per anar juntets, no? :)

Gràcies pel conte Filadora :)

Filadora dijo...

Elvira! Tens raó! moltaaa sort!

Marta: importantíssimes!

Carme: tens raó, bogeries sanes com aquesta perquè no fer-les?

Senga! quina sort! espero que hagis disfrutat del viatge!

Pilar: de tant en tant, hem de matar la rutina!

Víctor, gràxies!

Dissortat: tot és qüestió de proposar-s'ho!

Laura T. Marcel: comença fent una llista amb totes aquestes persones i la manera com visitar-les i ja veuràs com la resta vé sola! (és una idea!)

Garbi24: no sé pas! no m'ho va explicar!

Bajoqueta: aquest era un viatge per fer sola, ja en fan molts els dos junts!

Pau Samo dijo...

m'agradaria que fos basat en fets reals.

Anónimo dijo...

Jo... es que ja m' hi veig ! A París, a Milà o a on sigui ( amb el que m' encanta viatjar ! )
M' ha agradat molt aquest conte.
Més sovint hauriem de fer coses com aquesta!
Enhorabona.
M.Rosa Heras
( T' ho envio com anònim perquè em falla el compte creat al google )

Filadora dijo...

Pau: A mi més! Potser algun dia... :)

M. Rosa Heras: jo també m'apunto! quan vulguis viatgem! ;)

Anónimo dijo...

Quin conte més original! encomana la sensació de llibertat. Venen de ganes de marxar i tot. Sabeu què, jo també m'apunto!!!

marina.
(no em va bé el compte de google, per això he de sortir com anònim)

Filadora dijo...

D'acord Marina! farem un minibus! ja ja ja!!