sábado, 29 de mayo de 2010

363.- Evanescència


Com cada matí, després de sortir de la dutxa i gairebé sense eixugar-se, se situà davant el mirall i de manera rutinària es va posar a xiular la cançó que sonava a la ràdio que hi havia a l’habitació, a sobre la tauleta de nit. Després d'ensabonar-se a consciència, s’afaità amb la navalla. Mentre es pentinava, de sobte observà que els cabells se li anaven desprenent a flocs cada cop més grans, fins que, sense que hi pogués fer res per evitar-ho, es quedà sense ni un sol pèl. Incrèdul, passà la mà per la calba i s’adonà que les seves orelles, que havien adquirit un aspecte gelatinós, s'anaven estirant fins a tocar al terra, on acabaren formant dos monticles enganxifosos de color rosat.
.
A continuació li va arribar el seu torn al nas, que se li anà enfonsant lentament a dintre de la cara, fins a desaparèixer. Això va ser just abans que l'ull esquerre escapés de la seva òrbita i quedés allotjat a l'orifici del desguàs del lavabo. En aquest instant va resoldre pessigar-se a una cuixa, per comprovar que no es tractava d'un malson. Sentí immediatament el dolor agut i llavors pensà a cridar per a demanar auxili a qui pogués escoltar-lo. Però ja era massa tard. Amb l'únic ull que li quedava va aconseguir veure encara, abans que aquest emprengués el camí de l'altre, com la boca se li anava esborrant també del rostre. Feia una estona que ja no podia escoltar Sinatra cantant a la ràdio “Strangers in the night”.
.
autor: Joaquim Valls
.

10 comentarios:

bajoqueta dijo...

Quin mal rotllo pobre... encara que va ser tot molt indolor, no? :)

Moltes gràcies Joaquim per tots els contes tan especials que has enviat, i gràcies als teus fills pels seus dibuixos.

Víctor dijo...

M'ha agradat força aquest conte, Joaquim. Molt fantàstic, però molt ben portat.

Una abraçada.

Sergi dijo...

Quin mal rotllo, no? Per si de cas, avui no m'afaito!

◊ dissident ◊ dijo...

Osti, què poreta!!

Elfreelang dijo...

Glups! no em penso mirar al mirall per si de cas! bon conte...de terror

La Meva Perdició dijo...

Força inquietant! Això si que és trencar la rutina abans de començar el dia de treball. ^_^
Sabia que la VEU d'en Frankie era prodigiosa, però si té relació amb el que li passa al teu protagonista tindrem que anar amb compte :)

Garbí24 dijo...

Penso que treuré el mirall del meu bany....quin yuyu

Marta dijo...

WAU!!!
Sembla tant normal això...

Len0re dijo...

A partir d'ara quant de matí em llave la cara, procuraré no vore l'espill per si de cas. Inquietant relat.

Felicitats

Joaquim dijo...

Us agraeixo els vostres amables comentaris... en un dia tan especial com avui, que es publica el conte nº 365.