Tronava. Els teus ulls eren parèntesis enmig de la foscor, als quals es reflectia la claror dels llamps. Havien tallat la llum i tu tallaves el silenci amb retrets lleus, per deixar empremta sense arribar a ferir. Començava a ploure intensament i em semblava que ja no et sentia, abstret en quimeres, misèries, ajagut al sofà, cansat de descansar. Podria sortir al carrer i jugar a no mullar-me. Podria escoltar cançons que parlen del temps i de la banalitat de la vida. Un cop d'aire va obrir del tot una finestra. Mea culpa. Hauria hagut de tancar-la abans, però ni tu ni jo no ens vam aixecar i ara el vent fresc renovava el sentit de les coses. En el fons, el descuit o la misèria van ordir un alè d'optimisme en l'ambient. T'endevinava un lleu somriure, com si tinguessis por de ser massa feliç, i no vaig poder evitar fer-me'n còmplice. Havíem oblidat que hi havia roba estesa al terrat.
Autor: p_cfacsbc2v
Blog: Friccions
13 comentarios:
a mi sempre em passa
M'agrada perquè no se sap on acaba el drama i comença la comèdia...
L'aire fresc sempre és un gran remei.
Curiosament la paraula clau que avui he d'escriure és staling!
Preciós! :)
Gràcies Pc.
Jo també el trobo preciós, Pc!
Un discurs lleuger i càlid, malgrat la pluja.
Felicitats
Luguca
M'agrada el recurs d' obrir la finestra per escampar els núvols d'un dia gris.
El que semblava una greu tragèdia es podrà sol-ventar fàcilment amb una nova rentada.
M'ha agradat, és un final feliç, que és el que més ens falta
ovació tancada, traca i mocador! molt bon conte!
Moooltes gràcies pels comentaris! :-)
Un conte que et refresca i et fa sentir com nou, com la pluja.
Hi ha oblits que no es paguen amb diners...M'agraden les reconciliacions sota la pluja i el so dels trons.
Felicitats pel clima aconseguit, Pc.
De nou, moltes gràcies pels comentaris!
Eixes ganes de res canviades de repent per un fet fortuït com és l'entrada d'aire fresc en l'habitació que els "revitalitza".
Magíficament relatat.
Publicar un comentario