339.- Darrere el mirall

A primera hora de la matinada s’aixeca i busca desesperada, però no és darrera cap cambra. Baixa les escales amb més rapidesa de la que el cos li pot oferir i un cop al menjador, no la troba mirant els dibuixos animats. Entraria a la cuina, però ho te prohibit. Torna a pujar al llit i es provoca un nou somni. Passada mitja hora s’aixeca de nou i amb tensió repeteix el mateix recorregut que ha fet anteriorment. No és als armaris, ni a l’habitació dels nens, ni fora el balcó, ni saltant a corda al jardí, ni darrera aquella llesca de pa amb xocolata. En un món tant avançat no ha rebut ni un SMS al mòbil, ni un mail a l’ordinador, ni tan sols ho ha vist publicat al facebook. El mirall n’és l’anunci oficial, ha marxat sense deixar més rastre que el de l’arruga. Ja pot buscar per tota la casa, ella ja no cabrà mai més en aquells pantalons blancs. Aquella nena de 17 anyets ja no hi és. Ara és una dona que sent una veueta consoladora que li diu: - No busquis més, la innocència ha marxat i no hi ha operacions que te la tornin; sols pots utilitzar-ne el record per entendre la dona que ets i construir la que seràs.

Autora: Roser Busquets