Des de petit que m’he hagut de sentir dir moltes vegades aquesta expressió: “És que sempre has de ser tu?”.
A l’escola, a l’hora del pati, tots els altres nens jugaven a futbol. Doncs jo no, a mi m’agradava el basquet.
A l’institut, tots els altres companys es tornaven bojos per la música màquina mentre jo comprava discos dels Beatles.
A la facultat de medicina tothom somniava en fer-se cirurgià i jo vaig triar l’especialitat de dentista.
Per tant no és estrany que m’hagi passat el que m’ha passat, i no hauria d’afectar-me d’aquesta manera. Estava acostumat a ser la riota dels altres però pensava que al fer-me gran ja no passaria i per tant vaig acceptar de seguida quan vaig rebre a la consulta aquella carta convidant-me a participar en un estudi d’un producte nou.
Vosaltres hauríeu dit que no? L’oferta incloïa una estada d’un cap de setmana a un hotel de cinc estrelles. La “feina”, si es que se li pot dir així, es limitava a un parell de xerrades on se’ns presentaria el producte que hauríem de recomanar o no després d’haver-lo provat. La resta del cap de setmana serien unes vacances que, mal m’està el dir-ho, jo em mereixia de sobres.
Així que vaig acceptar la proposta i em vaig presentar a la trobada. En total érem 10 dentistes de tot el país i, encara que amb alguns no ens coneixíem, de seguida es va crear un bon ambient de companyonia que presagiava un cap de setmana perfecte. I així fou, fins el moment de presentar les nostres conclusions finals sobre el producte que ens havien fet provar.
Vaig ser l’únic, és que no n’aprendré mai, que vaig decidir no recomanar el nou producte. A partir d’aquell moment, els altres companys van començar, d’una manera il·lògica, a fer-me el buit i els organitzadors de la trobada, potser més lògicament, ja no van ser tan amables com abans.
I no es va acabar aquí perquè el fet s’ha escampat entre la professió i tots els meus col·legues saben que quan tothom diu que 9 de cada 10 dentistes recomanen els xiclets sense sucre, doncs jo sóc el que vaig dir que no.
A l’escola, a l’hora del pati, tots els altres nens jugaven a futbol. Doncs jo no, a mi m’agradava el basquet.
A l’institut, tots els altres companys es tornaven bojos per la música màquina mentre jo comprava discos dels Beatles.
A la facultat de medicina tothom somniava en fer-se cirurgià i jo vaig triar l’especialitat de dentista.
Per tant no és estrany que m’hagi passat el que m’ha passat, i no hauria d’afectar-me d’aquesta manera. Estava acostumat a ser la riota dels altres però pensava que al fer-me gran ja no passaria i per tant vaig acceptar de seguida quan vaig rebre a la consulta aquella carta convidant-me a participar en un estudi d’un producte nou.
Vosaltres hauríeu dit que no? L’oferta incloïa una estada d’un cap de setmana a un hotel de cinc estrelles. La “feina”, si es que se li pot dir així, es limitava a un parell de xerrades on se’ns presentaria el producte que hauríem de recomanar o no després d’haver-lo provat. La resta del cap de setmana serien unes vacances que, mal m’està el dir-ho, jo em mereixia de sobres.
Així que vaig acceptar la proposta i em vaig presentar a la trobada. En total érem 10 dentistes de tot el país i, encara que amb alguns no ens coneixíem, de seguida es va crear un bon ambient de companyonia que presagiava un cap de setmana perfecte. I així fou, fins el moment de presentar les nostres conclusions finals sobre el producte que ens havien fet provar.
Vaig ser l’únic, és que no n’aprendré mai, que vaig decidir no recomanar el nou producte. A partir d’aquell moment, els altres companys van començar, d’una manera il·lògica, a fer-me el buit i els organitzadors de la trobada, potser més lògicament, ja no van ser tan amables com abans.
I no es va acabar aquí perquè el fet s’ha escampat entre la professió i tots els meus col·legues saben que quan tothom diu que 9 de cada 10 dentistes recomanen els xiclets sense sucre, doncs jo sóc el que vaig dir que no.
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules justes)
.
Imatge treta d'Internet
.
17 comentarios:
Ja he passa t pel Xarel-10 i repeteixo el mateix ... ho copio, va!
Et dec la primera rialla del dia i del cap de setmana! Molt bo, Mc!
Com sempre genials els teus contes, ben trobats i amb sorpresa final. Ets un crack!
Gràcies i una abraçada. Bon cap de setmana.
...i tants n'hi ha que la rebeldia els fa estar sols davant una situació...i ells valents...llàstima que com molt bé expliques sovint en fem una queixa en lloc de sentir-nos satisfet...l'eterna contradicció...
Com la Carme, gràcies pel somriure regalat...
Em tenia intrigada qui devia ser l'axafaguitarres dels xiclets sense sucre.
Gràcies per descobrir-m'ho!
Luguca
La imatge molt bona i ben trobada per la història. Bon sentit de l'humor. M'ha agradat, és original i divertit.
Sempre m'havia preguntat qui era l'u de cada deu que deia que no. Ara ja ho sé. Un conte graciós.
Una abraçada.
Anar sempre contracorrent és el que té. Pots acabar asoles. Molt bo i amb sentit de l'humor. Vaig a seguir fent-li cas al dentista del conte i no menjaré el xiclet recomanat.
Portar la contrària és deliciós quan no et pot caure garrotada a sobre. Ara bé, quan et fan sentir incòmode, sempre pots recórrer al vudú, i vas clavant agulletes sense deixar de somriure farisaicament, això sí, amb la dentadura posada i ben blanca.
Ens hauríem d'atrevir més sovint a anar contra corrent. Avui que tot està disenyat per fer-nos passar per l'adreçador trovo fantàstic negar-ti.Encara que ens regalin un viatge o ens prometin el paradís. Hi ha massa Pinotxos. Em plau ser antisistema... sense cotxe oficial. Com sempre, molt bon conte Mc Abeu.
Doncs m'agrada aquest dentista que du la contraria ....molt bon conte!
Ah vas ser tu? mira doncs ja coneixem el que anava contra corrent. Això et passa per ser sincer....
Molt bo
Enigma descobert!!! I, aquesta vegada, no ens has fet esperar.
:-DDDD
Hahaha, molt bo Mac! Molt ben trobat. Ho he pensat a la meitat del relat, i m'he posat a riure, ja he imaginat per on aniria la cosa. Et felicito, molt ben pensat i escrit!
Ja tenia jo ganes de saber qui era aquest que faltava pels 10!
Molt divertit.
Molt divertit. Doncs jo sempre t'he fet cas!
Moltes gràcies a tots, m'ho passo bé escrivint els contes però molt millor quan veig que us agraden. :-))
Felicitats McAbeu, ens has fet riure a tots :)
Amb la consciència ben tranquil·la i sense trair els seus principis, ..... i el cap de setmana pagat de vacances, ja no hi ha qui li tregui. Visca els outsaiders!
Publicar un comentario