lunes, 8 de marzo de 2010

281.- La bruixa empipadora

.
Una vegada hi havia una bruixa que sempre feia la guitza als altres.
Amb aquell vestit tan negre, tan llarg i tan esparracat; el barret amb la sivella de plata, les sabatotes punxegudes, les ungles grises i les dents grogues… tots li tenien por i per això l’obeïen.
-“Porteu-me al circ abans que us converteixi en granotes! Si no em feu cas, ui! Si us atrapo!!! Me’n faria un bon tip de menjar nens!!!”
I, és clar, els nens la portaven al circ.
-“Aneu a comprar-me un regal ben maco, que si no us faré tornar verds!, je, je, je, je!!!”
Qualsevol que sentís aquell riure, tenia esgarrifances. I la bruixa aconseguia el què volia.
Així anaven passant els dies i les setmanes, però els nens i nenes d’aquell poble ja n’estaven farts d’aquella bruixota tan empipadora.
Un bon dia es va celebrar una reunió del Consell de les Bruixes del Món, i allà tenim la nostra bruixa esperant que li concedissin la Sivella d’Or de les Bruixes, que venia a ser un premi per fer una bona feina.
Com que havia estat una bruixa empipadora, la Reina de les Bruixes la va castigar dient-li:
-“A partir d’ara els teus encanteris no serviran per a res! Les bruixes hem d’ajudar els altres i no molestar els nens i les nenes. No veus que només et fan cas perquè estan espantats?. No m’agrada gens això que fas!”
La Bruixa Empipadora va marxar molt enfadada d’aquella reunió i no va voler sopar res més que dues potes de mosquit amb salsa rosa.
L’endemà la bruixa va veure uns nens que jugaven al parc i els va dir:
-“Ràpid!, expliqueu-me un conte o us convertiré en ratolins!”
I entre tots li van explicar un conte.
Però hi va haver un nen que no va voler jugar amb la bruixa:
-“Doncs et tornaràs de color vermell!”
Quan la mare va veure el seu fill tot vermell va dir:
-“Vés a banyar-te!”
Després de rentar-se amb aigua i sabó el color vermell va marxar, perquè els encanteris de la bruixa ja no servien de res.
.
I quan la bruixa ho va saber va desaparèixer per sempre més.
.
autora: Miri4, del blog "+3"
.

8 comentarios:

bajoqueta dijo...

M'encanten els contes de bruixes!

Moltes gràcies pel teu conte Miri, i per tots els que escrius al teu blog, segur que fas contents a molts xiquets i xiquetes :)

Elvira FR dijo...

I la bruixa empipadora se'n va anar per sempre més...quasi la compadeixo pobrissona bruixa...però li ha estat bé per corcó...bon conte!

Miri4 dijo...

Gràcies pels comentaris!.
Aquest conte va acompanyat d'una cançó.
Aquí podeu trobar la partitura: http://gordolobomiri4.blogspot.com/2010/03/valset-de-la-bruixa-empipadora.html

Pilar dijo...

M'agrada molt aquest conte, Miri. Quan ens adonem que res ni ningú ens pot obligar a fer el que no volem, no ens calen bruixes.

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel conte! No hi ha res com un bon conte de tall clàssic, amb un personatge tant arquetípic. M'ha agradat molt. Però no entenc el comportament del Consell de bruixes. Penso només que la bruixa protagonista estava fent la seva feina, i l'estava fent bé! ^_^

kweilan dijo...

Molt bo. Felicitats!

Miri4 dijo...

Responc a "La Meva Perdició"..., les bruixes del Consell són bruixes bones...que també n'hi ha, i estan de part dels nens. La Reina ho diu: les bruixes han d'ajudar a les persones i no molestar els nens i nenes (...almenys en aquest conte!).
Gràcies pel comentari!

Marta dijo...

Pobreta bruixa! Ella que es creia poderosa! Molt bé, Miri!