jueves, 4 de marzo de 2010

277.- Presses

.
Fa molts dies que el meu pare corre per casa atabalat amb un llapis de memòria, igual que el meu, amunt i avall, remugant que ho ha d’entregar l’endemà mateix i encara li falten coses per acabar.

Aquest matí, suposo que amb el seu nerviosisme per l’entrega, m’ha fet un discurs mentre esmorzàvem, de que els joves passàvem de tot que no teníem responsabilitat i que tot ho fèiem a corre-cuita i a l’últim moment, sense fixar-nos en els detalls, jo he dit que si, però sempre penso que els grans van massa atabalats i la vida s’ha de viure.

Ell mateix m’ha deixat a la porta de la universitat, ha marxat corrent, té el temps just, aparcar, llegir els diaris del dia, fer un cafè abans de la roda informativa, el maquillatge i sobretot els nervis.

Ja en el meu lloc a la classe, engego el portàtil i connecto al port usb, el llapis de memòria per començar a preparar la classe. No em pregunteu com, però jo tinc en pantalla els pressupostos del Estat del proper any, si cap miracle no fa acte de presència, ell entregarà el meu treball de recerca, juntament amb les fotos de l’últim concert i fins i tot algun vídeo de contingut per adults.

Segur que haurà estat culpa meva, com que sempre vaig a corre-cuita, no em fixo amb res i tot ho deixo per l’últim moment. Almenys espero que els hi agradi el meu treball de recerca sobre la incompetència política i la seva lentitud per trobar solucions.
.
autor: Garbi24, del blog Garbi24
.

14 comentarios:

Carme dijo...

Boníssim garbí! I és que a vegades, joves i grans, en general... no sabem on tenim el cap! I molt menys encara... les claus, les ulleres o el llapis de memòria... o la memòria sens e llapis.

P-CFACSBC2V dijo...

No es pot anar amb presses! Bon relat!

McAbeu dijo...

Molt bon relat!. I ja que el pare, conseller d'economia?, i la resta del govern no poden fer la feina que tenien per aquell dia que aprofitin per llegir el treball sobre la incompetència política i que mirin de posar-hi remei. ;-P

bajoqueta dijo...

Tan de bo l'equívoc hagi servit per alguna cosa :)

Moltes gràcies garbi :)

Laura T. Marcel dijo...

Molt bo, simpàtic i divertit. Amb una espurna d'ironia amb la que vivim dia a dia (mira m'ha sortit en rodolí i tot)

Pep dijo...

Molt bo, segur que algun polític deu ser espavilat, n'hi ha pocs que ho siguin, però algun hauria de llegir els teus relats.

Marta dijo...

nvi molt adient! Tot per culpa de les presses... o no... Bon relat!

La Meva Perdició dijo...

Molt bo, felicitats pel relat. El noi no sé, però el pare segur que aprèn un munt de coses del fill, que desconeixia ^_^

Pilar dijo...

Vols dir que hi ha gaire diferència entre l'un i l'altre? No em refereixo tan sols al que tenen gravat als llapis electrònics. :-DD
Felicitats, Garbí! Has estat molt original amb aquest compte.

Arisdot dijo...

Que bó!! Jajajaja. No se si faran gaire cas al treball de recerca els polítics, i les fotos del darrer concert.... Home si no era un concert al Palau, malament!! Ara el contingut per adults segur que els desperta molt interès i és d'allò més didàctic "Com donar pel (piiiip) als ciutadans com a verdaders professionals....)

XeXu dijo...

Gran, graaaaan! Hehehe, m'ha fet riure. Però més riure faria veure la cara de l'audiència del pare. Bon relat!

senga dijo...

...NO PODIA SER D'UNA ALTRA MANERA I DEU SER PER AIXÒ QUE ÉS GENIAL...GRÀCIES PEL SOMRIURE.

Dissortat dijo...

Divertit ben narrat. És ben cert que anem atabalats i és una situació que podria passar en realitat. Tant d'estres...

Filadora dijo...

Genial!!! espero que se'l llegissin el treball de recerca!