lunes, 22 de marzo de 2010

295.- Un conte de pescadors

.
És un matí amb boira i el carrer és com un teatre sense públic, fred i en silenci.

Els pescadors es desperten d'hora, quan la lluna és a mig fer i el sol encara dorm. Les barques esperen inquietes els seus hostes, dansant amb les ombres platejades amb la música de les onades.

Tot segueix el seu ritual i en Calixt sap que avui serà un altre dia dur. Té quinze anys, però ja sap el que és treballar de valent. Surt a navegar amb el seu pare, que és qui li ha ensenyat el bon art de pescar.

Tot pujant a la Llevantina, la vella barca, mira al darrera i fixa la mirada a la finestra de la casa de la Mariona. Ella és la seva joia. Junts passegen a la vora de la mar quan aquesta està en calma i la feina és feta.

Mira el cel damunt seu i hi veu la claror dels seus ulls. El tacte de la pell amb l'aigua li recorda la frescor dels seus llavis i el vent li canta cançons amb la veu de la seva estimada.

Mira l'horitzó i pensa en el perill de naufragar i tem per la seva vida, per la dels seus, pels seus somnis, per les besades que es perdria i per l'amor que no gaudiria. Però té l'ànima forta i lluitarà fins que tot s'hagi acomplert. Amb el regust de la mar a la boca torna a casa.La barca plena i el cor a vessar d'enyorança.

Lluny, al port, veu un punt vermell i sap que és el color del vestit de la Mariona. Recorda quan la va veure el primer cop que el portava i va fer-li el primer petó. A l’arribar s'abracen com si les hores d'espera fossin anys de soledat. Agafats de la mà enfilen les escales del carrer i desapareixen en el temps màgic de la joventut.

Ara que moltes primaveres han passat, en Calixt i la Mariona baixen per el carrer que duu a la sorra de la seva estimada platja i sense dir-se res, amarats de records, pugen a la barca, i una suau brisa els duu on l'amor és etern.
.
autor: Pep Climent, del blog Intercanvi
.

11 comentarios:

P-CFACSBC2V dijo...

Una bona història! M'agrada especialment com comença.

garbi24 dijo...

Que ni hi hagi naufragi en l'amor també es vital.

senga dijo...

...històries d'amor per una nova primavera...gràcies i bon viatge pels teus personatges i per tu.

Dissortat dijo...

Un conte idealitzat d'amor. Amors com eixe pocs hi han

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel relat mariner. Que trobin bon port, amanyagats per la sal marina i el brunzit suau de les onades. ^_^

kweilan dijo...

Molt bonic!

Pilar dijo...

Un conte ple de poesia.

bajoqueta dijo...

Pep, ens has regalat un conte molt i molt bonic, hem pogut sentir l'olor del mar ;)

Pep dijo...

Gràcies per els comentaris.
Que la primavera us porti un munt de somriures.

Marta dijo...

Un conte molt bonic, Pep!

montse dijo...

Bon viatge pels amants i desitgem que no els bufi la tramuntana.