Havia estat esperant aquell moment molt de temps, o al menys em semblava a mi que era molt de temps, perquè quan veus que la vida se te’n va, cada minut que passa es fa etern. Per fi un bon dia vaig rebre una trucada en la que em comunicaven que havien trobat una persona compatible per poder procedir al trasplantament de medul·la. Fins llavors havia estat nerviós però en aquell moment vaig caure en un altre estat, també de nervis però diferent a l’anterior, que no sabria descriure bé amb paraules. Estava a punt de fer un pas per salvar la meva vida. Dit així sembla important però no és res comparat a sentir aquesta sensació en la teva pell. Van passar els dies, van fer les proves que quedaven, van seguir els protocols establerts per a tal procediment i va arribar el gran dia. Em vaig sotmetre al trasplantament. Encara que sembli estrany ho van fer per via intravenosa, com si fos una mena de sèrum, em van connectar a uns tubs i em van fer el trasplantament de medul·la, sense ni adormir-me. I anava veient com aquell líquid m’anava entrant al cos i pensant que mi estava entrant la vida i quan va caure la última gota de la bossa vaig ser conscient de que ja era un altre. Tot començava de nou amb aquell elixir màgic. Són pocs els qui tenen una segona oportunitat, els que tenen dues vides i jo havia estat un dels escollits. Això evidentment tenia un preu, però estava disposat a pagar-lo, i amb la lliçó ben apresa, ara si: A VIURE QUE SÓN DOS DIES!
.
autora: Laura T. Marcel, del blog Mar i Cel
.
11 comentarios:
Hi ha experiències que ens fan adonar del veritable significat de viure.
Reflexiu conte, Laura.
Doncs sí, s'ha d'aprofitar cada moment!
Bèstia la foto...
Una bona lliçó, que encara que estem la majoria bastants sans podem seguir :)
Gràcies pel conte Laura, i ja t'he explicat al mail el perquè de la retirada de la foto.
...et preguntaria què vols dir quan dius que la vida se'n va?...
El tema pot tenir molts matisos i en la meva experiència la Vida, en majúscula, et dóna milers d'oportunitats per aprendre a transformar-nos i ser humans...fins i tot deixar el cos-matèria també és una oportunitat per creixer en el Coneixament...tot depen de la cara de la piràmide que estàs mirant...gràcies perquè el tema ens implica a tots...ben lligat.
S'han d'aprofitar les segones oportunitats. Bon relat!
Una bona noticia, i en el moment adequat. Patir en una espera semblant, esperant i esperant quan seràs l'elegit deu ser un neguit força gran. Però mentre no arriba la trucada, s'ha de estar al 100% cada dia. De fet tots ho tindríem que fer, però la rutina diària, penso que ens treu de pensar en les coses importants. Felicitats pel relat!
El terrible del cas és que de vegades la segona oportunitat se't dóna però les coses no ixen com volem i ja no hi ha una tercera oportunitat. Tot acaba ahí amb el somni d'eixa segona vida que no viuràs. Una mica d'això sé.
Ja que va haver de ser un trasplantament alogènic, perquè es va haver d'esperar a un donant no emparentat? Ningú de la família era compatible? No van voler fer-ho? Necessite una segona part per a saber més. Espere que no hages viscut eixa experiència de prop.
El relat ens incita a no perdre ni un minut de vida, però hi ha qui perd molts, encara que sàpien que no són recuperables.
(Vaig treballar tot el dia d'ahir i no vaig poder arribar a veure la foto. Podia ferir la sensibilitat de l'espectador??)
Cal viure la vida i agrair-la
Molt bon relat, i a viure que son dos díes, aprofitant la segona oportunitat.
Felicitats.
Queen,
És preciós. Em fa pensar en les persones que no poden tenir una segona oportunitat.. I llavors agraeixo la MEVA oportunitat.
I l'oportunitat de llegir-te!!
Muà
La Princess
Publicar un comentario