domingo, 28 de marzo de 2010

301.- Una iaia kittyfàgica

.
- I ara per què plores, Maria? Que no vols anar a veure els iaios?

- No papa. “Aia” no.

- Però filla, si la iaia t’estima tant i vol que vagis a berenar amb ella.

El Josep ja no sabia com consolar la petita Maria. Mai no li havia fet això. Ara tot de sobte la nena no volia anar a casa dels iaios! La del dimarts era l’única tarda que ell tenia classe i ja havia acordat a l’inici del curs que els seus pares es farien càrrec de la nena.

- Au vinga, puja al cotxet.

- Noooo, papa, “aia” nooo. “Aia” nyam “kitti”. Uaaaaa.

- Però què dius? Que la iaia fa nyam-nyam a la Kitty? Que es menja a La Hello Kitty?

- “Zi” papa. Uaaaa.

- Som-hi reina, prou de rebequeries. No sé d’on l’has tret aquesta història, si la Hello Kitty és aquí. Emporta’t un altre ninot avui per a jugar amb la iaia Carme i el iaio Pepe.

La Maria es mira el seu pare amb ullets plorosos, però entre sanglots deixa que la lligui a la cadireta de passeig i es posen en camí.

En quinze minuts es presenten a casa dels iaios. El iaio Pepe ja els espera al caminal.

- Vinga Josep, no cal que entris fins a casa, que no facis tard. Ja agafo jo a la nena. Avui berenarem coquetes de la creu amb un got de llet, eh bonica?

Mentre el Josep va cap al centre de formació per a adults, on dóna la classe, pensa què deu ser tot aquest embolic? Per què la pobra Maria diu que la iaia que es menja la Hello Kitty? No se’ls haurà acudit contar històries massa cruels a la nena? Ja els ho preguntarà.

- Vols una altra coqueta com el iaio Pepe, reina?
- “Zi, aia”.- Au quedeu-vos aquí berenant que jo vaig a la cuina. De cop m’ha entrat un mal de cap horrorós. Deu ser cosa del temps perquè últimament en tinc sovint. A veure si prenent-me un Gelocatil em passa una mica.
I amb ulls astorats la Maria es mira la iaia Carme i esclafeix a plorar desconsoladament.
.
autora: Sílvia Panisello, del blog Temps de paraules (conte amb 365 paraules justes).
.

18 comentarios:

McAbeu dijo...

Molt bo :-DD
I és que la nena té tota la raó. L'avia ho diu ben clar, no?

bajoqueta dijo...

Ja li cantaria la canya jo a esta iaia, pobreta Kitty snif snif.

Gràcies pel conte Sílvia!

P-CFACSBC2V dijo...

:-DDD

Voleu dir que són gaire bons els gelocatils per l'estómac? :-)

Dissortat dijo...

Pobreta xiqueta!!! Quina avia més malvada!!!! Jajajaja

Elvira FR dijo...

pobre criatura la iaia menjant-se el "hellokitil"! ja ja m'ha fet riure una bona estona...molt bo!

Marta dijo...

Que divertit! Aquesta iaia no té cor, o què? jajaja.

montse dijo...

Conte contat, conte acabat i amb una forta riallada.
Hem de donar resposta a les petites coses del dia rere dia que ens neguitegen.

XeXu dijo...

Hehehe, molt bo! Pobre nena, encara no sap el que és un hellokittil. No m'estranya que imagini el pitjor!

Filadora dijo...

Pobre xiqueta! pensar que la iaia es menja la teva nina ha de ser horrorós. Quants anys i diners necessitarà en teràpia!!!!
je je je!

Pilar dijo...

Pobreta Maria. Com no s'adona la iaia que no tot es pot menjar? Un conte molt divertit!

senga dijo...

...sí...ara fa molta gràcia...però alerta!!!!!!!!!!...les petites criatures els toca experiències que després no poden contar no poden pair i ja petites petites els toca viure l'estrés dels adults... i això no té gràcia...
hi ha un manifest a favor de que els pares puguin cuidar els seus fills almenys els dos primers anys de vida si no volem anar enmalaltint des del néixer...no heu notat el creixament de la feina dels psicòlegs... i d'on penseu que surten els mals que patim? i per què em trobo amb pares culpabilitzats cada dia? ...ÉS EVIDENT QUE EL TEMA EM PREOCUPA MOLT.

garbi24 dijo...

ui ui ui els nens no es poden enganyar que tard o d'hora passen factura. Qui riu ultim riu dos vegades

La Meva Perdició dijo...

Felcitats pel relat. Bon joc de paraules i malentesos :)

kweilan dijo...

Molt divertit!

Mònica Pagès dijo...

Molt enginyós! Felicitats!

tere dijo...

Molt bo Sílvia, coses que passen amb els més petits i el seu món, pobrets.

tere dijo...

...i se m'havia oblidat, acabo de descobrir el bloc i és molt original, felicitats.

bajoqueta dijo...

Tere, benvinguda!