martes, 16 de marzo de 2010

289.- Cotxe nou

.
Era el seu primer dia de feina, el venedor de cotxes estava neguitós, encara no s’havia estrenat, tenia fal·lera perquè entrés un client, algú a qui poder-li vendre la darrera novetat del mercat automobilístic, potser el monovolum “Icapdetot”, o tal vegada el tot terreny “Pertotarreu”o el petit turisme “Comunbòlit” de 175 cavalls i 600 quilos de pes, un míssil que feia furor entre els conductors jovençans.

Alt, ben vestit, empolainat i engominat, aixecava la barbeta en caminar, empenyia les espatlles cap al darrere, treia pit i forçava els abdominals empenyent l’estómac cap a dins. Va obrir la porta del concessionari, es va passejar entre el models exposats, passant suaument els dits per la carrosseria brillant i neta dels vehicles; obria les portes per veure el seu interior i aprofitava per inspirar i omplir els pulmons de l’aire perfumat dels cotxes nous. Li encantava aquella olor de cotxe nou.

El venedor novell, que el va veure, es va llençar com un voltor sobre la carronya, el va saludar amb excessiva amabilitat i el va afusellar a característiques tècniques, equipaments, navegadors, consums, emissions, airbags, colors, tapisseries, promocions, ofertes, financiacions, terminis, opcions i complements.

El client, aparentment, escoltava molt atentament i responia cortesament amb petits moviments de cap o amb sons indescriptibles però que denotaven satisfacció i aprovament. Malgrat tot ell estava més interessat en l’olor de cotxe nou que desprenien.

El venedor novell havia descarregat tots els seus coneixements sobre el descapotable rosa metal·litzat de cinquanta-vuit mil euros, i quan va preguntar:

- Què li sembla?

El client, sense perdre les formes, va respondre:

- La berlina fa més per a mi.

El venedor novell, esgotat, en una frenètica cursa havia amollat tots els coneixements adquirits sobre aquell fantàstic vehicle de gamma alta, i sobre la resta de vehicles exposats a la botiga. El client, li va agrair les explicacions però es va disculpar: tenia pressa, ja continuarien l’endemà.

El venedor novell va entrar eufòric al despatx del cap de vendes per fer-li cinc cèntims del seu client potencial.

- Demà tornarà, ara tenia pressa, havia de marxar -va dir el venedor novell.
.
- És clar que tornarà. Com tots els dies. Ell sempre torna per ensumar l’olor dels cotxes nous...
.
autor: Juanma Garcia, del blog De Roquetes vinc...
.

8 comentarios:

bajoqueta dijo...

Una persona ben curiosa! Però és que és tan bona l'olor de cotxe nou :)

Gràcies pel conte!

Joaquim Valls dijo...

Molt bona història! Original, molt ben contada i encara millor portada fins al final.

Dissortat dijo...

Wei!!! Molt bo el conte i molt ben contat! La veritat és que entenc perfectament al comprador. Jo adore la flaire del cotxes nous. Vaig comprar un en novembre i encara gaudeixc de l'oloreta a novet.

garbi24 dijo...

Pobre noi crec que amb aquest no s'estrenarà i si ho fa es que es un gran venedor

McAbeu dijo...

Està clar que amb aquest client no hi haurà venda, però almenys el seu cap l'hauria pogut avisar i s'hauria estalviat la xerrameca. :-)))
Bon conte!!

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel relat! Estrenar feina, topant el primer dia amb un fetitxista de l'olor a cotxe nou, és una bona pista del que li espera ^_^. Per cert en desconeixia aquesta filia. :)

Elvira FR dijo...

Bon conte!

Pilar dijo...

M'agrada molt quan m'expliquen contes amb diàleg...Llegint el teu imagino fins i tot les veus de comprador i venedor. També m'agraden les descripcions que em conviden a imaginar rostres, possats i expresions.
M'has fet recordar "El perfum", en versió malaltissa de cara als cotxes.
Felicitats Juanma.