miércoles, 24 de marzo de 2010

297.- El poble abandonat


Aquella colla de nois i noies es van conèixer al casal del barri. Fou allí on varen assabentar-se que es preparava una excursió al Pirineu.Estaven entusiasmats amb els preparatius, mentre s'acostava el dia de partir.Amb les motxilles carregades a l'espatlla van pujar al tren per fer nit al càmping més proper al començament de la ruta.Tan bon punt va despuntar l'alba que ja eren dempeus. Desprès de prendre un lleuger esmorzar van iniciar aquell llarg camí costerut i dur, mentre la fresca de la matinada els colpejava la cara.Quan feia dos hores que caminaven assolien el primer cim i contemplant tota aquella serralada imponent, s'adonen que més enllà d'aquell turó pelat hi ha un poble, quan s'hi atansen senten uns lladrucs, un gos pelut, pigallat de blanc i negre, se'ls acosta i es disposa a seguir-los tot bellugant la cua.S'adonen que el poble ja fa molt temps que és buit, troben la plaça i al costat l'església amb el seu campanar, orfe de campanes.Continuen per un carreró amb un reguitzell de cases enganxades mitjançant arcades i voltes, teulats i bigues podrides caiguts sobre les eres, on creixien una munió de males herbes.Una estranya sensació els acompanya i noten ulls invisibles que els fiten darrera de les fosques finestres esquinçades.El soroll dels seus passos ressona sobre les pedres tot passant davant del cementiri amb un solitari xiprer.El dia és clar, tan sols un núvol blanc sembla acomiadar-los mentre prenen el camí de tornada, tot pensant en els somnis i penúries dels que varen viure en aquest poble que ara, abandonat, dorm acompanyat pels seus turons.
.
autora: Montse Pes, del blog Fons d'armari
.

13 comentarios:

Anónimo dijo...

Una excursió inoblidable!
El poble m'ha recordat l'aldea de Pedro Páramo.

Felicitats.

Luguca

P-CFACSBC2V dijo...

I quin encant, però, els pobles abandonats!

xaruga dijo...

Em recorda al poble de Fredes. Jo l'havia conegut fa 50anys, encara ple de vida. Avui és un poble fantasma. Respecto totes les opinions, però poques coses hi ha més tristes que un poble abandonat. Molt ben narrat el conte.

garbi24 dijo...

Una pena que cada dia n'hi hagin més d'abandonats

Marta dijo...

És tan trist veure un poble abandonat, tan, sembla que la vida de la seva gent li hagi estat robada al poble.

Pilar dijo...

Si ens hi fixem, encara que hagin estat abandonats, parlen de la vida que hi passejava en altres temps.

Pep dijo...

M'has fet pensar amb el poble de Sau,colgat per l'aigua del pantà i que un any de sequera vaig poder veure el poc que quedava.
També vaig pensar amb la gent que hi havia viscut i les històries que es van trenar anys enrere.
El relat està molt bé.

senga dijo...

...i un dia tornarem, potser, a omplir els pobles que semblen abandonats i a recuperar alguna petita història...mentres, ulls invisibles... ànimes perdudes, potser, van esperant un millor moment...
M'agrada que parlis de visites a aquests pobles que ja és una manera de revitalitzar-los...

kweilan dijo...

Aquesta sensació de poble abandonat m'ha arribat molt.

La Meva Perdició dijo...

Felicitats per relat! Una ambientació genial i suggeridora. ^_^ Jo he pensat en Orcau.

bajoqueta dijo...

Ja ho veus Montse, amb el teu conte cadascú ha viatjat al seu poble abandonat particular. Moltes gràcies.

Dissortat dijo...

En un poble semblant vaig estar i la sensació que vaig tindre és la mateixa que narres al teu conte.
Excel·lent!

montse dijo...

moltes gràcies pels vostres comentaris.