viernes, 19 de marzo de 2010

292.- Solstici

.
En el temps en què neix el solstici escurçant la nit, una papallona blanca, la regna de les papallones de l’estiu, voleiava, juganera, entre les guspires daurades que brollaven la gespa d’un jardí. Mentre saltironava entre les gotes d’aigua que emmirallaven el sol, Missi rescatà l’esguard dels projectes que li mostrava la pantalla de l’ordinador i la contemplà encisada, la mirada absorta i els ulls plorosos fixos en la quietud de la nostàlgia i els records. Aquell instant íntim, aquella quimera bressoladora, tenia com a protagonista una velleta que volia ser jove per sempre més i ho manifestava de manera constant, amb una increïble ingenuïtat.

Un somriure se li dibuixà a Missi, en contemplar aquell ésser alat que li havia fet pensar en la “mama”. Aquesta s’havia mort la primavera passada de sobte, en la frontera marcada de dolor per una aurora i un ocàs. Tal vegada, seguint el seu desig d’aturar el pas del temps va morir i es va metamorfosar d’aquella manera per manifestar-se-li i mostrar-li que s’havia sortit amb la seva; era tan caparruda! Continuava sent jove i a més era preciosa. Les ales de setí i el cos fràgil i eteri, amb la blancor de la neu immaculada. S’assemblava a una orquídia, a una punta blanca teixida un dia d’abril per guarnir el cel, molt més bonic des que ella hi era. Segur que fruïa cada vegada que es mirava en una gota d’albada i es veia tan preciosa; la més bonica. Ella, que quan vivia en un cos mortal i solcat pel pas del temps era tan presumida.

Missi, hipnotitzada per aquella improvisada manifestació d’eternitat angelada, va deixar que el dolor patit se n’anés pres en el vol de la papallona blanca, la regna de les papallones que cercaven una nova albada. Tot seguit va escriure a la seva amiga per compartir-hi aquell somnieig. L’endemà va rebre la resposta que deia: “En el primer dia del solstici d’estiu, un munt de papallones blanques voletegen cridant-me l’atenció mentre s’alimenten del nèctar dels rosers plantats al pati de la nau on hi treballo. Segur que és un cor d’àngels disfressats, capitanejats per la teva "mama", que juga a enllaçar-nos el pensament”.
.
autora: Pilar, del blog A encesa de llum
.

16 comentarios:

bajoqueta dijo...

Moltes gràcies Pilar per este conte ple de màgia :)

McAbeu dijo...

Si que és un conte ple de màgia, i aquesta no desapareix ni quan sabem que el vol de les papallones té una raó "científica". Un conte tendre i màgic que m'ha agradat molt. :-)

P-CFACSBC2V dijo...

Hi ha moments a la vida que són màgics! Bon conte!

Carme dijo...

Un conte preciós, que ens recorda moltes coses que mai no hauríem d'oblidar. Entre elles que la màgia hi és, si la volem veure. I que ens serveix, malgrat les raons científiques que diu en Mc.

Gràcies, Pilar

xaruga dijo...

És un conte preciós. Una fantasia creada per una imaginació desbordant. Inspirada, però, per l'amor a una persona estimada.

Joaquim Valls dijo...

Quina història tan bonica.. i què ben escrita! Gràcies Pilar. I enhorabona.

almena dijo...

Qúe simbiosis tan perfecta... la de la belleza conjunta de una mariposa blanca y un sueño con alas de vuelo infinito...

Un abrazo grande, Pilar

senga dijo...

...molta poesia en aquesta melangia tan natural...com la Vida...i que poc sabem de les formes diverses en que la Vida es manifesta...gràcies per aquesta pinzellada possible...com la papallona surt de la seva criàlida i s'allibera així l'home surt del seu cos físic que el limita per assaborir la llibertat...o no...

Lasafor dijo...

Precioso cuento, lleno de fantasía y esperanza...Si queréis ojear un cuento inconcluso podéis pasaros por mi blog. Un saludo

Elvira FR dijo...

Un conte preciós i amb la màgia amagada en el polsim de les ales de la papallona!

Pilar dijo...

Gràcies! Els vostres comentaris em fan sentir papallones al cor.

Marta dijo...

Un conte molt bonic. Màgic i poètic! M'ha agradat molt, Pilar!

Dissortat dijo...

Un conte amb molta de tendressa i ben escrit. I precissament una papallona tan bella però de vida tan efímera...

Pilar dijo...

Els agraïments s'estenen cap a vosaltres, Marta i Dissortat.

kweilan dijo...

Un conte preciós!

Pilar dijo...

Gràcies Kweilan.