martes, 30 de marzo de 2010

303.- En Marc dalt de l'arbre


- Marc, vols baixar de l’arbre d’una vegada? Baixa i parlem d’aquestes angoixes que tens! Baixa!

- Iaia, no! No! No serà fàcil que baixi perquè tot el que m’envolta és problemàtic, tot és mentida, començant pel partit de bolei que l’àrbitre no va ser just. És un lladre de partits.

- Tens raó, Marc, però no s’aconsegueix res dalt de l’arbre. El resultat del partit ja no es pot canviar, però si intentar que això no passi més, perquè aquests nois i noies no poden aprendre de la vida tot veient com els resultats no són justos; ells que són el futur.

- És que tot és una merda, una puta merda! Tot! Això i... les injustes guerres. O no veus les notícies, eh, iaia?

- Sí que les veig, i sé que costa que tot rutlli, però també sé que tu i la teva generació podeu fer molt. En primer lloc essent persones honrades, tot tenint les idees clares, que no puguin de cap manera fer que canvieu de parer. Baixa, creu-me!

- Si baixo serà per fotre’m el discurset de torn?

- Escolta maco, que jo tinc les idees prou clares! Perquè nosaltres vàrem tenir les ganes de fer un món millor per a vosaltres, i es va aconseguir. Així que potser que baixis d’aquest arbrot a llegir algun llibre de la nostra història i sabràs a què em refereixo.

- Doncs, iaia, si tens les idees tan clares potser pots acompanyar-me a parlar amb l’entrenador, no?

- Això se’n diu fer xantatge! Però sí crec que puc estar al teu costat. Sols al teu costat, i tu defensaràs l’argument, perquè tu ets el perjudicat i ningú pot defensar millor que tu la teva causa. Marc! Què…? Que en tens per estona? Perquè jo he de fer el dinar per tots, i quan dic tots, vull dir molts.

- Què passaria si em quedés aquí dalt per sempre, iaia?

- M’hauria de quedar palplantada aquí baix, sempre al teu costat.

I m’he quedat, Marc, m’he quedat aquí baix, amb el record de les teves ganes de viure estroncades i la impossibilitat que construeixis un món millor. Potser ho aconseguirà el teu record.
.
Dedicat al meu nét Marc, que ha trobat un arbre dalt del cel on enfilar-se.
.
autora: Teresa Solé, (conte amb 365 paraules justes)
.
Foto de Joan Antoni Febrer
.

16 comentarios:

garbi24 dijo...

Un molt bon conte, però sap molt de greu la dedicatòria, hi han coses que no haurien de passar mai.

P-CFACSBC2V dijo...

Sí, de vegades el record pot moure muntanyes.

Miri4 dijo...

...ningú no es mor si segueix viu en el cor de les persones!. Som fetes d'energia i l'energia d'en Marc t'acompanyarà sempre.

Len0re dijo...

Molt bonic el conte, Marc deu d'estar orgullós de la seua iaia, escoltant desde el seu arbre.

Marta dijo...

Teresa, gràcies per compartir. Un conte molt bonic escrit des de l'amor.

Anónimo dijo...

molt trist Teresa... malgrat tot guardes un bon record.

(feliciteu a bajoqueta que avui fa anys, no em matis bajoqueta!)

Carles B.

Dissortat dijo...

El Marc està viu dins de tu i ara una mica dins de nosaltres.

Dissortat dijo...

I separat de l'altre comentari.
Felicitats bajoqueta!

montse dijo...

tothom té un racó que ens recorda a les persones que ja no hi són.
M'agrada la força interior que surt d'aquest conte.

Pilar dijo...

I en Marc somriu, sabent-se escoltat per la seva àvia.
Preciós conte, Teresa.

La Meva Perdició dijo...

Un nen i un arbre fonent-se junts, donant-se força i compartint tossuderia. I la paciència, amor i saviesa de la seva avia estimada. Gràcies per compartir-lo. Una forta abraçada.

bajoqueta dijo...

Teresa, moltes gràcies per compartir este conte. Encara que és trist jo he vist moltes coses bones amb els sentiments envers Marc. Una abraçada ben forta!

bajoqueta dijo...

Carles B, te pelaré que ja sóc una iaieta i no és per anar fent festes jajajaja. Gràcies de tota manera.

Dissortat, gràcies!!

Josep dijo...

moltes gracies a tots

ara els dies grisos son mes clars

teresa sole

kweilan dijo...

Bon conte. M'ha agradat molt.

fanal blau dijo...

Teresa,
mai no m'hagués imaginat trobar-te per aquí, però el món, de tan gran, és i se'ns fa ben petit.
M'ha agradat molt llegir-te, però m'agradaria poder llegir-te altres somriures i d'altres tendreses. Perquè escriure i escriure'ns és un guariment de l'ànima.
En Marc et mira aquí baix, ben segur que et somriu veient-te palplantada arran de les arrels de l'arbre, i segur que escoltes el xiuxiueig que pronuncia quan et crida...iaia...
T'envio l'abraçada que també et donaré. I escriu, Teresa, escriu.

Marta