lunes, 15 de marzo de 2010

288.- La capsa de les històries


Conservo els objectes més valuosos en un dels prestatges inferiors de la llibreria de la meva habitació, a dintre d'una capsa d'alumini sense pany, de grandària semblant a una de sabates. En ella guardo bitllets de tren, flors assecades, punts de llibre, un rellotge de corda amb una sola busca, tovallons de paper amb poemes dedicats, retalls de diaris, postals enviades i rebudes, un vell passaport, encenedors austríacs de martell ja inservibles i altres coses per l'estil.
.
Moltes nits després de sopar, apareix el meu fill en pijama per la porta del menjador, carregant la capsa amb totes dues mans. Ve fins allà on em trobo, la diposita al terra, n’aixeca la tapa i extreu, aparentment a l'atzar, un dels objectes del seu interior, sempre diferent. Me’l mostra i després em suplica: conta'm la seva història! Jo la hi explico, incloent-hi sempre detalls inventats. Quan acabo el relat, em demana que el dugui al llit. Sovint la son el venç pel camí.

No constarà en cap testament, però un dia la capsa serà seva. Com seves seran les històries que conté, que segurament, convertides en simple fantasia, ajudaran a dormir a altres nens que no coneixeré.
.
autor: Joaquim Valls
.

12 comentarios:

McAbeu dijo...

Tots tenim objectes que ens recorden una història viscuda, són objectes molt valuosos encara que potser no valen cap diner.
El bo d'aquests teus és que aquests teus tenen, a més del valor personal, el valor de fer feliç a un nen i potser a d'altres que vindran i això és molt important. Un conte molt bonic!

bajoqueta dijo...

En estes petites capses hi ha molta vida :)

Gràcies pel conte Joaquim.

Pep dijo...

El més important de tot,és saber explicar al teu fill part de la teva vida i també explicar-li fantasia, i també portar-lo a dormir amb el bell son de la infància.
El meu somni és que tots els infants siguin amarats de belles històries i els hi doni, cada nit, la tranquil·litat del qui sap que és estimat.

Pilar dijo...

Trobo encisadora la manera en què el teu fill et demana que li expliquis contes i com ho fas.
Es pot imaginar copm gaudeix somniant el significat del que atresores.

xaruga dijo...

Quina sort té aquest nen que haurà rebut en el seu dia una herència tant preciada. Conservo objectes d'aquesta mena rebuts dels meus pares i que avui per mi son un vertader tresor. Felicitats, Joaquim i felicitats al teu fill.

La Meva Perdició dijo...

Quan el nen rebi com herència la capsa de tresors, també rebrà els records de quan era petit i abans de dormir-se l'últim que veia era el seu pare , al seu costat. Bon relat!

Dissortat dijo...

Una història molt tendra.
Jo també tenia un lloc exclusiu per a eixe tipus d'objectes, però fa uns anys, cansat dels records, els vaig tirar al fem.
Ara només quedaran per al meu fill les històries que li conte i li contaré.

garbi24 dijo...

La màgia de la il.lusió sempre fa feliços als més petits i de retruc als més grans que recorden el que va passar o el que hauríen volgut que passés

Carmen Rosa Signes dijo...

Un cuento lleno de añoranzas, como esas cajas que atesoran nuestros recuerdos. Un cuento que invita a crear miles de historias y como no volver a abrir nuestra caja olvidada en un rincón de la casa. Precioso Joaquim.
Besos
Carmen

senga dijo...

...oh!...una meravella de les meravelles...ara em sap greu no haver-ho fet amb les meves filles...potser encara hi sóc a temps...potser ho intento...

Marta dijo...

Un valuós testament.

Joaquim Valls dijo...

Us agraeixo els vostres amables comentaris. Llàstima que, a la vida real, les coses rarament suceeeixen igual que als contes que escrivim.