L'àvia anomenava “desigs” a les taques de naixement que poden aparèixer en qualsevol lloc del cos, que van creixent amb nosaltres i que ja mai ens abandonen. Al meu germà petit i a mi mateix ens va explicar un dia que cadascuna d'elles té el seu origen en un desig fervent, o en un simple antull, que la futura mare té durant l'embaràs i que, per qualsevol motiu, no pot veure satisfet. La grandària de la taca depèn –va dir- de la intensitat amb la qual s'anhela.
El meu germà va néixer amb una d'aquestes taques. Encara que bastant extensa, la té parcialment localitzada, per sort, en un plec de la pell. En diverses ocasions, com parlant per parlar, li ha preguntat a la nostra mare (que es diu Alícia, com l'àvia) pels seus desigs no acomplerts durant la vida. La seva resposta invariable és que ha obtingut tot allò que ha desitjat i que, en haver estat mancada de grans ambicions, ho ha considerat sempre més que suficient.
El meu germà va néixer amb una d'aquestes taques. Encara que bastant extensa, la té parcialment localitzada, per sort, en un plec de la pell. En diverses ocasions, com parlant per parlar, li ha preguntat a la nostra mare (que es diu Alícia, com l'àvia) pels seus desigs no acomplerts durant la vida. La seva resposta invariable és que ha obtingut tot allò que ha desitjat i que, en haver estat mancada de grans ambicions, ho ha considerat sempre més que suficient.
.
Malgrat això, cada cop que veig la meva mare prendre en braços la meva filla, no puc evitar recordar aquell matí ja llunyà en què, estant ella absent i mentre jo regirava, buscant llaminadures, els calaixos d’un armari de la seva habitació, vaig trobar en un doble fons un pitet en el qual hi apareixien brodades amb punt de creu, unides, la lletra a i la lletra ela... aquesta última sense finalitzar.
.
autor: Joaquim Valls
.
dibuix magnífic de: Guillem Valls
7 comentarios:
Molt tendre, Joaquim.
M'ha agradat!
Jo tinc una taca, i sempre han dit que és d'un desig. Abans es deia molt això.
Moltes gràcies pel conte tan tendre Joaquim :)
Un conte molt dolç.
Deu ser un poema observar la teva filla en braços de l'àvia...De vegades els desitjos no es compleixen de manera immediata, però en un moment o altre, arriben.
L'altre dia parlavem dels desigs, i una companya va dir: "I si el desig no és de la mare i ho és del pare?" I jo dic ara: Ningú pensa que els pares punguen tindre desigs i que es reflexen en forma de taques en la pell dels seus fills?
Moltes gràcies, pels vostres amables comentaris.
Un conte molt tendre. És molt bonic i el dibuix encantador.
Publicar un comentario