domingo, 28 de febrero de 2010

273.- Un tipus afortunat

.
Sóc un tipus afortunat, estimo la meva professió. Es pot demanar més? Sí, direu, hi ha altres classes d'amors que originen la fortuna d'un home. Però aquests no són per a mi, no podria dedicar-me a ells com ho faig amb el meu treball. La meva professió m'ompli, m'absorbeix, em fa viatjar contínuament coneixent gents i llocs. És la meva única passió.

A hores d'ara ja us estareu preguntant a què em dedico. Doncs us aclareixo la incògnita, sóc tècnic especialista en estratègies i tècniques de combat. Sí, el que vulgarment anomenaríeu un mercenari. Mai m'ha agradat aquesta paraula tan simple, fa que els que ens dediquem a això semblem simples bèsties assedegades de sang, i no és així.

No us creeu que sigui fàcil ésser expert en armes de foc, en tècniques de lluita cos a cos, en tot tipus de variants en que es pot desenvolupar una batalla: guerra d'escamots, urbana, en camp obert... Les últimes tecnologies m'obliguen a mantenir-me al dia en matèries com la informàtica, la microelectrònica o la robòtica

Sí, dames i cavallers, estimo la meva professió. Quan escolteu a les notícies que ha esclatat un nou conflicte, existeixen moltes possibilitats que jo ja tingui reservat el vol.

La guerra és bella, és un art, si saps mirar-la amb els ulls apropiats. Ja, ja ho sé, els morts, la destrucció i tot això. Per ventura no hem de morir tots?, per ventura hi ha quelcom que perduri eternament? Al cap i a la fi, molts dels que perden la vida a les guerres no fan més que deixar de patir una existència patètica, de misèries i penúries. Perquè no us cregueu que en les guerres morin els rics o els poderosos. Bé, no cal continuar, res que no sapigueu.
La guerra ha mogut al món des que l'home és home, ha escrit la Història, ha generat països i ha esfondrat imperis. La guerra és una força motriu, que renova les aigües estancades de l'esdevenir de la humanitat, la guerra és germana de la mare naturalesa... Perdoneu, que em criden pel mòbil. Ho sento, he de deixar-vos, una nova oferta de treball, i és que mai em falta.
.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.

16 comentarios:

garbi24 dijo...

Home ja és molt que un s'hi dediqui per gust, la majoria hi estan forçats, en el sentit de que es el que mou el mon des de fa milenis, jo prefereixo dedicar-me a les dones, que des de el primer dia també fan moure el mon, tot i que no està exent de perill, es més gratificant.

McAbeu dijo...

Ja està bé que t'agradi la feina que fas no tothom pot dir el mateix. La llàstima és que aquest bon home no estigui a l'atur per sempre. ;-D

P-CFACSBC2V dijo...

Llàstima que, aquest, precisament, no es quedi a l'atur… Ara, el relat és bo!

Laura T. Marcel dijo...

Molt bo aquest relat. Encara que sembli una frivolitat en la primera lectura, s'hi pot reflexionar força. Tot te la seva cara i la seva creu. La guerra la fem els homes, no els mercenaris, aquests hi van quan altres ja l'han cagat abans. Igual que els metges tb curen coses que potser no haurien o es fan avenços mèdics que són perversos... Penseu-hi.
I a tu garbi24, deu ni dó la guerra que podem donar les dones...

xaruga dijo...

El que no has dit "tipus afortunat" és si per netejar la consciéncia fas algun donatiu a la Creu Roja o a l'Unicef. És el que se sol fer. Primer matar indiscriminadament i desprès regalar xupa-xups als xiquets que sobreviuen mancats de cames, braços i destroçats psicològicament per sempre més.
(potser tot és mentida, però és ben bèstia)

Pilar dijo...

Una invitació a la reflexió sobre la guerra molt ben trobada.
Hi ha déus que no els hauríem d'haver inventat mai.

XeXu dijo...

Gairebé m'està convencent el tio! Però és que hi ha moltes altres coses que omplen més que això, i algunes hi poden estar relacionades. Per què en comptes d'anar a actuar en contra d'una gent, no es va a tenir cura dels supervivent innocents?

Dissortat dijo...

M'agradat molt i concidisc amb el que diu l'autor, perquè fectivament, la guerra ha estat, està i estarà present en la història de la humanitat com un dels principals factors d'evolució. La majoria dels estats moderns són conseqüència directa de guerres. Guerres de conquesta, guerres de religió, guerres civils, guerres ideològiques... La història de les guerres, és la història del món. Una de les meues guerres preferides és la dels "Trenta Anys", feta per molts diversos motius, i amb grans contingents de mercenaris.

Hi ha una larga llista de noms de mercenaris famosos...

La Meva Perdició dijo...

Uauh! Un acòlit seguidor del Déu de la Guerra, i convençut de la causa. M'allunyo de les seves conviccions i dels seus plantejaments, però sembla que de veritat l'home gaudeix del que fa.... Potser no ha patit l'afecta de les seves accions. Bon relat, doncs crea controvèrsia.

senga dijo...

...BONÍSSIM!...només la capacitat de mirar-nos les coses des de diferents punts de vista ens dóna la possibilitat d'una comprenssió profunda, ample i beneficiosa...BONÍSSIM! per la idea i per la manera com ho escrius ...s'acaba de seguida ...volia saber més...GRÀCIES...els homes ens posem davant d'una cara de la piràmide i ens pensem que veiem la piràmide...l'orgull ens confon i ens porta la perdició...aquesta és la veritable guerra que tots portem incorporada en la nostra essència...Gràcies!

kweilan dijo...

Un text amb ironia i que fa reflexionar.

Pep dijo...

Certament és quan veig un soldat que penso que els humans no em evolucionat gens ni mica.
El sofriment de milions de persones innocents, nens, avis, mares, pares.
Tot per aconseguir un boci de poder, un nefast enriquiment que els guanyadors faran servir per comprar el seu lloc en una societat consumista fins l'ànima....
bufff. paro.
Molt bon relat, i és bo perquè et fa pensar.

Elvira FR dijo...

Uf un conte bélic antibelicista? Bon conte...encara que no comparteixo la passió del protagonista del conte

Marta dijo...

Aquest home! Bé, qui hi farem. Algú ha de fer-ho, si d'altres forasenyats l'organitzen.

Carme dijo...

Doncs sí crec que és un conte bèlic antibelicista, com diu l'Elvira.

Està molt ben escrit i ben plantejat.

Tant de bo aquest protagonista es quedi a l'atur ben aviat.

La natura ja és prou bèstia per ella sola i fa neteges a dojo quan li convé: terratrèmols, sunamis, huracans, inundacions, volcans... no, no necessita tanta ajuda!

bajoqueta dijo...

Angle ens has tocat la fibra amb este conte, no vindrem a buscar-te, no ets tu parlant en primera persona, no? jajajaja. Moltes gràcies.