53.- L'herència

.

Acumulem objectes al llarg dels anys, que després a l’hora de la mort no ens podem emportar. Això és el que sempre hem sentit a dir, però per a totes les coses sempre hi ha una excepció.

Salvador Cavallé, passà els seus últims mesos al llit. Sabia que la seva marxa no seria traumàtica ni dolorosa per la família, ho havia deixat tot lligat perquè no els faltés de res. Al cap i a la fi tots tenien la seva vida organitzada i podien prescindir d’ell perfectament, ara mateix no era més que una nosa.

Una matinada despertà i trobà a un senyor sentat a sobre el seu llit mirant-se’l. Per uns moments dubtà que s’hagués despertat realment, però alguna cosa li va dir que aquella persona era ben real.

- Benvingut senyor...
- Pot dir-me Sr. X.
- Ens coneixem?
- No tenim el gust. He vingut per donar-li una notícia.
- Vostè dirà.
- Ha estat guanyador d’un privilegi al més enllà. Com vostè sap, un cop mort, els seus béns quedaran com a herència. No li està permés a ningú emportar-se cap andròmina. Però en el seu cas ha guanyat un sorteig al·leatori, i per això he vingut: pot emportar-se un sol objecte el dia que marxi, que ja li dic ara que serà d’aquí tres dies.
- Em sento molt agraït per aquest premi, hi pensaré. No és una decisió fàcil.

I així va ser com va passar els meus tres últims dies de la seva vida, intentant trobar l’objecte que m’acompanyés per a tota la eternitat. Ningú sospità quina en portava de cap.

Arribà el dia, i moments abans de la mort, tornar a aparèixer el senyor X. No calia parlar, sabia que a l’armari trobaria el que havia decidit emportar-se, després de tots els funerals, va dir-li, ell mateix li entregaria en mà.

Encara avui, la seva esposa busca el quadre que Dalí els havia regalat l’estiu que el van conèixer, i que sabia que tenia un bon preu al mercat, amb el que tragués de la venta volia comprar-se una casa nova.

.

autora: bajoqueta - blog Terra de llibres

.