*
No sabia per què, però ho sabia. “Avui no serà un bon dia”, va dir-se tan bon punt va posar el peu esquerre a terra per aixecar-se del llit. I a més, ja s’havia llevat amb molta son i amb molt mal humor. Si no podia dormir les seves vuit horetes sagrades, era pell!
Qui li havia manat d’anar a dormir tan tard? Només havia pogut aclucar l’ull durant tres hores i ara estava mort de son. Baixava les escales gairebé volant per poder agafar l’autobús que l’havia de dur a la feina. _Merda! Se li acabava d’escapar davant dels seus propis nassos, quina ràbia! Mentre esperava el següent autobús anava pensant en la nit anterior, la qual recordava a trossos difuminats. Com sempre, havia begut unes copes de més i tenia el cap fet un trencaclosques desmuntadíssim. S’esforçava a encaixar aquelles peces, imatges soltes que li venien al cap, sense èxit. Què hi feia la Dèlia enmig del seu pensament caòtic? Eren imaginacions seves o realment havia estat amb ella?
Arriba l’autobús i puja. Mira el rellotge: -Arribaré tard a la feina...
La Dèlia seguia dins del seu cap. Ara la podia veure abraçant-lo amb força i fent-li un petó llaaaaaaaaarg. Estava esgarrifat. Com pòdia ser? No recordava que acabés al llit amb ella...
L’alcohol i el seu cap li volien jugar una mala passada?
Baixa de l’autobús.
Entra per la porta de l’oficina quan passen justament vint minuts de les nou i algú l’espera a la porta:
-Bon dia Quim. Ho sento però estàs acomiadat. Ja te’n pots anar!-li va dir la seva cap de departament, la Dèlia, amb un to de veu ferm i decidit.
No sabia per què, però ho sabia. “Avui no serà un bon dia”, va dir-se tan bon punt va posar el peu esquerre a terra per aixecar-se del llit. I a més, ja s’havia llevat amb molta son i amb molt mal humor. Si no podia dormir les seves vuit horetes sagrades, era pell!
Qui li havia manat d’anar a dormir tan tard? Només havia pogut aclucar l’ull durant tres hores i ara estava mort de son. Baixava les escales gairebé volant per poder agafar l’autobús que l’havia de dur a la feina. _Merda! Se li acabava d’escapar davant dels seus propis nassos, quina ràbia! Mentre esperava el següent autobús anava pensant en la nit anterior, la qual recordava a trossos difuminats. Com sempre, havia begut unes copes de més i tenia el cap fet un trencaclosques desmuntadíssim. S’esforçava a encaixar aquelles peces, imatges soltes que li venien al cap, sense èxit. Què hi feia la Dèlia enmig del seu pensament caòtic? Eren imaginacions seves o realment havia estat amb ella?
Arriba l’autobús i puja. Mira el rellotge: -Arribaré tard a la feina...
La Dèlia seguia dins del seu cap. Ara la podia veure abraçant-lo amb força i fent-li un petó llaaaaaaaaarg. Estava esgarrifat. Com pòdia ser? No recordava que acabés al llit amb ella...
L’alcohol i el seu cap li volien jugar una mala passada?
Baixa de l’autobús.
Entra per la porta de l’oficina quan passen justament vint minuts de les nou i algú l’espera a la porta:
-Bon dia Quim. Ho sento però estàs acomiadat. Ja te’n pots anar!-li va dir la seva cap de departament, la Dèlia, amb un to de veu ferm i decidit.
*
autora: Sílvia, del blog De feltre i Contes divers
*
13 comentarios:
Ostres!!
Si és que s'ha d'anar amb moderació amb l'alcohol...
Ai, pobre. Sí que ha estat un mal dia (oh! i tot just acaba de començar!! jejeje)
Ai pobre! És que ja ho diuen que no se pot mesclar l'oci amb la feina :) Esperem que trobi feina ràpid.
Moltes gràcies per participar! I aviam si puc escriure algo per als teus contes també, és que estic poc inspirada amb tanta calor :(
Oh, un mal dia, un mal dia. Depèn de com s'ho agafi! :-D Segur que el protagonista ahir a la nit va fer, també, altres cont[r]actes.
De sempre s'ha dit :on tinguis la feina no hi posis l'eina .
I lo pitjor es que ni tant sols recorda si va ser o no .
No li ha fallat la premonició encara que les imatges li arribessin emboirades. Certament un mal dia... però un bon conte ;-)
Hola a tots, moltes gràcies pels vostres comentaris! Estic de vacances i el meu temps de connexió a internet és limitat. (sort dels "cibers").
Assumpta: ja tens raó ja que amb l'alcohol no s'hi pot jugar!!!Ai, ai...
Bajoqueta: a veure si passes per "casa", et trobo a faltar!
Oci i feina per separat!
P-CFACSBC2V: (suposo que no m'he deixat cap lletra!)Ai no sé, no sé, crec que de contractes pocs...jeje!
Garbi24: Molt bona l'expressió i molt encertada en aquest cas, jaja!
Mcbeu: Potser t'hagués agradat una nit boja d'aquestes o en prefereixes d'un altre tipus...( com que veig que dius a la teva presentació del bloc que t'agrada passar una bona nit...). Moltes gràcies!
Probablement els records eren certs. La Dèlia i ell se'n van anar al llit. Passa que la cap era molt exigent i segur que la va decebre. Per això el va acomiadar.
Ahir ho deia, no s'ha de barrejar, oci i feina, sempre acaba malament. Pobre noi! Molt bé el conte!
Xaruga i Marta, gràcies pels vostres comentaris! Queda clar que oci i feina no es pot barrejar!
S'ha d'anar en molt de compte amb les relacions amb companys de feina i més si són el el teu cap. No es pot barrejar plaer i feina i encara menys alcohol i sexe, com molt bé apunta Xaruga, les conseqüències estan a la vista.
Molt bon relat, enhorabona
Caram amb la Dèlia, això de que no anés al llit amb ella no li havia agradat, oi?
Em fa l'efecte que la vida de la Dèlia ha de ser molt trista, si ha d'anar abusant del seu poder per afrontar desencants amorosos...
Publicar un comentario