Es va despertar tot suat, va mirar el rellotge i va veure que just eren les cinc de la matinada. No recordava gairebé res de la nit passada. Va intentar tornar a adormir-se però no ho va aconseguir. Al final va decidir aixecar-se i fer-se un cafè. Just entrar al bany va trobar alguna cosa estranya, es va mirar la ma i va veure com hi tenia un petit dibuix, era d'un color marró fosc, semblava pintura però no, no era pintura, erahenna. Ho coneixia perquè havia vist altres mans pintades. Com havia acabat amb un tatuatge al braç? No ho recordava. Es va asseure a la cuina i es va prendre el cafè. El seu cap va començar a refer els què havia passat la nit anterior.Recordava, ara sí, la trucada de na Isabel convidant-lo a una festa intercultural. Va acceptar de seguida, tenia molts amics immigrants i li agradava anar de festa, s'ho passava bé, hi trobava coneguts i el menjar li encantava, hi havia molta varietat i tastar coses noves sempre li havia agradat, tenia bon paladar. De sobte va recordar uns cabells negres, llargs i gruixats, una mirada intensa amb grans ulls negres, i un nom: Salma. Estava asseguda a un tabalet a una paradeta de la fireta i tenia amb la ma un pot de henna amb el qual anava dibuixant belles formes als braços de les nines que li demanaven. Ell es va posar a la filera i va esperar el seu torn. Quan ella el va veure va somriure i després de parlar-ne, li va posar lahenna al braç i varen estar junts tota la nit. Aquella noia li havia agradat i ara què hi pensava, tenia el seu nombre de telèfon a la butxaca dels texans.De pressa, va sortir de la cuina i va treure el paperet dels texans. Sí, avui la trucaria i la convidaria al cinema, havien estrenat la darrera peli de Woody Allen, tal vegada li agradaria.*
autora: Tonina, del blog Coses meves ( i a vegades de l’escola)
*
model de la foto: una persona molt especial per la Tonina
*
16 comentarios:
Les barreges no fan cap mal, encara que algunes vegades ens poden fer rodar el cap.
Molt ben escrit, m'ha agradat.
Molt bé el conte! La festa si que li va agradar... i tant!
Mmm… Woody Allen és una mica arriscat si el protagonista no sap si a la Salma li agraden les seves pel·lícules :-) Però està bé, el conte!
Caram!! alguna cosa deurien prendre perquè, en aixecar-se, no recordés res de res!!
Per cert... la foto és una maneta preciosa :-)
Preciós, m'ha agradat molt, quasi tant com el que l'altre dia vas penjar al teu blog!
M'agrada molt com escrius, Tonina, de debò!!
Un petó guapa!
Bon conte Tonina!i què hi devia dir al tatuatge?
Gràcies a tots.
El tatuatge és pakistaní i la veritat és que no en sé el significat però és preciós, la meva filla el va lluir un parell de setmanes. Com sabeu, les begudes d'aquesta comunitat són fortes, basta provar el seu cafè i tè...
M'ha encantat col.laborar amb bajoqueta, animau-vos.
Una abraçada.
Molt bonic, Tonina. Una mica misteriós... per què no recordava res?
Ai els que olviden el que van fer el dia abans...
Un conte molt bonic i la model de la foto la millor :)
Gràcies pel conte!
felicitats a l'organitzadora d'aquest blog i a tothom que participa. És tot un èxit!
Per sort (o per desgràcia) el tatuatge no era permanent. Jo fa 20 anys que passetjo el meu :)
Bon relat, enhorabona
Gràcies Jesús!
Ja veus, no paren d'escriure esta gent :)
bon relat Tonina
Un conte molt bonic, amb un rere fons molt interessant.
Una besada
Te felicito por mostrar, una vez más, que existe gente que afortunadamente no está dispuesta a crear fronteras sino a derribarlas.
Me ha gustado mucho.
A part de henna, per no recordar-se de res s'havia d'haver ficat al cos alguna altra cosa...
Publicar un comentario