domingo, 5 de julio de 2009

35.- La truita dels dijous

*
Dijous al matí. Una passejada sense rumb el portà davant del bar on, en una altra època, havia esmorzat diàriament. D'això feia sis mesos que semblaven sis anys. El primer dia que hi deixà d'anar fou a causa de l'accident i, després, la pena incontenible i les forces devaluades impediren que tornés a la monòtona normalitat. Per això, quan els peus atzarosos el portaren de nou davant del bar, decidí concedir-se un moment de nostàlgia i retornar a una manera de viure ja passada.

El bar no havia canviat gens i l'animà veure que el cambrer encara el recordava. El menà a la taula del racó on solia esmorzar sense que a ell li calgués dir res. Eficiència. La taula, les cadires, els quadres que amanien les parets del local, els cambrers... Tot era com ho recordava, com si l'interval de temps que a ell li canvià dràsticament la vida s'hagués oblidat de passar pel bar. Decidí demanar el mateix que menjava cada dijous. Quan arribà el tall de truita de patates, acompanyat de dues llesques de pa amb tomàquet, notà una flaire coneguda que li invadia els badius. Tallà amb la forquilla un tros de truita, tan esponjosa com la recordava, amb aquell punt de cruesa tantes vegades admirat. Tot en aquell bar era exactament igual que abans de l'accident. Abans que aquell cotxe s'estavellés de cara contra el vehicle que conduïa la Neus.

Portava una bona estona concentrat en l'esmorzar, amb els ulls fixos en aquella truita de tota la vida. Tanta familiaritat l'embriagà i per uns moments pensà que, potser, si aixecava la vista trobaria davant seu la dona amb qui havia compartit tants esmorzars (i tantes coses). I encara més, potser tot tornaria a ser com abans. Amb un bri d'esperança alçà els ulls i contemplà la paret nua.
*
autor: Ma-poc, blog Mots emblocats
*

16 comentarios:

bajoqueta dijo...

Amb lo bones que són les truites de patata i lo tristes que semblen després de llegir algun conte :P

Gràcies per participar, en este conte tant trist... però molt ben escrit :)

kweilan dijo...

M'ha agradat moltíssim. Com a lector vas esbrinant que alguna cosa va passar i quan ho llegeixes, sents una gran tristor. Molt ben expressat el desampar del protagonista i l'absència de la Neus. Felicitats!

Mortadel.la dijo...

Pena... Això és el que he notat... Molta pena...
Un conte que et fa reflexionar.

JJMiracle dijo...

Oooh, quina tristor! I que ben escrit, però!

Rosa dijo...

Un conte molt bonic, encara que molt trist.
Felicitats

Elfreelang dijo...

Un conte de nostàlgia al voltant dels records d'una absència...molt bo el conte!

Assumpta dijo...

Ostres... és un relat preciós!! Està tan ben explicat, i transmet tan bé les sensacions!!

Avui estic una mica més sensible de lo habitual i, bé... admeto que el relat m'ha fet emocionar...

Ma-Poc dijo...

Hola! Gràcies a tothom pels comentaris... Teniu raó que és un conte més aviat trist, però celebro que us hagi agradat i emocionat...

Carme Rosanas dijo...

I tant que emociona, Ma-Poc! Tristíssim, però molt ben escrit. M'ha agardat molt!

defeltre dijo...

Molt ben expressat i explicat,
m'ha agradat!

pluja dijo...

Un conte trist però molt ben narrat! m'ha agradat molt!

Sergi dijo...

És un bon relat, està explicat d'una manera que arriben totes les sensacions. Encara que sigui trist, que arribi tan a dins ja ens parla de la qualitat de l'escrit.

Marta dijo...

Un conte molt ben escrit i tramat. Trist, sí...però, la tristesa forma part de la vida. M'ha agradat molt.

Angle dijo...

Arribarà un moment en que canviarà la truita per qualsevol altre cosa, un pa amb tomaca, pot ser, i un dia aixecarà la vista i hi tornarà haver algú que taparà la pared. Sis mesos és poc temps, però arribarà, de moment ja ha tingut la valentia d'entrar al bar.

Molt bon relat, enhorabona

Ma-Poc dijo...

Segona tanda de gràcies als nous comentaris! :)

Els del PiT dijo...

Agredolç.
Agre per la història, dolç per com l'expliques.
:-|