miércoles, 15 de julio de 2009

45.- L'espill

*
*
Havia adquirit aquell estrany espill a una botiga on venien coses diverses de segona mà. La seua sorprenent peculiaritat consistia en que retornava la imatge de qui en ell es mirava cinc anys endavant. A Jordi -persona aliena a les típiques angoixes producte del pas del temps- li divertia el fet de contemplar-se un lustre més major. Un dia va sentir terror quan, mirant-se en l'espill, no veié el seu reflex.
*
autor: Vicent Terol, del blog L'aixeta
*

14 comentarios:

Assumpta dijo...

Ostres, què bo!!!
Micro relat amb final d'aquells que et deixa glassat...
Et felicito!!

bajoqueta dijo...

Molt bo en poques paraules. Gràcies per participar!

P-CFACSBC2V dijo...

Molt bo, el relat! No el voldria pas, un mirall d'aquests!

Salva Piqueras dijo...

Suposo que també devia haver-ne un que et donés la imatge de 5 anys enrera... però devia ser tan car!!!

garbi24 dijo...

Coi quin mal estar a partir de no veure la teva imatge ......bonissim

Jordi dijo...

Ostres, al Jordi li quedaven dos telediaris!! jejeje curt, però molt bo!

Marta dijo...

Felicitats! Un micro relat molt bo.

Mortadel.la dijo...

Boníssim conte! Ostres, pobre no? No ens pots dir, si s'ha mort?

Carme dijo...

Boníssim!

Jo no sé pas si el voldria un mirall així... o potser sí...

Vicent dijo...

bajoqueta, gràcies a tu per penjar el microrelat.

Gràcies també a Assumpta, P-CFACSBC2V (quin nom!), Salva Piqueras, garbi24, Jordi, Marta, Mortadel·la i Carme pels comentaris.


Una abraçada

ArisDot dijo...

A lo Dorian Gray però a lo bèstia!!! Si es que aquests objectes màgics sempre acaben donant males passades, com la típica llantia amb el geni que et concedeix tres desitjos i acabes fet un nyap. I es que... si un coneix el que a de venir, el dia a dia perd tota la gracia. I si no pots viure intensament el dia a dia, de que serveis viure'l?

XeXu dijo...

Ostres quin mal rotllo!!! La veritat és que l'he trobat bo de collons, amb poques paraules però molt ben utilitzades. Però aquestes coses no me les podeu fer a mi, home, que sóc un cagat!

Angle dijo...

Perquè sou tan pessimistes? Pot ser va inventar la poció de la invisibilitat.

Molt bon relat, enhorabona

Mireia dijo...

Curtet, però fa por no? Bo, molt bo!