martes, 14 de julio de 2009

44.- Història de la botella mig buida i de la botella mig plena

*
Per fi es varen trobar la Botella mig Buida i la Botella mig Plena i contentes xocaren brindant per la trobada.
- Fa temps que volia trobar-te ! va dir la Botella mig Plena.
- Jo també. Saps ? La gent és pensa i diu que som una sola botella i que segons es miri som una botella mig plena o una botella mig buida.
- Ja, Ja, Ja, doncs som dues botelles.
- Tu creus que la gent acceptarà que som dues botelles?
- No.
- Per què ?
- Li va millor dir que a vegades veu una botella mig buida i a vegades mig plena.
- Sí, és cert. I no ho entenc.
- Els hi costa acceptar que tant tu com jo som dues botelles a mitges.
- Per tant, bona amiga, les dues podem ser botelles mig plenes o dit d'un altre manera totes dues som botelles optimistes.
- D'acord. Va dir la botella mig buida.
- Però estimada amiga va bé que tu existeixis...i així jo també existeixo.
- Cert. La gent vol triar, vol alternatives.
- Tant de bo la gent no depengui de botelles o percepció de botelles per ser optimistes i tirar endavant.
- Tant de bo !!!!
*
autor: Joan González, escriu a Relats en català
*

6 comentarios:

bajoqueta dijo...

Ja està bé que cadascuna tingue la seua personalitat, jo crec que les necessitem a les dues :)

Gràcies pel conte!

Assumpta dijo...

La botella mig plena ha aconseguit que la botella mig buida també "es senti" mig plena!! :-)

Triomfa l'optimisme! Bon missatge per començar el dia! :-))

garbi24 dijo...

Encara que costi prefereixo sempre la mig plena

Estranger dijo...

Jo penso que,com en els dos casos no és ni buida ni plena,hi ha espai per seguir-la omplint.
Com, per exemple,llegir un conte cada dia.

Arisdot dijo...

Jo personalment, em decanto per la botella completament buida. Així, amb una bona pítima de campionat ja no veig les coses ni amb pessimisme ni amb optimisme, ho veig tot doble!! I tot em fa gracia, i no em preocupa res!! Jejejeje

I es que ja ho deien els savis a l'antiguitat. Val més borratxo conegut, que alcohòlic anònim.

Angle dijo...

Hi ha gent que és tam pessimista que ja veuen la botella un quart buida. Jo personalment, fins a l'últim glop miro de gaudir tot el contingut de la botella sense fer-me més plantejaments.
Molt bon relat, enhorabona