lunes, 13 de julio de 2009

43.- Mal llamp

*
106 era un savi pensador de poques i meditades paraules, autodidacta i mig boig segons el veïnat. Com que ja ho havia fet tot a la vida, es dedicava a pensar. 39 havia estat elogiat pel savi gràcies als encerts en la previsió meteorològica. Encara que 106 ja no sortia mai de casa, sempre li havia agradat contemplar el temps i, un dia, 39 l'anà a veure. Conversaren, inicialment, sobre assumptes banals i 39 anà derivant el discurs, que era gairebé un monòleg, cap a un augment de sou que feia mesos que desitjava per poder cobrir les despeses quirúrgiques del mal de peu, que, si bé li donava beneficis, sovint era insuportable. 106, després d'escoltar-lo atentament, féu un posat transcendent, s'acaricià la llarga barba i digué: «La mentida és el mitjà per arribar a la veritat».

39, alleujat després d'aquesta frase, trigà poc a anar a veure el seu cap, al qual insistí sobre l'augment de sou. L'home gran i gros arrufà el front i li digué que era impossible. 39, sense donar-se per vençut i sense contemplacions, digué: «El meu peu malalt pronostica que un llamp us entrarà a casa i us matarà la dona. De tota manera, si el meu peu pot ser operat i, per tant, se m'alleuja el dolor, és possible que canviïn les previsions a curt i mitjà termini.» Això, que sonava a amenaça, no féu gaire gràcia a l'home gran i gros, que sabia, per uns estudis que havien publicat les institucions locals, que en un 98% dels casos el peu de 39 l’encertava. Així, doncs, cedí i acceptà la petició.

Aquella mateixa tarda, 39 anà a veure 106, que digué: «Heu aconseguit allò que us vau proposar?». 39 contestà: «La veritat és que sí». La nit fou fatídica: el mal de peu tan intens desencadenà una tempesta d'aquelles que fan història. Però 39 s'oblidà aviat del mal de peu i el matí assolellat i primaveral, a més de l'augment de sou, el féu anar a la feina amb un somriure d'orella a orella. Allí tot eren cares llargues. 67, l'home gran i gros, l'home que li havia concedit l'augment de sou, havia mort per l'impacte d'un llamp.
*
autor p_cfacsbc2v, del blog Friccions, 365 paraules justes!
*

13 comentarios:

Jordi dijo...

Home, no està bé això de matar a qui et dona de menjar i a més a més et puja el sou!!

Salutacions,
1.513.

Assumpta dijo...

P-cfacsbc2v, ets un geni!! :-)

Finalment la previsió del llamp va ser certa. Ell potser ho va dir com a mentida per aconseguir els seus propòsits però el fet és que la va encertar!!

I ara... com provarà 39 que 67 li havia concedit l'augment de sou?

En fi, que no sé si ho he entés bé o no, però -com tu dius amb els teus poemes- jo ho interpreto a la meva manera i ja està... i, segons la meva interpretació, ets un prodigi d'imaginació.

El relat m'ha encantat!! L'he llegit dues vegades i mitja i d'aquí una estona el tornaré a llegir :-)

Assumpta dijo...

De fet, fins i tot m'estic preguntant si no has amagat un enigma matemàtic darrera la història :-)) (Ho hauriem de preguntar a Mac)

Angle dijo...

L'error en les prediccíons meteorològiques no solen afectar tant directament al predictor. Pot ser tot va ser una casualitat i no era una predicció, sino una mentida per a estorsionar la voluntat de l'home gran i gros, o pot ser la pròpia mentida fa forçar aquell fenomen meteorològic. No ho sabrem mai.
Un conte molt imaginatiu, enhorabona

kweilan dijo...

A mi m'ha fet pena aquest pobre home que puja el sou i igualment el mata un llamp. Bon i interessant relat!

Arisdot dijo...

I, per què si el llamp havia de matar la dona, acaba matant el marit? Ara es queda sense cap, segurament sense feina, òbviament sense augment de sou, i amb un mal de peu horrible.

Una altra vegada, quan 106 l'instrueixi, que miri de ser una mica més clar, no?

Assumpta dijo...

Arisdot, pensa que:
- 106 es va fent gran,
- que el veïnat el te per una mica boig i que, a més,
- els savis a vegades poden equivocar-se i, amb la millor intenció, donar un consell erroni...

Teresa Bosch dijo...

És una d'aquelles històries que té un aforisme amb regust pedagògic, però que no acaba de quedar clar quin és. M'ha agradat molt.

Sergi dijo...

Home, no es pot negar que és original el conte, però totalment abstracte! A mi se m'escapen una mica aquestes coses, tot i ser de ciències, els números no se m'acaben de donar bé.

Elfreelang dijo...

Es veia a venir que 67 tenia les de perdre, 6+7= 13 i ja se sap que és una xifra associada a la mala sort!!!El 106 havia de ser per força un savi perquè suma set i set eren els set savis famosos de l'antiguitat...una relat molt reeixit i original!!!

Marta dijo...

Un relat abstracte i molt bo. Sembla que 39 no tan sols pronostiqui, sinó que el temps varia segons sigui el seu mal de peu, així si que s’entén que el seu cap accedeixi a pujar-li el sou. Res a servit de res. I no ha estat una mentida.
A la vida passen les coses que un vol que passin?

JJMiracle dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!! :-)

39, 67 i 106, a part de ser el nom dels protagonistes, és senzillament la seva edat. Però em va fer gràcia anomenar-los per un número.

Curiosament, 39 + 67 = 106.

bajoqueta dijo...

El fi justifica els mitjans?

Gràcies pel conte! M'ha agradat molt.