sábado, 4 de julio de 2009

34.- Vacances a la terra

Deixa tot programat perquè la nau navegui sola durant una hora, i es connecta a espainet. Vol mirar unes ofertes que ofereixen unes vacances a llocs insòlits. Gens tradicional com és, li agradaria poder fugir uns dies a un lloc recòndit durant els dies lliures que li ofereixen. La porta del seu darrera emet un so i una llum avisa de la presència d’algun company.

- Hola Galileu.
- Hola Iride, no estàs descansant?
- Estava preparant l’examen de demà, i volia desconnectar una mica. Començo a estar cansada. No entenc com et pot agradar treballar tan sol.
- Ja em coneixes, no m’agrada gaire relacionar-me amb la gent. Deu ser el meu gen llunàtic.
- Segur! No he conegut a gent més antisocial que els habitants de la lluna. Tenim al teu company Centaure sense anar més lluny, a qui li encanta estar sol reparant la nau per fora.
- No podem fer-hi més.
- Has triat on aniràs de vacances? Jo crec que aniré a Goró, un nou complex turístic que diuen que recrea a la perfecció els pobles més marginals de L’Índia. Diuen que fins i tot es graven pel·lícules com a l’antic Bollywood, i et deixen participar-hi!
- Sempre tant alternativa. Jo estic decantant-me per unes vacances a la Terra, encara tinc alguns familiars allí amb qui m’agradaria relacionar-me.
- Però si no hi queda res! Tot és desert, els humans van aconseguir destrossar-ho tot en un temps rècord.
- Encara queda una població de 500.000 persones que viuen baix terra, i que s’autobasteixen dels recursos que no havien explotat en el passat.
- Podries venir amb mi... m’agradaria tant poder compartir unes vacances amb tu...
- No necessito autocompassió, tira! Que tingui la pell tant lunar no vol dir que sigui tant diferent a la vostra pell verda.
- Està bé, està bé, però no t’oblidis de mi i porta’m alguna pedra terrícola, diuen que tenen poders curatius.
Es posa la mà a la butxaca i toca la pedra que l’acompanya des que el seu tiet terrícola li va donar. Diuen que és un bon remei contra l’influx de l’amor.
*
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres
*

12 comentarios:

P-CFACSBC2V dijo...

Ves que no ens hi haguem de trobar d'aquí a uns quants anys, així!

Un bon escrit!

Assumpta dijo...

A mi em van molt aquests relats absolutament fantasiosos on tot és possible :-)

Em crida l'atenció la conversa tan natural que mantenen entre ells un llunàtic i una marciana i el vocabulari tant "nostre" que fas servir per referir-te a ells jaja

"Gens tracidional com és" referit a una marciana m'ha fet riure ;-))

Va, Galileu, home, no siguis així, dóna una oportunitat a l'amor :-))

Eeeeps!! La part "denúncia" sobre carregar-se la Terra ja no m'ha fet tanta gràcia...

M'ha agradat molt, Bajoqui!! :-))

kweilan dijo...

Lo de la Terra esperem que sigui només fantasia encara que al pas que anem...Un conte molt original i ple d'imaginació. Se m'ha fet curt. Una abraçada!!!

Marta dijo...

A mi també se m'ha fet curt! M'agradaria tant coneixer a un llunatic i una marciana!!! Molt bé el conte, bajoqueta.

Elvira FR dijo...

Caram quina visió premonitòria! potser es farà realitat dintre de poc...i direm allò de és marcià tot aquell que viu i treballa a Mart

rebaixes dijo...

LLUNA - ATIC . MARC I ANA... a vui és fàcil. Bon profit Anton.
Jo ja no ho veuré, però tinc una sìiia que encara pugen els catúfols i a algun qui sap si ho veurà que no és tant lluny Juli Verne. Anem llegint.

XeXu dijo...

Molt ben pensat! Un futur en el que el que queda dels humans està repartit per altres llocs, i la Terra és un lloc residual. Potser no vas tan desencaminada!

defeltre dijo...

Déu n'hi do! Quina imaginació!

bajoqueta dijo...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

Pc, esperem que no arribem a viure baix terra jeje. Gràcies!

Assumpta: m'alegro que t'haigue agradat :)
de ben menuda que sempre he escrit relats així que de realistes no tenen res, bé de moment :)

Kweilan: Gràcies, ai ja l'hauria allargat més ja, però les normes són les normes ;)

Marta: gràcies! lo meu somni és viatjar a l'espai i trobar extraterrestres :)

Elvira: ves a saber què passarà jeje.

Anton: potser algun dia viurem baix terra... no se sap...

Xexu: al pas que portem no sé jo com acabarà el planeta terra... Però m'agradaria equivocar-me :)

Defeltre: me'n sobra :):)

Ma-Poc dijo...

Bona història, ben original! Reconec que a mi també se m'ha fet curta, en voldria més! :) Però com bé dius, ai les normes...;)

Angle dijo...

Jo confio amb el poder de la Terra i la seva força. Sabrá sobreviure al mal de la humanitat i serà un planeta blau i verd molt més enllà després de que se n'hagi després d'aquest mal virus que soporta ara.

Molt bon relat, enhorabona

bajoqueta dijo...

Ma-poc: Gràcies! A la segona part ja escriurem sobres les vacances a la terra baix terra :)

Angle: de moment aguanta, a vore si entre tots podem arreglar una mica el mal que li fem :) Gràcies!