viernes, 3 de julio de 2009

33.- Història de la farola

*
- Hola Farola.
- Hola Persona.
- M'agrada mirar-te i encara més quan estàs encesa.
- Sempre sóc jo.
- Però il·luminada ets més. Més viva. Més farola.
- Cert. I apagada segueixo en el meu lloc. Sóc una farola.
- Ja ho sé. Ets una farola encesa i apagada. T'agrada està apagada ?
- No depenc de mi.
- I si jo et connecto les 24 hores ?
- Dubto que puguis i t'ho deixin fer. Recorda, jo funciono per il·luminar quan hi ha foscor. Quan no hi ha foscor hi sóc igualment. A punt i apagada. Amb sol dono ombra i dono punt de suport, una certa seguretat, a las bicis que és lliguen a mi.
- Em fa rumiar això d'estar present encesa o apagada.
Gràcies Farola.
*
autor: Joan González, escriu a Relats en català
*

9 comentarios:

Assumpta dijo...

Com els bons amics... quan els necessites t'ajuden amb la seva llum, però, en tot cas, saps que sempre, sempre estan allí :-))

M'ha agradat :-)

bajoqueta dijo...

I és que una bona farola encesa ens pot donar llum quan la necessitem :)

Gràcies Joan.

rebaixes dijo...

FAR -- hOLA. Fin el far sap saludar...Anton.

Carme Rosanas dijo...

Un conte molt metafòric. Em sembla molt bonic!

Anton... t'hauràs de fer soci del Tibau i ajudar-lo amb les desdefinicions... ets una mina!

Marta dijo...

Una bona metàfora.
Ser-hi. Sempre ser-hi.
Anton, ets un crak, això de ser-hi i saludar té una certa relació.

Gemma dijo...

Un fanal filosòfic? :)

kweilan dijo...

M'agraden aquells que sempre hi són. Un relat molt original!

Angle dijo...

Quantes coses ens podrien dir les coses quotidianes si poguessin parlar, us ho diu un expert abraçafaroles.

M'ha encantat, enhorabona

Adela dijo...

Iluminar el camino es lo más esencial de la vida y encontrar un amigo que lo haga es una alegría cercana a la felicidad...si, además, ese amigo no sólo está dispuesto a estar en la oscuridad sino también en la luz para servir de apoyo a tu bicicleta, entonces puedes considerarte dichoso porque lo tendrás para toda la vida.
Enhorabuena. Me ha encantado.