jueves, 2 de julio de 2009

32.- La incompetència

*
Quan el metge em va comunicar, amb posat compungit, que em quedaven tres mesos de vida, vaig pensar que algun incompetent havia traspaperat els expedients. Poques coses em molesten més que la ineptitud professional, però no vaig voler discutir el dictamen del doctor, perquè el corporativisme en aquests casos s’imposa, i ell mai no hauria reconegut l’error d’un col·lega, encara que es tractés de la negligència d’un simple auxiliar. Així que, per no contradir-lo, vaig adoptar la preceptiva actitud d’amoïnat, tot dirigint-li una mirada còmplice i comprensiva.
Però des d’aquell dia vaig encadenar una successió d’equívocs que corroboraven la mediocritat i la poca solvència de molts professionals de la sanitat: anàlisis maldestres que insistien amb tossuderia en el meu imminent traspàs, radiografies presumptament alarmants interpretades sense rigor, i una medicació errònia que em provocava unes punxades molestes en un costat que en pocs dies em van impedir alçar-me del llit. M’atenia una infermera miserable que confonia pastilles i xarops, i que m’injectava substàncies que enlloc d’alleujar el dolor, l’esperonaven i el feien més agut. També els meus familiars es comportaven amb manifesta incompetència, somicant i planyent-se tot el dia, ignorant l’evidència de l’error.
Però era difícil lluitar tot sol contra tanta adversitat: al final em vaig veure abocat a una mort que no era la meva. Després només va faltar que portessin un fèretre erroni –l’havien encarregat de fusta de cedre i no pas de bedoll–, que durant l’al·locució fúnebre, inadequadament llòbrega, el sacerdot confongués els evangelis –atribuint a Sant Joan una cèlebre sentència de Sant Mateu– i que els ineptes de la funerària s’equivoquessin de nínxol. Ara només espero que per algun malentès no acabi a l’infern, jo que he estat una persona eficaç i competent tota la vida.
*
autor: Jordi Masó Rahola, escriu a Relats en català
*

21 comentarios:

Assumpta dijo...

Està molt, molt ben escrit :-) Impressiona, eh?

bajoqueta dijo...

Un personatge molt curiós! :)

Gràcies Jordi!

JJMiracle dijo...

Genial! I en certes coses, bastant realista.

Mortadel.la Casolana dijo...

Un 10 és poca cosa. Em quedaria no curta, curtíssima!
És dels millors contes que he llegit. Irònic, divertit... les meves felicitacions! Molt ben cosit, molt. És que m’ha encantat noi!
M’has deixada entusiasmada! No es nota?
Tot calculat, mesurat... perfecta! Un conte perfecte, si senyor!
Ja no sé que més posar, perquè es vegi que m’ha encantat...

Allau dijo...

Molt i molt bo. Queda clar que l'autor no és un incompetent.

kweilan dijo...

Molt bo. A mi també m'ha agradat molt.

Anónimo dijo...

Genial. I no gens lluny de la realitat

rebaixes dijo...

Aquí els incompetens no tenen competència, si fos aixì... segurament que no hagués calgut que el capellà s'equivoqués... Un bon somriure m'he fet. Pensem exagerat, però si un pogués contar... fariem puntes.
Si a una senyora li detecteen un tumor maligne i resulta que...neix un fill,,, Ja, ja, ja.Anton- I d'altres en propia carn, mecatxis...!!

Gemma dijo...

M'ha encantat!

Marta dijo...

Un conte molt bo i molt ben escrit. Felicitats!

Anónimo dijo...

Felicitats pel conte, què bo!

Sívia

Jordi Masó dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Em feu posar vermell...
Fins ben aviat!

Angle dijo...

hahahaha... he començat a llegir amb una expresió de pena i a la meitat ja reia, espero que m'ho perdoneu, i el final amb l'esperança de no acabra a l'infern, genial.
Enhorabona

rebaixes dijo...

Jordi, jo et conmino a que hi tornis i no paris, per que una figa no fa estiu. Amb la més bona intenció. Anton.

Estranger dijo...

L´has clavat. Boníssim.

Elfreelang dijo...

Un conte molt i molt bo....té un aire a Pere Calders....ei i això és un elogi! És que m'ha recordat un conte d'en Calders on un home es moria damunt el plat de sopa però s'entossudia a fer veure que no n'estava de mort (bé eren els familiars millor dit que negaven l'evidència) el teu és diferent i està tant ben escrit com els del mestre Calders....

Sergi dijo...

Ostres, que bo! M'agrada com està escrit, però al final m'has fet dubtar. Hi endevinava un to irònic, i al final ja no sé si el bon home tenia raó o no. I per cert, m'encanta aquest títol per un relat, per el teu, per exemple.

Josep M. Sansalvador dijo...

Us recomano que poseu aquest autor en el vostre punt de mira. Anoteu-vos el seu nom. És molt, però que molt bo i espero que vagi portant molts d'altres contes.
És extraordinari i aquest conte ha estat premiat justíssimament.

Cleo dijo...

Muy bien narrado, refleja en todo momento la impotencia que se puede sentir a veces ante tanta incompetencia , me ha gustado mucho y refleja con bastante claridad lo que muchas veces suele pasar y no nos enteramos...;)))

Ma-Poc dijo...

Molt bo! I a pesar del tema, se m'ha fet divertit ;)

Anónimo dijo...

Una forma curiosa de deixar clar que, el que prima, és la competència en tot.

Ja n'hi ha prou d'aproximacions: les coses, ben fetes.

Enhorabona.

Luguca.