viernes, 24 de julio de 2009

54.- Pa

Va entrar al forn i la olor de pa acabat de fer la va posar de bon humor. Feia quant que no somreia de forma espontània? La dependenta va embossar-li una de quart llarga com sempre.
- No, va dir – avui la vull rústica.

Enfilava el camí cap a casa, però en comptes de tombar a mà dreta ho va fer a l’esquerra seguint l’avinguda fins al passeig. Pessigava la crosta de la barra fins que va acabar trencant el crostó i menjant-se’l fent força soroll.
Ja era dalt, va seure al banc sota el monument commemoratiu de la visita d’Isaac Albèniz a la vila i va continuar pessigant el pa. Un pit-roig va baixar d’una acàcia propera per picar les molles

- Bon profit, va caminar arran del carrer de mar arrencant l’escorça dels plàtans gruixuts i fent-la a bocinets menuts que deixava caure a terra quan va veure la caixa d’eines. Era d’un jardiner que esmorzava al sol assegut a la cantonada. Al damunt de la caixa hi havia un cinturó de pell amb unes tisores de molla encabides en un funda. Les va agafar i va arrencar a córrer.

Al final del carrer començava el camí del far, hi va continuar fins que va estar segura que no la veien. Va asseure’s suada i panteixant al damunt del búnker i va treure les tisores. Tenien el mànec vermell i les fulles fosques i feien olor de tres en uno.

En va treure la tanca i es van obrir. Sense pensar-s’ho i d’una dotzena de tisorades ben fetes es va mal tallar la llarga cabellera deixant que els cabells caiguessin a terra. Després es va espolsar els cabells curts i abans de tornar a casa es va acabar el pa amb un somriure d’orella a orella.
*
autor: Jordi Casanovas, del blog Cròniques de sota el mugró
*

15 comentarios:

bajoqueta dijo...

Plaer en petites coses, m'encanta :)

Gràcies pel conte Jordi!

Carme dijo...

Crec que ningú aconsegueix sorprendre'm tant com tu amb els teus contes i escrits.

Les petites coses... diu la bajoqueta, però ben especials, aquestes petites coses. Com li deurien quedar els cabells amb unes tisores de podar! però ella feliç! M'ha agradat.

Assumpta dijo...

Avui era el dia de canvis...

Ho sento però no estic d'acord amb les anteriors comentaristes :-)) Jo no crec que es tracti de petites coses, jo crec que tot simbolitza que, avui, aquesta persona ha decidit donar un GRAN canvi a la seva vida...

Canvia el tipus de pa, ha somrigut que fa temps que no ho feia, ha triat un camí diferent i, finalment, el tall de cabells és definitiu.

Avui, la protagonista del relat, comença una nova vida.

Li desitjo moltíssima sort (i passa a tornar les tisores, dona, que el jardiner les necessitarà per fer la seva feina) :-))

Molt bo!!

bajoqueta dijo...

Jo crec que és una bona persona i tornarà les tisores, no?

McAbeu dijo...

Jo també ho veig com l'ASSUMPTA, una sèrie de canvis que cada vegada és van fent més radicals.
I no tornarà les tisores (em sap greu pel jardiner) perquè ja no pot tornar enrere en la seva nova vida que comença avui.

Assumpta dijo...

Jajaja estic totalment d'acord amb en Mac :-) Tan bon punt he escrit lo de tornar les tisores he pensat que seria incoherent, ja que significaria tornar enrera!! ;-))

Ara bé, com diu Bajoqueta, segur que és una bona persona ;-)

Marta dijo...

M'agrada aquest conte! Ella va menjant rossegons de pa i com qui res va fent un canvi. El pa juga un paper important en aquest conte, com un fil conductor simbol d'aliment de l'esperit.

P-CFACSBC2V dijo...

Genial, el detall de l'olor de 3 en 1!

Elvira FR dijo...

Deu n'hi do tallar-se els cabells amb unes tisores de jardiner!!! personatge intempestiu, original...petit canvi de la barra de quart llarga a rústica( per això la manera rústica de tallar-se els cabells) Molt bo el conte!!

- assumpta - dijo...

Tothom necessita de vegades un canvi i és comença per les petites coses. Tal com has relatat el de la protagonista, m'ha agradat molt!!!.

Carminera dijo...

Estic d'acord amb l'Assumpta i el Mac. M'agraden molt els contes breus que diuen tantes coses com aquest amb tan poques paraules. Gràcies al Jordi. Acabe de conèixer aquesta pàgina i ja m'ha sorprés gratament.

garbi24 dijo...

De vegades i sense saber perque , fem aquests canvis a la nostra vida , només perque ....ens ve de gust fer-ho . Molt bé........ sempre i quant torni les tisores

XeXu dijo...

És l'inici d'una nova vida, a saber quants canvis més farà a partir d'ara. A petita escala, tots tenim rampells d'aquests que simbolitzen que, tant per dins com per fora, alguna cosa està canviant.

Angle dijo...

Necessitem aquests rampells de bojeria de tant en tant, si no la vida seria molt avorrida.
Encara tenia l'olor del pa acabat de fer al nas quan he tingut que olorar el "tres en uno", també m'agrada, però no és el mateix.
Molt bon conte, enhorabona.

Josep M. Sansalvador dijo...

Tremendo ! Un conte obert a moltes lectures, amb un final d'interpretació a mans del lector.
Molt bo, Jordi !