domingo, 19 de julio de 2009

49.- Perdut

*
Teclejava amb ràbia amb només dos dits de la mà esquerra i només dos dits de la mà dreta totes i cadascuna de les paraules que amb prou feines li rajaven a dolls incontinents per la boca, per les dents, per les narius per les orelles i els llavis i sobretot pels capcirons del dits .....
Portava dies i nits, hores i setmanes, mesos fins i tot ,abocat a l’ única finestra del món que tenia a l’abast: la pantalla del seu portàtil ......contínuament , de dia i de matinada. Sense poder aclucar l’ull, condemnat a una vigília sense aturador. No sabia qui era, no recordava el seu nom, no recordava on ni amb qui vivia, ni tan sols estava segur de si era home o dona, o si vivia o era un cadàver que teclejava amb fúria les tecles del seu portàtil amb els dos dits de la mà esquerra i amb els dos dits de la mà dreta....
Quan temps ,quan de temps des que es va baixar aquell programari nou....prometien meravelles....que era quasi màgic ...t’estimulava la creativitat...
Em llevo del llit i a les palpentes obro l’interruptor del llum del passadís......vaig cap a la cambra de bany... per la finestra tinc de sobte una visió que ja és quotidiana però que avui m’esvera més que habitualment....aquell paio que porta dies i dies en la mateixa posició davant d’un ordinador i davant dels vidres de la finestra del davant de casa meva està insòlitament immòbil.....jo diria que encara que ja estava avesat a veure’l en la mateixa posició li noto un no sé què diferent, perceptiblement diferent... és com una estàtua .....I si és mort?
El sergent i els dos mossos van esbotzar la porta...se sentia ferum de mort i el veïnat els havia avisat .... Davant de la finestra una mena de mòmia sense benes en posició com si estigués escrivint... la pantalla del portàtil oberta i un text a mig fer .... la pell era ennegrida i eixuta, tot ell era d’un color grogós i a les mans només hi tenia dos dits.....
*
*

13 comentarios:

Mortadel.a dijo...

Maaaaare meva! he notat l'olor de mort des d'aquí!
Pobre home...

bajoqueta dijo...

Un conte genial Elvira :)

Moltes gràcies per deixar-mos que el llegim.

Assumpta dijo...

Mare meva!!... em sembla que m'hauré de replantejar mooooolt seriosament la quantitat d'hores que passo davant la pantalla de l'ordinador...

Sergi dijo...

Quin relat més inquietant. Penso com l'Assumpta, molts de nosaltres ens hem de replantejar algunes coses. Em sembla que vaig a donar una volta...

Jordi dijo...

Pobre, i pensar que tots ens hi passem hores, com ell...

Molt bon relat!!

Carme Rosanas dijo...

Je, je, je... Elvira, t'has proposat fer teràpia col·lectiva l'addicció als blocs?

Que bo! m'ha agradat... però potser si Xexu, que anem a donar una volteta...

Tonina dijo...

Ui!! Quina passada, mort aferrat al portatil!! Crec que ara mateix el tanco, no voldria arribar a n'aquest extrem.
M´ha agradat molt. Gràcies Elvira.

Elfreelang dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Elfreelang dijo...

Primer de tot gràcies a tothom pels comentaris...la veritat és que un cop vaig llegir una notícia sobre un noi coreà que havia mort d'extenuació després de passar-se més de 72 hores a l'ordinador, sense ni aixecar-se per anar al lavabo ni menjar ni dormir...la realitat supera la ficció...

Angle dijo...

Les addiccions són molt dolentes i Internet no és una excepció. Vinga tothom a sortir un poc més, al la platja que fa bon temps, o a una terrasseta si no us agrada el sol :)
Molt bon relat, enhorabona

Marta dijo...

Un relat fantàstic!

assumpta dijo...

Un relat magnífic!!!
Passa ràpid, ràpid. Tant de bo no hi hagués un màxim de paraules!, je,je

;)

Elfreelang dijo...

Moltes gràcies Angle, Marta i Asumpta, estic contenta que us hagi agradat...