Sent de casa de casa bona si li queia algun mal nom mai el sabria. Allò de senyoret Pepito no resistia en les boques i qui el tractava emmelava la veu.. Les noies el deixaven arribar prop, amb el criteri de que entrar en el cor del jove seria la sort de tota la vida. Ell ni se’n dava compte. Pensar que li pertanyien terres i cases i granges i ramats..., A la mort dels pares retallaren, de senyoret a Senyor Però si que veié ampliat el treball.Encara que fos per manar, ja que aviat va comprendre que el majordom li faria la feina, i tot el seu heretatge canviaria sense notari, de nom. Comprà camions per que l’afavoria en el transport de tot el que produïa. Però com que a les terres necessitava molta ma d’obra, va procurar que els mitgers adquirissin com qui es reparteix el tocino. Tu un cuixot, tu l’altre. Aquest la carcanada, l’altre els lloms, i ,el tocino esdevingué caler al comptat o censals pels mitgers. Les granges i ramats, no podia supervisar-les bé i les renovacions per posar al dia costaria el que la hisenda de finques li havia ingressat. La casa per on treballava va trobar substanciós el negoci i li oferí no l’oro i el moro, però si unes quantitats d’alegria i treball segur per la flota de camions. Ell sols sortia a la carretera a menar en cas que algun xofer fes vacances o malaltia. Amb la flota de que disposava, no hi havia nit que no li toqués com als bombers, apagar el foc. Un espavilat conductor, va proposar-li, ja que tenia un fill en edat, de fer les suplències i lliurar-lo d’un farcell pesat. -No. El que faré es que et venc tota la flota. A bodes em convides, pensà l’espavilat conductor. Ara si que anaren al notari i va poder posar en la caixa un remanent líquid cobrable. Solter com era, va poder triar. Però la gent del poble ara li deien el Pepet, el creien arruïnat. Res de res, tenia els contes corrents amb bona correntia . Comprà un vaixell. Ara dona el tomb pel mòn i invita a coberta.
*
autor: Anton, del blog Rebaixes
*
13 comentarios:
Ai ens pensem que perquè algú porta el senyor al davant ja és de fiar i bona persona, i ni molt menys!
M'ha agradat molt el conte, com ha anat passant el personatge per varis tractaments. Ho has explicat molt bé.
Gràcies pel conte Anton!
Anton, quin relat tan original!!
Ens vas explicant l'evolució de com és anomenada una persona segons com la veuen els demés, les terres, les possesions...
M'ha agradat força!! i, al final, el personatge em fa certa enveja viatjant amb el seu vaixell... i si al poble li volen dir Pepet, que li diguin jejeje
(A veure si queda lloc a coberta...) :-))
Jo també m'apunto a que m'inviti a coberta... amb l'Assumpta... i tu també Anton. Un bon viatge de mar.
Es del tot veritat que el vestit no fa el monjo . M'has fet pensar en un home que conec , amb molts de diners al banc , molts ,i que el pots trobar enmig del seu ramat de vaques i damunt del tractor treien els fems .
Cadascú es monta la seva felicitat com més li agrada i pot
Jo en conec un de Pep...ai! Aquest em fa pena, només té duros...Molt bé, Anton!
Si us dic que no soc jo,però que vaig coneixer la persona autèntica que va fer això... I si, si, és va comprar el vaixell i va vendre enveja...
Amb el rebte de Bajoqueta, em vaig posar a escriure a 365paraules per a mi, pr fer pràctiques,i quan un comensa costa... En porto una colla de editats, ara quasi faig una noveleta, amb capituls de 365 paraules.
Si voleu llegir és a http://elpolitiquet.blogspot.com/
i si em voleu dir la vostra opinió
... Es alló d'aproitar per el bé les ocasions que se'ns presenten en contrs de refunfunari trobar el dels altres malament. gr'acies a tots.Anton.
Escriu molt bé, Anton. Però que molt bé. I és una opinió personal.
El felicito sincerament pel relat.
Gran relat, evoca una reflexió interessant. I el senyor Josep, que segurament mai va deixar de ser del tot en Pepito, segur que està encantat de fer-se a la mar i ser conegut com el Pepet de Ca la.... allà on sigui.
Un home llest i amb sort!!!
I un bon rondallaire per explicar-ho
Jo també hi vull pujar a bord d'aquest vaixell. Crec que hi anirem estrets, o hi hauran de fer més lloc en la coberta o en Pepet se n'haurà de comprar un de més gran.
Molt bon realt, enhorabona
I ja es ben veritat que la gent jutge pel que veu, sense tenir en compte res més.
M'ha agradat molt Anton.
No sé si encara hi puc cabre a coberta, però algún lloc trobàrem en aquest vaixell, no?
;)
bajoqueta, gràcies, saps que el meu número des de que tenia setze anys és el 53, o sigui que sense saber ningu res quasi, quasi em situo. Anton.
Anton, llàstima que el 53 ha sigut el número d'avui, si ho arribem a saber ho canviem :)
Publicar un comentario