La canalla de casa ja feia temps que demanaven un gosset. Jo sempre els deia que no. Un dissabte, que tots teníem festa, ens va venir de gust anar a fer una volta a Girona, al carrer del Carme, prop de la plaça Catalunya, hi havia una botiga d’animals, a fora a la vorera tenien una gàbia amb dos gossets preciosos de color marró, amb una taca blanca a sota el coll que els feia diferents (ara està prohibit exposar els animals al carrer) eren dos germans, la gosseta i el gosset. La canalla se’n van enamorar i van començar a empipar-me que volien el gosset. Tots el que tenim canalla, sabem com en són de persuasius quan volen. Jo per treure-me’ls de sobre els vaig dir.-Us el compraré si no val més de 10.000 pessetes-.
Vàrem entrar, i la meva sorpresa va ser en preguntar el preu, només en valia 8000. Doncs bé, ja ens teniu amb el gosset dins una caixa de sabates, cap a casa. Però ens va sorgir un problema, i segons la canalla, era greu.
El bacó de casa estava molt mal fet, entre el terra i la barana hi havia molta separació i el gosset es podia empassar. La canalla no deixaven sortir al balcó fins que no l’haguéssim arreglat. Doncs bé, un cop arreglat, va ser el gos que no volia sortir. Ho vàrem intentar tot, però ell de cap manera volia sortir al balcó. La canalla estava molt preocupada per aquest fet.
Un dia que el vàrem portar al veterinari li vàrem comentar. Ens va dir que hi havia gossos que no els hi agradaven les altures, una altra possibilitat era que tingués vertigen. Que el portessin a un psicòleg caní, potser ell ens podria resoldre el problema. El psicòleg tampoc ens va resoldre el problema.Al cap de pocs dies li van regalar una pilota, de colors vistosos, que li va agradar molt, es passava hores jugant-hi. Però, què va passar? Una tarda li va rodolar la pilota i va sortir al balcó, doncs bé, va sortir sense cap problema buscar-la. Al gosset no li passava res, només que no li agradava sortir al balcó.
*
autora: Rosa Artigas, del blog El racó del llibre, conte amb 365 paraules justes!
*
12 comentarios:
Pos jo tinc varios veïns que tenen gossos i no saps tu lo bé que estan a la terrasseta ara :)
Gràcies pel conte Rosa!
Per la forma d'estar explicat m'ha fet pensar que és un fet real... i, si no ho és, ho sembla :-) Narrat amb molta naturalitat, com explicant quelcom que s'ha viscut :-))
M'ha recordat aquell acudit del "nen" que tenia 20 anys i encara no parlava. Un dia, a l'hora de dinar va i diu "mare, falta sal" i tots emocionats perquè el "nen" havia parlat! I quan li pregunten com és que no ho havia fet abans, respon "Fins ara tot estava correcte, mare".
O sigui, si no hi havia cap necessitat de sortir al balcó, per què fer-ho? jeje
Relat entranyable! Sí. sembla ben be real...fins i tots els animalons tenen la seva "personalitat"
Un cop més queda demostrat que els animals , incloent els racionals , només fan una cosa quant en tenen un benefici o necessitat .
Molt bé
A vegades cal una motivació per afer les coses, a les persones i també als gossos, pel que es veu. Una bona història!
Un conte distret, m'ha agradat!
Vaja, em penso que ens haurem d'animar i escriure'n un, no? On l'enviem? Va, Bajoqueta, digues...
De vegades busquem raons estranyes on no n'hi ha, al gosset simplement no li venia de gana sortir al balcó, d'altres intentem comprendre els comportaments animals de ompanyia des del punt de vista humà i no tenen res a veure. El gosset va sortir al balcó quan va estar preparat :)
Molt bon realt enhorabona
Zel, a la barra del costat tens l'enllaç a les instruccions. Espero el teu conte ;)
Hola a tothom,
Gracies a bajoqueta per publicar el meu conte. Et torno a felicitar per l’iniciativa, és fantàstica1 També gracies a tots pels vostres comentaris.
Vull desvetllar una incògnita, una part del conte és real una altra part és ficció.
Gràcies Rosa!
I gràcies per contar-mos el secret ;)
Fantàstic, una història preciosa. Aquest gosset em recorda a algun que he vist al balcó d'alguna casa, sí,sí!!!
Publicar un comentario