*
Va llevar-se tard, com sempre. Despentinat, amb bosses sota els ulls, la boca pastosa....
Després d’orinar copiosament va rentar-se la cara i les dents. A la cuina va beure un cul de cafè fred del migdia anterior. Després de buscar un encenedor per totes les butxaques dels pantalons i la jaqueta que havia deixat damunt la cadira del dormitori la nit abans, va encendre la primera cigarreta del dia amb un dels llumins de la llar de foc, un d’aquells llumins d’un pam de llarg, que va deixar consumir entre els seus dits, mentre la flama groguenca ballava al ritme de la seva respiració.
Va aixecar la persiana del dormitori, va obrir les finestres de bat a bat, i va fer un cop d’ull al seu voltant, el llit desfet, les sabates i els mitjons escampats per terra, els llibres damunt la tauleta al costat del despertador elèctric que feia aquell brogit tan molest però que conservava perquè era l’únic capaç de despertar-lo els matins de ressaca.
El reproductor de CD’s era ple de pols pertot tret de dos botons, el “play” i “l’eject”. Va prémer el botó de reproduir sense saber quin cd hi havia dins, mentre recollia la roba bruta per posar una rentadora va sentir, molt febles, les primeres notes de el “bolero” de Ravel, podia donar més volum a l’aparell, però llavors hauria hagut de córrer a afluixar-lo quan la peça s’enfila de sobte, com les cabres muntanya amunt.
Arrossegava els peus per tot el pis, del dormitori a la rentadora, de la rentadora a l’estudi a engegar l’ordinador, de l’estudi al bany. Treure’s el pijama i ficar-se sota la dutxa va ser gairebé tot un. En sortir-ne, despert, net, fresc, nou, se sentia una altra persona. Va pentinar-se, es va posar uns pantalons curts i una samarreta d’estar per casa, i estirà una camisa del cistell de roba neta i per planxar. Mentre s’escalfava la planxa va obrir el correu electrònic per consultar si li havia arribat algun nou e-mail. Un altre dia començava de bell nou.
Va llevar-se tard, com sempre. Despentinat, amb bosses sota els ulls, la boca pastosa....
Després d’orinar copiosament va rentar-se la cara i les dents. A la cuina va beure un cul de cafè fred del migdia anterior. Després de buscar un encenedor per totes les butxaques dels pantalons i la jaqueta que havia deixat damunt la cadira del dormitori la nit abans, va encendre la primera cigarreta del dia amb un dels llumins de la llar de foc, un d’aquells llumins d’un pam de llarg, que va deixar consumir entre els seus dits, mentre la flama groguenca ballava al ritme de la seva respiració.
Va aixecar la persiana del dormitori, va obrir les finestres de bat a bat, i va fer un cop d’ull al seu voltant, el llit desfet, les sabates i els mitjons escampats per terra, els llibres damunt la tauleta al costat del despertador elèctric que feia aquell brogit tan molest però que conservava perquè era l’únic capaç de despertar-lo els matins de ressaca.
El reproductor de CD’s era ple de pols pertot tret de dos botons, el “play” i “l’eject”. Va prémer el botó de reproduir sense saber quin cd hi havia dins, mentre recollia la roba bruta per posar una rentadora va sentir, molt febles, les primeres notes de el “bolero” de Ravel, podia donar més volum a l’aparell, però llavors hauria hagut de córrer a afluixar-lo quan la peça s’enfila de sobte, com les cabres muntanya amunt.
Arrossegava els peus per tot el pis, del dormitori a la rentadora, de la rentadora a l’estudi a engegar l’ordinador, de l’estudi al bany. Treure’s el pijama i ficar-se sota la dutxa va ser gairebé tot un. En sortir-ne, despert, net, fresc, nou, se sentia una altra persona. Va pentinar-se, es va posar uns pantalons curts i una samarreta d’estar per casa, i estirà una camisa del cistell de roba neta i per planxar. Mentre s’escalfava la planxa va obrir el correu electrònic per consultar si li havia arribat algun nou e-mail. Un altre dia començava de bell nou.
*
autor: arisdot, blog La trista existència dels enzes
*
19 comentarios:
Si no fos perquè fa tanta calor li diria que es posés les piles i tragués una mica la pols jeje, però amb el dia que fa jo no m’hauria ni llevat. Fàstic d’estiu!!
Està molt, molt ben escrit, el canvi d’actitud abans i desprès de la dutxa (salvadora dutxa!!) i el fet d’engegar el PC com una de les primeres coses del dia m’ha fet gràcia jajaja ... i el títol li escau genial! :-)
Gràcies pel teu conte!
Li donaria un consell al teu personatge, res de fumar a primera hora! ecs! jajaja
Ai Assumpta que teniem telepatia i hem escrit a la vegada jajaja.
Jo després de tots estos dies amb tanta calor escriure, "un dia asquerós i humitós d'estiu" :(
Estic aquí esperant que baixen les temperatures...
Bajoqui, tu ja saps que m'encanta aquest blog, però si a partir d'avui no comento cap més conte és que he mort asfixiada... Em costa respirar i tot... ja sé que tu m'entens, és terrible :-(
Però bé jeje no ens posem ara a lamentar-nos dins el conte d'Arisdot, que és un molt bon escrit i ell no en té cap culpa del temps repugnant que fa per aquí :-)
Molt ben explicat el que costa moure's en un matí així. Sort de la dutxa!!!
Tot llegint se t'encomana el cansanci del protagonista. Un bon relat.
Un conte molt bo, he pogut així arribar al teu blog.
Nenes, vinga, ànims! Què és això del temps repugnant, Assumpta?
A l'estiu, tota cuca viu! Busqueu-li els avantatges!
Jajajaja Carme!! :-))
Temps repugnant: S'anomena així al temps típic estiuenc quan, la malèfica conjunció de temperatures extremadament altes amb humitat igualment elevada provoca una sèrie d'efectes nocius tals com: Dificultat per a respirar, peus inflats, agreujament en dolors articulars, cansament constant i tristesa per la suma de tot l'anterior...
Tractament: Visitar alguns blogs amics pot provocar somriures molt beneficiosos que poden alleugerar molt.
:-))
Arisdot, ja ens disculparàs de fer un xat aquí, però és que Assumpta i jo no tenim prou amb los mails que mos enviem, hem de contar-mos-ho tot jajaja.
Assumpta, no saps com t'entenc. Jo he sortit a fer 4 encàrrecs i he tornat a punt de morir. Dissabte vaig tenir un subidon de calor i tampoc podia respirar ni res. A vore si baixa una miqueta i podem respirar una mica millor :)
Jo vull l'hivern, allí calentets amb la manteta al sofà mmm jajaja
La vida de molts narrada, la vida de moltes persones amagades, ficció? no ho crec...
Haurem de prendre el tiquet de la tanda, per poder entrar, veritat?
quan un sent calor es treu la pell... i a l'aigua, eh? Anton.
Això, que ha fet el protagonista del conte, He llegit quelcom o no ? Ves ara no me'n recordo,
Moltes gràcies a tots per els vostres comentaris, celebro que us hagui agradat.
Com diu en Cesc, és facil identificar-s'hi. Ficció? Solament a estones, a casa no n'hi ha de llar de foc!! Jejejeje
Bajoqueta, el blog es teu, res a disculpar, insisteixo, moltes gràcies!!!
Ets bona persona :-))
El seu blog es seu, d'acord... però el relat era teu... i quan et varem llegir això de llevar-se arrastrant els peus, de la dutxa tan agradable, varem començar a divagar sobre la calor... :-)
Assumpta, llavors celebro que el relat provoqui divagacions al respecte del temps.
Qualsevol promoció de la lectura i la escriptura em sembla formidable!!
Gràcies per lo de bona persona, ho procuro, i la mare estarà contenta de saber-ho!! jajaja
;-D
Eps!! Que el relat és bo!! :-))
Llegeix el meu primer comentari que és el que conta :-))
Després ja se'ns va escalfar el cervell amb la xafogor :-))
Records a la mare ;-))
Un relat digne del neorealisme italià. Real com la vida mateixa... què m'has vist per un forat quan em llevo? :)
Bon realt, enhorabona
Arisdot, accepta les nostres disculpes i no tornarem a fer-ho... va ser la calor que ens va afectar i estavem mig derretides :)
No tens llar de foc? Pos vaja, ara ens has enganyat ;)
Ah, per cert, i jo poso ficció als contes que la gent no em diu quina temàtica vol que posem. Si tu vols ho canvio.
Arisdot: de ficció, com a màxim la llar de foc!
Una bona narració, si senyor!
Per un altre banda, de bona persona, res. Ets una boníssima persona.
Publicar un comentario