- Qui és ara?
- Jo, posa'm 100 grams d'encenalls de pernil que he de fer bledes per dinar i el nen no se les menja si no se les passo per la paella.
- Si són per això, li posaré d'aquest pernil que tinc d'oferta...
- No, no! Posa'm del de sempre que només faltaria que a més de fer-li un plat a part a sobre no li agradés.
- Vol dir que no el malcria massa?
- A vegades em sembla que si. Pensa que no hi ha menjada que no li hagi de fer un menú diferent. Ja ho diu son pare que casa nostra sembla un hotel.
- Doncs això ja ho tenim. Vol alguna cosa més?
- Res més que avui tinc pressa, just aquest matí han de portar la nova habitació del nen i com ell encara estarà a l’institut he de ser aviat a casa. Només espero que no hagi triat un llit d'aquells tan baixos, que cada vegada em costa més ajupir-me.
- Però, senyora Angelina, vostè encara li ha de fer el llit al seu fill? Potser que s'espavili, no? Que no és cap criatura!
- Ja ho sé, però si se'l fa ell mateix el deixa de qualsevol manera. Més m'estimo fer-ho jo i així aprofito també per recollir-li la roba bruta que si fos per ell no caldria rentar-la mai. I no m'entretinc més que han d'estar a punt d'arribar els dels mobles i si no poden descarregar avui, el nen estarà de morros tota la setmana. Apunta'm el pernil que ja t'ho pagaré demà. Bon dia tingueu.
- No pateixi, senyora Angelina, ja ho trobarem i que tingui un bon dia. Qui és ara?
- Jo! Em posarà un fuet i un quart de bacó fumat si us plau. I perdoni que m'hi fiqui, però aquesta senyora que ha marxat no és molt gran per tenir encara un fill adolescent?
- Adolescent? Res d'això, si ja deu tenir prop dels quaranta anys!
- No ho entenc, que no ha dit que anava a l'institut?
- Ah!. Això si, el fill de la senyora Angelina va a l'institut però és perquè n'és el director!
- Jo, posa'm 100 grams d'encenalls de pernil que he de fer bledes per dinar i el nen no se les menja si no se les passo per la paella.
- Si són per això, li posaré d'aquest pernil que tinc d'oferta...
- No, no! Posa'm del de sempre que només faltaria que a més de fer-li un plat a part a sobre no li agradés.
- Vol dir que no el malcria massa?
- A vegades em sembla que si. Pensa que no hi ha menjada que no li hagi de fer un menú diferent. Ja ho diu son pare que casa nostra sembla un hotel.
- Doncs això ja ho tenim. Vol alguna cosa més?
- Res més que avui tinc pressa, just aquest matí han de portar la nova habitació del nen i com ell encara estarà a l’institut he de ser aviat a casa. Només espero que no hagi triat un llit d'aquells tan baixos, que cada vegada em costa més ajupir-me.
- Però, senyora Angelina, vostè encara li ha de fer el llit al seu fill? Potser que s'espavili, no? Que no és cap criatura!
- Ja ho sé, però si se'l fa ell mateix el deixa de qualsevol manera. Més m'estimo fer-ho jo i així aprofito també per recollir-li la roba bruta que si fos per ell no caldria rentar-la mai. I no m'entretinc més que han d'estar a punt d'arribar els dels mobles i si no poden descarregar avui, el nen estarà de morros tota la setmana. Apunta'm el pernil que ja t'ho pagaré demà. Bon dia tingueu.
- No pateixi, senyora Angelina, ja ho trobarem i que tingui un bon dia. Qui és ara?
- Jo! Em posarà un fuet i un quart de bacó fumat si us plau. I perdoni que m'hi fiqui, però aquesta senyora que ha marxat no és molt gran per tenir encara un fill adolescent?
- Adolescent? Res d'això, si ja deu tenir prop dels quaranta anys!
- No ho entenc, que no ha dit que anava a l'institut?
- Ah!. Això si, el fill de la senyora Angelina va a l'institut però és perquè n'és el director!
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules justes)
.
foto extreta d'Internet
.
11 comentarios:
Quin xiquet més malcriadet jajaja. Jo en conec algun així...
Gràcies McAbeu :)
Això no es un conte , es una pura i dura realitat en moltes llars catalanes.
Molt bo i molt encertat
Aquests "nen" és per castigar-lo al quarto fosc!
j ja ja encara ric ara! òndia que bo i requetebo! Molt bon conte!
Corria un acudit que venia a dir una cosa similar. Però m'ha agradat molt com ho has escrit, tant natural que podria ser una situació real.
Felicitats pel conte!. Ja, ja, molt bo. Els resultats de la síndrome del nen tirà, quan ja té uns anys.
No és un cas aïllat ni molt menys. Bon conte.Felicitats!
I pensar que hi ha gent que actua d'aquesta manera ¡¡¡¡
Molt bon relat.
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris.
Té raó en XEXU que el final és el mateix que el d'un acudit, el vaig escollir per acabar amb un somriure un tema que, moltes vegades, no fa gens de gràcia.
...AI AQUESTA COLLA DE PAPAS QUE SÓN MÉS CRIATURES QUE ELS FILLS...JA DIUEN QUE UN NOMÉS ÉS ADULT PER ALLÒ DEL QUAL TÉ CONCIÈNCIA...HI HA TANTA GENT QUE HA CRESCUT I QUE NO ES FAN ADULTS...I APRENDRE EL TEU PAPER EN AQUESTA VIDA I APRENDRE A UTILITZAR L'AUTORITAT...QUANTA FEINA LI QUEDA A L'HOME PER FER I A SOBRE ÉS CAPAÇ D'AVORRIR-SE.
Una bona escombra per fer fora de casa segons quins paràsits, ens caldria.
Somric obertament.
Publicar un comentario