jueves, 24 de diciembre de 2009

207.- Conte de Nadal

.
Els companys de l’empresa havien marxat. Era Nit bona però no tenia cap pressa. Per a ell, era com un dia qualsevol i no volia anar a casa. Estava sol. La seua dona i la nena –la seua nena- havien tingut un accident, una nit com aquella, quan un camió va envestir el cotxe en què tornaven de l’escola. Era el primer Nadal que passava sense elles. Ja eren les vuit del vespre i la senyora de neteja el volia fer fora. Sense ganes, va ordenar per mil·lèsima vegada els pocs papers que tenia sobre la taula i al final, avorrit, es va aixecar, va agafar l’abric i va abandonar l’oficina.

No desitjava formar part de l’eufòria dels carrers ni de l’entusiasme dels vianants, encara que era impossible no adonar-se’n dels semblants d’alegria dels que l’envoltaven o no veure els regals embolicats que ja presumien la il·lusió del seu destinatari...Se sentia indiferent davant de tanta exultació. Aïllat en mig de tota aquella multitud, dins seu només hi havia lloc per l’absència i la memòria.

Altres nits com aquella la seua dona i ell preparaven un bon sopar, es mudaven, s’intercanviaven obsequis i se sentien feliços només pel fet d’estar junts. Però avui restaria sol. De fet, era com volia estar.

Derrotat va arribar tard a casa. Mentre es preparava un sobri entrepà, recordava aquell conte que li agradava tant a la seua filla, el de la pobreta que tenia fred i s’escalfava amb els llumins que no havia venut. Li havia explicat cada Nadal, igual que la seua mare ho havia fet amb ell. Li encantava la màgia d’aquella història i com per fi la solitud de la nena s’acabava i podia tornar amb la seua àvia.

Va sentir un soroll, era un mòbil i va ser conscient que s’havia quedat adormit al despatx...

- Pare, diu la mare que a quina hora arribaràs?

D’una revolada, es va posar l’abric, se’n va anar de nou cap als carrers contents i joiosos, va tornar a veure les cares d’alegria, els regals preparats per ser oberts...Tot era igual que abans, tot era repetit. Només que ara sí que era una nit màgica, era la Nit de Nadal!
.
autora: kweilan, del blog Llibres llegits i per llegir, (conte amb 365 paraules justes)
.

15 comentarios:

bajoqueta dijo...

Kweilan, moltes gràcies per escriure este conte tan màgic per nadal :)

I a la resta, espero que passeu molt bons dies amb els que més estimeu!

McAbeu dijo...

Aquests dies d'alegria també poden ser els més tristos, sort que en aquest cas tot ha estat un somni.

BON NADAL, Bajoqueta i tots els demés!

Marta dijo...

Menys mal que era un somni! El llegia i m'anava posant trista.

BON NADAL A TOTS I TOTES!

Pilar dijo...

M'agrada celebrar. Qualsevol cosa, qualsevol dia de l'any. Ho faig amb alegria, gaudint de la companyia dels "meus" i recordant sempre als que no hi són. No entenc perquè només se sent tristor perquè no els tenim en aquestes dates. Mai ho he entès.
El somni del teu conte m'ha dut a aquestes reflexions. He volgut compartir-les amb tu.
Seguint el missatge que percebo, gaudiré de cada instant amb qui estimo, celebrant que no estic sola.
És molt màgic trobar-se amb aquestes paraules justament avui...

BON NADAL A TOTHOM!

P-CFACSBC2V dijo...

Bon Nadal a tothom!!!

Tonosepe dijo...

Veus com els telefons mòbils et poden treure d´un mal moment? jajaja.
Bon nadal a tothom.

xaruga dijo...

SOL! Només la paraula ja esgarrifa. Sense res a compartir ni ningú amb qui parlar.Els que tenim la sort de tindre companyia em de valorar el gran tresor que és la família. Gràcies Kweilan, aquestes festes seran millor perquè tu m'hi has fet sentir amb el teu conte.

Elvira FR dijo...

OOOh si de veritat existís la màgia de Nadal!! anava llegint amb un nus a la gola per la pena i de cop la trucada i no saps si pensar en la màgia, si tot era un malson o què però acabes amb un gran somriure! Un conte preciós!

fanal blau dijo...

Bon nadal, kweilan, bajoqueta i tota la resta!

Gràcies pels contes!

senga dijo...

...la tristesa més profunda sembla que fa de pol oposat a les ganes de viure i com una advertància ens fa saber que tot és possible...gràcies pel conte i FELICITATS A TOTS PER AQUESTS DIES I PER SEMPRE...

La Meva Perdició dijo...

Felicitats per conte. Molt Dickensiá i també m’ha recordat agradablement la peli de “What a Wonderful life” amb James Stewart. Just a la fusta! :)
Felicitats a tothom i en especial a qui fa possible aquest bloc on ens reunim!

garbi24 dijo...

sort que acaba bé perquè si no ..m'hauria amargat el sopar de nadal.....Bon relat de nadal

XeXu dijo...

És un bon conte, amb final feliç. Tant de bo totes les coses dolentes que ens passen fossin només malsons, i ens poguéssim despertar una estona després.

kweilan dijo...

Gràcies a tots i a totes. Molt Bon Nadal!!!

bajoqueta dijo...

Sort tenim de Kweilan d'escriure este conte que finalment acaba bé perquè el meu era per plorar tota la nit jajaja.

Gràcies de nou a tots, sou genials ;)