.
Gairebé no es podia creure el privilegi de trobar-se en la situació que estava. Era un escollit, passaria a la història, i mai no hagués pensat que seria per una de les seves passions, heretada del seu pare: l’espeleologia. Quan van contactar amb ell va pensar que era una broma d’algun dels seus companys, però no, la seva vida va donar un gir molt sobtat. Va haver de fer-se fonedís, tot i que li van prometre que quan tot hagués acabat podria tornar a la seva vida normal. Però l’operació s’havia de dur a terme en el més absolut dels secrets, no podia fer-se públic perquè podia esdevenir el descobriment més important de la història, i no es podia difondre abans de tenir-ne proves.
Després de setmanes d’intens entrenament i ensinistrament, va estar preparat per davallar l’avenc que havia quedat al descobert en un allau recent a la falda d’un cim proper a l’Aconcawa. Ell era un dels millors del món en la seva especialitat, comptaven amb la seva experiència, però el descobriment requeria una preparació específica addicional. Inicialment ningú va prestar atenció a l’avenc en qüestió, però després que dos natius tafaners avisessin la policia local espantats pel que havien vist, el cas va passar a altres mans. Ningú li havia dit obertament, però sabia que havien pagat molts diners per comprar el silenci d’aquella gent. Sabien el que estava en joc.
Ara depenia d’ell, el futur de l’operació, i qui sap si del món sencer, passava per les seves mans, i per no cometre cap error. Tot i que estava connectat amb la resta de l’equip i disposava d’aparells d’una tecnologia que no hauria pogut imaginar mai, estava sol, tot sol en aquell forat de la terra, sense saber ben bé que es trobaria, ni ser conscient del perill que corria. Tenia por, però es mantenia ferm, no podia fallar, i no pensava fer-ho. Va davallar encara una mica més, una claror tènue es començava a percebre, una mica més a baix, i l’ambient semblava canviar. O era la ment que li jugava males passades? Llavors ho va veure...
Em sap greu, no puc seguir amb el relat, m’he acabat les 365 paraules...
Després de setmanes d’intens entrenament i ensinistrament, va estar preparat per davallar l’avenc que havia quedat al descobert en un allau recent a la falda d’un cim proper a l’Aconcawa. Ell era un dels millors del món en la seva especialitat, comptaven amb la seva experiència, però el descobriment requeria una preparació específica addicional. Inicialment ningú va prestar atenció a l’avenc en qüestió, però després que dos natius tafaners avisessin la policia local espantats pel que havien vist, el cas va passar a altres mans. Ningú li havia dit obertament, però sabia que havien pagat molts diners per comprar el silenci d’aquella gent. Sabien el que estava en joc.
Ara depenia d’ell, el futur de l’operació, i qui sap si del món sencer, passava per les seves mans, i per no cometre cap error. Tot i que estava connectat amb la resta de l’equip i disposava d’aparells d’una tecnologia que no hauria pogut imaginar mai, estava sol, tot sol en aquell forat de la terra, sense saber ben bé que es trobaria, ni ser conscient del perill que corria. Tenia por, però es mantenia ferm, no podia fallar, i no pensava fer-ho. Va davallar encara una mica més, una claror tènue es començava a percebre, una mica més a baix, i l’ambient semblava canviar. O era la ment que li jugava males passades? Llavors ho va veure...
Em sap greu, no puc seguir amb el relat, m’he acabat les 365 paraules...
.
autor: Xexu, del blog "Bona nit i tapa't" (conte amb 365 paraules justes, quina llàstima!)
.
12 comentarios:
ejem... en un moment donat aquí se canvien les normes i t'obliguem a allargar el conte jajaja. Ets dolent Xexu!
Jo crec que en una segona part... se't podrien concedir 365 paraules més.
:) Jo no sóc la bajoqueta... però és una proposta per als dos!
No sé si és casualitat (no hi crec gaire en les casualitats) però em sembla un conte molt adient pel dia d'avui.
Ens has ben enredat, XEXU :-DDD
Innocentada! Ves que serà que sí! I jo llegint tota apassionada...
HOOOMe Xexu això no es fa! i ara què? anava llegint embadalida i de sobte puf! això requereix una continuació!
Si vols tenir l'audiència als teus peus...ho has aconseguit. Si és una innocentada també.
T'has passat! Ens has deixat ben bé intrigats. Molt bo pel dia d'avui!!
Hahaha, que dolenta que és la Bajo!
Fa molt que li vaig enviar aquest relat inacabat justament amb la idea de crear una expectació i no poder fer un final per l'extensió limitada. Sóc trapella, sí, però la idea de posar-lo avui justament -no, no és cap casualitat- va ser seva!
Entre els dos us hem jugat una mala passada, i em sembla que hi heu caigut. Ja ho té això aquest dia, oi? Doncs us quedeu sense final, apa, que no l'he ni pensat.
Pots anar pensant amb el final.
jo no em quedo així ¡¡
Això és una innocentada ¡¡
Jo havia entrat a comentar que en aquest cas una segona part evitaria que em quedés sense ungles...
:-PPPPP
Sou uns artistes de les innocentades!
jajajaja ai ho sento pels que vos heu quedat esperant segona part, però no li haurà snif snif. (Jo també em vaig quedar embaladida llegint-lo, ja que té l'intriga necessària per crear una bona història).
Quan Xexu va enviar este conte vaig vore que era ideal per a este dia, no podiem celebrar el dia dels innocents de millor manera aquí al 365 :)
potser els reis ens portaran 365 paraules més?
Publicar un comentario