jueves, 17 de diciembre de 2009

200.- El rei de piques


-És ben senzill. Tinc una baralla de cartes a la mà on només hi figuren els uns, els dosos, els tresos i els quatres més el rei de piques. Qui tregui aquesta carta, morirà. Fàcil, no?
Els dos contrincants van assentir amb un lleuger cop de cap. El repartidor va remenar la baralla i la va dipositar enmig de la taula. Un dels jugadors va tallar i el repartidor va col·locar l’altre meitat sobrant a dalt de tot.
- Comença el jugador de la dreta.
U de piques.
- Ha tingut sort! Jugador de l’esquerra.
Quatre de cors.
- Se’n lliura! Jugador de la dreta.
Tres de trèvols.
- Pels pèls! Torn del jugador de l’esquerra.
Dos de diamants.
- Van quedant menys cartes! Jugador de la dreta.
Rei de piques.
- Doncs ja tenim guanyador... o perdedor! El jugador de la dreta ha de morir. Però, abans de fer-ho, escollirà la manera d’entre les següents: penjat, decapitat o ofegat. Vostè tria!
El jugador de la dreta va fer cara pànic. Es va afluixar el nus de la corbata i es va descordar el botó de dalt de tot de la camisa. Suava de valent. El cor li bategava amb força.
- Decapitat – va dir finalment.
- Així sigui!
.
autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda
.

17 comentarios:

xaruga dijo...

No em puc estar de preguntar. I què més?

Pilar dijo...

Buf! M'has fet venir al cap una cançó:
Sota, cavall i rei,
el dimoni juga a cartes...

Trobo genial aquest conte.
Felicitats!

garbi24 dijo...

Falta saber que hi guanya el que no mor, doncs jugar a un joc d'aquests ha de tenir un fort incentiu....si no no te gràcia.

P-CFACSBC2V dijo...

Uf, quina emoció! No m'agradaria trobar-m'hi.

Carme dijo...

Quin mal rotllo!

fanal blau dijo...

Bon conte!

Però jo continuaré jugant a la roda del joc del un, dos, tres...burro! i passar la carta, sense el risc d'haver de morir decapitada!!!

McAbeu dijo...

Un relat prou trasbalsador, més pel que no sabem que pel que ens diuen: Perquè ho fan?, Què hi guanya el jugador de l'esquerra?, Qui serà el decapitador?

kweilan dijo...

Jo també vull saber com segueix. Molt bona història!

Elvira FR dijo...

Renoi que no s'havia acabat el mes del terror i de la por? M'ha agradat molt però....molt! ara jo prefereixo jugar al set i mig i seguir "vivita y coleando"

rebaixes dijo...

Si era un joc... No passava res, sembla. Això és el que fem quan som canalla que juguem, després quan ens fem grans ens passen coses que no son de jugar...Quan no hi ha una solució, s'inventa... si es pot. Anton.

senga dijo...

...o sigui que aquest conte allarga el mes de novembre...va ...que som Nadal...iqui juga sempre té el risc de guanyar o perdre i de fet cada dia quan ens llevem tenim cartes que cal jugar i millor jugar-les bé i guanyar...o és que quan guanyes sempre perds?...sembla que hi perd perquè ha de morir, però hi guanya perquè morir és una bon descans...

XeXu dijo...

Trobo que s'hi ha avingut força bé, no? Ho devia tenir assumit. Mira, l'he trobat un relat molt original, has tingut una molt bona idea!

I el relat número 200, eh? Canviem de dígit, cap el 3!

Jordi dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel conte!.El joc, com l’amor, no saps si l’atzar t’afavoreix o et juga una mala passada!

bajoqueta dijo...

Jordi a mi me fas por amb els contes que ens expliques de la màfia i d'altres com este jajaja. Procurarem portar-mos bé amb tu, no sigue cas que ens envies a algun "matón"...

Gràcies pel conte!

Per cert, moltíssimes felicitats a tothom per arribar fins al número 200!

Gemma dijo...

:S El conte et deixa un neguit...

Marta dijo...

El conte 200! Quina sort, Jordi! Un bon conte. Vull saber més coses...