martes, 8 de diciembre de 2009

191.- Cinc minuts més

.
Les sis del matí i sona el despertador, qui es vol llevar? Cinc minutets més sota el nòrdic, només cinc minutets per mandrejar.

Després, tot ràpid; la dutxa mentre el café comença a olorar. Vestir-se sense mirar-s'hi i prendre el café fent els entrepans del cole, descongelant el dinar i netejant el gat. Revisar que la bossa de piscina sigui complerta i que el maillot s'hagi assecat. Penjar la llista de la compra davant la porta perquè l'agafi en marxar acompanyat d'un t'estimo perquè somrigui, doncs el matí no és el seu millor moment. Veure'ls dormir plàcidament i marxar sense fer soroll.

Creuar la ciutat en metro fent veure que llegeix mentre recorda que ha d'anar al caixer per pagar la cangur, que les botes són foradades o que encara no tenen el regal per la sogra de diumenge.

Obrir les persianes davant tres dones que ja es queixen, rebre les revistes que no llegirà i posar-se la bata on falten dos botons. Els primers tints i la companya que arriba tard.

Talls que agraden, d'altres que no tan; àvies amb ben poc cabell que recorden els balls d'envelat o jovenetes que volen el mateix pentinat impossible de la cantant de moda. Olors d'esmalt, amoníac i laca que es barregen i el soroll del secador que no deixa de funcionar.

El genoll dóna guerra i la genollera s'ha quedat a casa, fa mesos que hauria d'anar al traumatòleg, però no és un bon moment per a una baixa laboral. Ja hi anirà més endavant.

Dinar ràpid de tuper, neteja d'estris i cares noves per posar boniques.

Tornar a creuar la ciutat somrient pel pentinat de núvia que ha fet i somiant en treure's les botes; recollir la nena de ballet, passar per la farmàcia i ajupir-se per la abraçada del petit que encara porta el cabell mullat en arribar a casa. Dutxes, sopar, la rentadora i la planxa que mai s'acaba. I just quan seu al sofà per rebre el massatge promès via sms, els ulls es comencen a tancar.

Però tot això ja es veurà, potser el dia es lleva diferent i ara sols importen cinc minutets més per mandrejar.
.
autora: rits, del blog Vuit8ena
.

12 comentarios:

xaruga dijo...

Si es vol arribar a tot, l'estrés és el peatge que hem de pagar. Sembla mentida, però quan et jubilis, Rits, veuràs que tot aquest tràfec que tant t'amoïna com es troba a faltar. Et despertaràs a les set del matí amb ensurt pensant que fas tard i t'adonaràs que no has d'anar enlloc. La història m'ha agradat perquè és la meua història i la de moltíssima gent que hem viscut estressats per la feina.

Anónimo dijo...

Una història de cada dia, explicada amb presses i amor.
Com és la vida -si tot va bé i algú t'estima, tens una feina que t'agrada i fills per poder tenir-ne cura.

Bon conte.

Luguca.

kweilan dijo...

És el dia a dia de moltes persones que amb cinc minuts per nosaltres en tenim prou. Molt bon conte i molt expressiu.

XeXu dijo...

Doncs l'haurà de viure abans de donar-lo per viscut. Aquests cinc minuts que està mandrejant potser faran que tot canvii. Perdrà un metro, coneixerà gent, les clientes s'enfadaran, tancarà la perruqueria, muntarà una cafeteria-llibreria, tindrà més temps... qui sap, no?

McAbeu dijo...

A vegades aquests 5 minuts són el millor del dia, però no sempre és així i hi ha dies que ens porten una sorpresa agradable i per tant ens hem de llevar que sinó ens la perdríem. ;-)

Elvira FR dijo...

Un conte realista i ben escrit! si no fos per aquest cinc minuts de mandrejar....anem molt estressats....però així és la vida...

garbi24 dijo...

Això es una realitat com una casa,tots anem massa estressats i per això necessitem cinc minuts més, sort que de tant en tant es festa i els cinc minuts donen molt de si.
M'agrada el conte i fa pensar que sempre hi han coses petites que ens donen felicitat

P-CFACSBC2V dijo...

Uf, un dia ben compet! :-)

Pep dijo...

És ben cert, la feina , el treball, els problemes de cada dia, i un dia , sense saber com, veus clar que tens que respirar, i agafes aire i tot torna al seu lloc...
Intenta agafar aire (fer un cafè amb algú que hi estàs be, anar al cinema, fer un passeig per el barri vell d'una ciutat, o observar el cel i veure com passen els núvols).
intenta-ho.

bajoqueta dijo...

Quin estrés! jajaja. Per 5 minuts algú es dorm cada dia i arriba tard a la feina... Però diuen que val la pena de tant en tant...
Jo no ho sé que quan matino el despertador quasi ni sona i jo ja estic dins la dutxa :)

Gràcies pel conte Rits :)

- assumpta - dijo...

Real com la vida mateixa!
I sort d'aquests cinc minuts que tenen el gust de glòria beneïda!!!

M'ha encantat Rits!!!

PD. Que no deixi d'anar al traumatòleg, eh? Li'n podries recomanar un, no?

Petons.
=)

Marta dijo...

Per què serà que em recordava a algú?
Bon conte!