jueves, 3 de diciembre de 2009

186.- Els cogons

Els últims raigs de Sol del dia es filtren per la persiana del despatx. S, recolzat en la butaca rosega un bolígraf barat. De sobta, salta sobre l’intèrfon.

- Martíneeeeeeez... vingui, li dictaré un carta – espera cantussejant - “soy un truán soy un...”

Apareix Martínez amb expressió contrariada. - Vostè dirà sr. S. - s'acosta a la taula mentre observa a S per sobre de la muntura de les ulleres.

S no aixeca la vista - Assegui's, prengui nota. Al director del diari El Món - tira el cap cap a enrere i pren aire. Martínez ja asseguda, observa les posis nervioses d’S. Està a punt de badallar, però es conté.

- A veure... Sr. Director, estic fins als cogons... - Sona el telèfon. S l’agafa amb fúria - No estic per a ningú, no em passi cridades, agafi l'encàrrec, digui-li que estic reunit... - cada vegada més exaltat - ... no em molesti fins a nou avís. Per on anàvem?

- Estic fins als... perdó Sr. S, ha dit “cogons”? Així, amb g?

- Què? - es palpa les butxaques buscant els cigarrets - Com diu? - aixeca papers de la taula - On estan els maleïts...? Ah! Estan aquí! Què deia? - treu un cigarret. Mentre, Martínez esbufega.

- Li preguntava si havia dit “cogons” amb g – Martínez infla les galtes.

-Sí, sí - palpant-se una altra vegada les butxaques – On està... ? - s'aixeca regirant papers - ...l'encenedor? Vostè fuma Martínez?

- No, no fumo. A més li recordo que no es pot fumar en l’oficina.

- A veure... fins als cogons de... Martínez, vol demanar si algú té foc.

- Sr. S, no es pot...

- Ja, ja, pari!... - totalment descompost - ... estic fins als cogons... de... de...

- Ho sento, Sr. S, són les set. Hauríem de deixar-ho. Fins demà Sr. S - s'aixeca i se’n va.

S somriu. Ha vist l'encenedor. Obre la finestra, encén el cigarret i aspira profundament. Ha enfosquit. A través del fum es veu el carrer pel qual la gent camina amunt i avall.

- En realitat, el que estic és fins als...
.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.

14 comentarios:

bajoqueta dijo...

Jo m'imagino tenir un jefe així i "me parto" jajajaja.

Gràcies pel conte Angle :)

P-CFACSBC2V dijo...

Total, el que ha quedat clar és que n'està fins als… cogons? :-)

Pilar dijo...

Feina m'has donat. He buscat a tots els diccionaris que tinc a l'abast i no he trobat la paraula amb què indiques fins on està, S.
El més semblant és cog(n)om, però crec que no té res a veure, veritat?
Somric.
He gaudit amb la situació que crfea el que considero un pobre diable sord i ignorant.

McAbeu dijo...

Una situació ben surrealista :-D
És molt bo, ANGLE!

rits dijo...

Santa paciència ha de tenir la Martínez!!!!
sort que té cinc dits de front i marxa a l'hora!!

Carme dijo...

Quin rotllo de tio! jo no sé si em partiria com la bajoqueta o m'acabaria la paciència ... je, je, je

Marta dijo...

El pitjor deu ser que això passa sovint! Els cogons, he pensat: quin títol més bo!

kweilan dijo...

Quin cap! Em posaria molt nerviosa tenir-ne un així a l'oficina. Bon conte!

garbi24 dijo...

Penso que al seu voltant n'hi ha més d'un fins als cogons...

senga dijo...

...visca la creació de paraules noves...fantàstic ...i com la vida de cada dia...així han de ser els que manen i pitjor... fins que un dia ja no hi haurà ningú que es deixi manar...sort que el deixa plantat a l'hora...

XeXu dijo...

Quin personatge més exasperant! Però segur que n'hi ha d'aquests. Molt ben recreat.

Pep dijo...

Quan he vist el títol, he pensat que estava malt escrit ¡¡
Però he pensat que no podia ser ¡¡
molt bo ¡¡
Molt bon relat, el personatge una mica torracogons.

vidapervida dijo...

Enhorabona! He anat un poc de cul, però a partir d'ara torne a estar en marxa. Insistisc, felicitats a totes i a tots.

Angle dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Gràcies a tu Bajoqueta.
P-C, pots estar segur de que n'està!
Pilar, a posteriori jom també ho he buscat jajaja.. i he trobat una planta per Filipines que s'ho diu, però clar, no es tracta del nostre cas.
Sí, McAbeu, totalment surrealista... un diari anomenat el Món? Impossible!!! :)
Rits, la Martínez és una Santa!
Carme, hi ha que tenir paciència amb aquests individuus, en el fons no són tan dolents :)
I tant que passa Marta, és el pa de cada dia!
Kweilan, que no en tens un tu d'aquests cap? No saps el que et perds! :)
Garbi24, hi acaba tothom fins als cogons amb un d'aquests.
Senga, les llengües són una cosa viva, es creen paraules cada dia. Propopsem "cogó" a la Acadèmia?
Gràcies Xexu, i tant que n'hi ha :)
Pep, torracogons? jajajajaja
Gràcies vidapervida, felicitats a tu també :)