martes, 1 de diciembre de 2009

184.- MATAN S.A.

.
- Endavant. Segui, sisplau.
- Gràcies.
- Ha portat tot el material que li vam demanar?
- Sí, aquí té el meu currículum. A més a més he adjuntat un dossier amb totes les meves aparicions a la premsa.
- Així que vostè es diu... Guiuseppe Marrone. Italià?
- Sí, de Gènova.
- Quant temps fa que és aquí?
- Un parell d’anys. Vaig haver d’emigrar. La feina està bastant malament.
- Ho entenc, ho entenc.
- Parli’m de vostè.
- Tinc quaranta-dos anys i ja fa temps que em dedico a l’ofici.
- Com va entrar en aquest món?
- Ja sap, necessitava diners i un amic m’ho va proposar.
- El primer encàrrec?
- Fàcil, d’estar per casa. En un obrir i tancar d’ulls ho vam tenir enllestit. Em van assignar company per la primera feina que va ensenyar-me com anava tot això.
- I quants encàrrecs més ha complert amb èxit?
- Tretze, onze d’ells reconeguts oficialment. Els altres dos, encara estan buscant a qui encolomar-li.
- Molt bé, molt bé...
- Així doncs?
- Ja el trucarem per dir-li quelcom.
- Tinc família i tres fills petits per alimentar. Sisplau, busco feina desesperadament. Les meves credencials són bones en aquest món...
- Li he dit que ja el trucarem! Això és només una primera entrevista. Una presa de contacte. Analitzarem el seu cas.
- Gràcies.
.
Guiuseppe va sortir del despatx i va tancar la portar. Gravat al vidre es podia llegir la inscripció:
.
MATAN S.A. Els deixem ben morts.
S’accepten encàrrecs.

.
autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda
.

16 comentarios:

bajoqueta dijo...

Al món ha d'haver de tot... fins i tot assassins a sou :)

Gràcies pel conte Jordi!

Pilar dijo...

Malauradament es fa referència, massa sovint, d'aquest ofici als mitjans de comunicació.
M'ha agradat molt com narres un conte mitjnçant un diàleg...Com al teatre.

- assumpta - dijo...

Ara resulta que fins hi tot els sicaris, han de sol·licitar la feina presentant currículum. Com està afectant aquesta crisi a tots els sectors.

Felicitats Jordi, l'he trobat molt bo, ben escrit i original, si senyor!!!

=)))

McAbeu dijo...

Mol bo el conte però m'ha quedat un dubte: Per donar aquest treballador d'alta a la Seguretat Social quin epígraf és? :-D

P-CFACSBC2V dijo...

Molt bo! Els sicaris també poden fer llàstima, no?

garbi24 dijo...

Tal com està tot segur que a ells no els hi falta feina, de ben segur que tenen encàrrecs per fer desaparèixer la mateixa persona varies vegades.

Elvira FR dijo...

quin iuiu! Bon conte !a veure si ara encetem els conte nadalencs....eh?

Jordi dijo...

Moltes gràcies a tots pels comentaris!

McAbeu, doncs umm... per sicari no trobo res... ;-)

senga dijo...

...LA CALAVERA NO HI ÉS PERÒ EL CONTE...BEN REAL I QUINA POR AQUEST MÓN AMB AQUESTA MANERA DE PASSAR COMPTES...QUINA RAÓ TÉ EL LLIBRE QUE EXPLICA QUE QUASI SOM HUMANS...ENS DEUEN FALTAR MILERS D'ANYS PER ARRIBAR A SER HUMANS DE VERITAT...

kweilan dijo...

A mi m'ha fet por com si fos un conte de novembre. Molt bo, Jordi!

bajoqueta dijo...

Si que fa una mica de por segons com el llegeixes si... ha sigut la calavera que no volia marxar...

Vos prometo que el demà no fa gens de por :)

Pep dijo...

Un conte que ens porta a la realitat,
en un món com el nostre on no hi falta ningú.

XeXu dijo...

Hehehe, és una empresa amb futur! Hi ha possibilitat de fer carrera?

jσrdiciяαch dijo...

Hola! :)

Et faig saber que a partir d'avui “L'imperdible de l'Ànima” ha creat un canal en vídeo, on podràs veure en format audiovisual totes les recomanacions que fem! Això serà cada divendres, avui ja n'em estrenat el primer vídeo amb recomanacions musicals. Esperem que t'interessi.

Moltes gràcies per la teva atenció! [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Marta dijo...

Està fatal la feina! Pobre home amb dona i tres fills... jajaja...molt bo i molt ben narrat.

Jordi dijo...

Bé, només us puc dir (a part de donar les gràcies) que qui vulgui que faci arribar el currículum a la Banyera que ja miraré de passar-lo a aquesta gent... ;-)