.
Solstici d’hivern de 1994. El so trencadís i sec de les persianes veïnes, que diàriament ressonen alhora, resulta ser desagradablement familiar. No se sent res, com si d’una illa solitària es tractés, només s’escolta el soroll d’algun motor escalfant-se per anar a treballar, fet que em fa pensar que el fred a l’exterior ha de ser extrem.
La vida en una colònia a vegades resulta ser més irritant i molesta, que agradable i tranquil·la. Les mirades de les veïnes curioses i desconfiades, se’t claven com agulles emmetzinades inoculant substàncies tòxiques amb conseqüències nefastes a llarg termini. La rutina de la vida en un poble, et transporta a un lloc on l’espai i el temps s’aturen per la repetició massiva d’esdeveniments.
A les 11 del matí finalment surto de casa, allunyant-me de les curiositats veïnals per dirigir tota la meva atenció a realitzar la tasca rutinària de comprar el pa. El motor sembla queixar-se pel despertar fred i sobtat que li proposo. Xiula i renega com si fos una olla a pressió a punt d’explotar. La carretera no acompanya la conducció. Per un moment tinc la sensació d’estar esquiant damunt una clapa de gel del gruix d’un pastís de 4 pisos. Comprar el pa no és tasca fàcil en un poble on les temperatures al matí poden arribar a uns 8 graus negatius. La fornera, amb un somriure d’orella a orella, rodoneta i amb olor agradable, sembla sortir d’un conte dels Germans Grimm. El gel s’ha desfet i la carretera, tota suada i humida, pareix fondre’s per moments en un mirall enorme que intenta confondre el camí de tornada. Al arribar, tres corbs ansiosos d’informació esperen asseguts el moment de despullar-me de les meves accions diàries. La barra de mig, calenta i cruixent encara, espera pacientment el seu dolç final, suportant en tot moment la mirada crua i corrosiva de les molestes veïnes.
La vida en una colònia a vegades resulta ser més irritant i molesta, que agradable i tranquil·la. Les mirades de les veïnes curioses i desconfiades, se’t claven com agulles emmetzinades inoculant substàncies tòxiques amb conseqüències nefastes a llarg termini. La rutina de la vida en un poble, et transporta a un lloc on l’espai i el temps s’aturen per la repetició massiva d’esdeveniments.
A les 11 del matí finalment surto de casa, allunyant-me de les curiositats veïnals per dirigir tota la meva atenció a realitzar la tasca rutinària de comprar el pa. El motor sembla queixar-se pel despertar fred i sobtat que li proposo. Xiula i renega com si fos una olla a pressió a punt d’explotar. La carretera no acompanya la conducció. Per un moment tinc la sensació d’estar esquiant damunt una clapa de gel del gruix d’un pastís de 4 pisos. Comprar el pa no és tasca fàcil en un poble on les temperatures al matí poden arribar a uns 8 graus negatius. La fornera, amb un somriure d’orella a orella, rodoneta i amb olor agradable, sembla sortir d’un conte dels Germans Grimm. El gel s’ha desfet i la carretera, tota suada i humida, pareix fondre’s per moments en un mirall enorme que intenta confondre el camí de tornada. Al arribar, tres corbs ansiosos d’informació esperen asseguts el moment de despullar-me de les meves accions diàries. La barra de mig, calenta i cruixent encara, espera pacientment el seu dolç final, suportant en tot moment la mirada crua i corrosiva de les molestes veïnes.
.
autor: Ferran Vilà Colell
.
14 comentarios:
M'agrada aquest ambient fred del conte (això sí, amb els tocs càlids de la fornera i el pa).
Les temperatures extremes dificulten la majoria de les tasques quotidianes excepte la de safareig i la crítica als veïns, aquests corbs estan ben adaptats per viure a qualsevol hàbitat. ;-D
McAbeu, m¡encanta a teva frase com a final de conte !! Però l'acció realitzada era comprar el pa, tot i que les veïnes surten com a temàtica important, és veritat.
De vegades els actes més senzills i rutinaris es converteixen en repte.
Si tenim l'encert d'ensortir-nos, no hi ha res més bo que un pa cruixent amb tomàquet i pernil...A recer de les mirades veïnals.
M'agrada l'ambient del teu conte.
La fred i el gel no impedeixen de criticar, observar, xaferdejar, esbrinar.......es la especie humana
...amic Ferran, avui ha sigut el dia de la sorpresa...n'espero moltes més...els contrastos hi estan ben explicats i fan el conte molt viu...com la vida mateixa...mooooooooooooooooooltes felicitats!
Molt ben ambientat aquest conte sobre la quotidiana aventura d'anar a comprar el pa...fred i calidesa
Gràcies pels vostres comentaris :) Espero que la professora també el valori positivament ! :)
fins aviat, i especials gràcies al SENGA !
L'important és arribar a casa amb el pa cruixent i calent, malgrat tots els incovenients i les mirades de xafarderes pesades :)
Per als que els molesta la gent així, ara venen unes magnifiques panificadores que fan el pa molt bo i sense sortir de casa jajaja.
Gràcies pel conte Ferran, sense buscar-ho ha sortit en uns dies que l'ambient acompanya :)
Felicitats pel conte. La comparació entre les veïnes i els corbs, està molt ben trobada!
M'ha agradat el conte, ben reflectida la vida d'un poble menut.
Unq descripcio ben escrita! M'ha agradat.
Molt encertat, m'ha enganxat des del primer moment, i més en aquests dies tant freds on és tant fàcil transportar-se vivint el conte en primera persona.
Felicitats!!
MOlt adient el conte i molt ben ambientat. M'ha agradat això de la carretera sua...quan es desfà el gael.
Publicar un comentario