Quan la Nàdia va quedar embarassada ell va desaparèixer, no va saber-ne mai més res. No tenia més família que la seva mare. Una mare llunyana i distant, que no es preocupava ni mica d’ella ni mai se n’havia preocupat. Malgrat tot la Nàdia va decidir tirar endavant aquella criatureta tan remenuda que ja sentia créixer dintre seu.
Se sentia sola en la seva decisió, sola durant l’embaràs, sola en el part. Quan ja feia dos dies que la nena havia nascut, la seva mare la va trucar per preguntar com estava i per dir-li que no sabia si podria anar a veure-la, que feia molt mal temps per viatjar.
No va ser gens fàcil tot plegat, la menuda, delicada, necessitava molta dedicació. I quan la Joana tenia dos anyets, i la portava al parc, va començar a parlar amb una àvia, la Pilar, que hi portava el seu nét. Es van trobar sovint i aquelles estones de conversa eren per a ella com una dosi gegant de vitamines.
La tarda abans de Nadal, la Nàdia passejava amb la Joana pel carrer, veia el Nadal a tot arreu i el sentia com una mena de burla de tot el món envers ella. Però passejava per no ser a casa. Ja feia estona que era fosc i es feia hora de sopar, ella allargava d’esma l’estona... de sobte sona el mòbil.
- Nàdia, hola guapa, Com estàs? On ets?
- Pilar, sóc al carrer passejant amb la Joana.
- Que no has anat a passar el Nadal amb la teva mare?
- No... no m’ho ha demanat i jo tampoc em veig amb cor de viatjar.
- I estaràs sola amb la teva nena?
- Sí
- Ni parlar-ne!
- Què vols dir?
- Que passaràs la nit de Nadal i el dia de Nadal amb nosaltres.
- No, tu tens la teva família... no vull molestar.Família? La meva filla que es passa la vida dormint i jo li cuido el seu nen i a sobre ni em parla... i el meu marit estarà tan encantat com jo. No cal ni que passis per casa teva. Vine directament a sopar.
autora: Carme Rosanas, del blog Col·lecció de moments
14 comentarios:
Felicitats pel conte i Bon Nadal!
Un conte molt bonic. BON NADAL a tots!
Una història molt ben explicada.
Com es diu en castellà:"El señor le da orejas al que no oye".
Al cap i a la fi, és igual el parentesc; el que és important és que t'estimin. I estimar.
Bones Festes
Luguca.
Una gran història de NADAL
UN conte molt de Nadal i ple de bons sentiments, com ha de ser (ara i sempre) Bon conte! Bon Nadal a Tothom!!!
Un conte absolutament nadalenc ple d'amor i generositat. Molt bon conte, Carme i Bon Nadal! (I els dibuixos, molt bonics)
Un conte maco, de vegades trobem família allà on no pensem, i també de vegades la família pròpia no val res. Trobades d'aquest tipus poden fer reviure el sentiment nadalenc.
Una bona acció per un Nadal que serà molt millor per les persones que tinguin o trobin una ma amiga.
Bones festes
Una presentació de luxe per a un conte de luxe, en què ens has presentat les meravelloses fades de l'amistat.
Bon Nadal Carme. Bon Nadal a tothom!
Carme, moltes gràcies pel conte i com no pels teus dibuixos, t'ho has currat molt!
Un conte de Nadal, preciós! I la presentació molt bonica! Gràcies, Carme!
Quantes històries com aquesta s'han escrit ?
Quantes històries haurien de ser reals ?
Molt bon conte..
Gràcies a tots!
I que et fa pensar que no és real, Pep?
No sé si cal dir-ho sempre, però és una història de veritat, no pas d'aquest nadal, sinó del passat. A mi me l'ha explicat la pròpia protagonista, que evidentment no es diu Nàdia, però l'amistat d'elles continua.
És com si s'haguessin adoptat mútuament de mare i filla.
La realitat també té coses boniques, encara que ni per un moment deixa de ser dura, per a la Nàdia. Una amistat no pot resoldre-ho tot.
En aquest conte s'evidencia que quan se tanquen totes les portes se n'obre una. La bona, la definitiva. Una porta gran i solidària per a un xiquet que arriba i per a una mare que el veurà crèixer. BON NADAL.
Publicar un comentario