Tomeu tenia fama de fer els cafès més gustosos de Mallorca. El seu local cada dia estava ple. Des de feia cinc anys, Lola, la bibliotecària que s’havia instal·lat al poble després de morir el seu marit, en aplegar de la feina, cada horabaixa, s’aturava a la cafeteria d’en Tomeu. S’asseia sempre a la mateixa taula. Ell ja sabia què servir-li sense demanar res. Li preparava el cafè amb molta cura. Era l’única forma que tenia d’expressar l’amor que sentia per ella i que no s’atrevia a confessar.
Un dia va entrar al local en Klaus. Segons els rumors se tractava d’un alemany ric, fadrí, pintor, que des de feia unes setmanes s’allotjava en un agroturisme. Havia vengut per plasmar a les seves teles el paisatge de l’illa. Aviat va agafar el costum d’anar a la cafeteria d’en Tomeu els horabaixes. Quan Lola arribava, Klaus normalment feia una estona que hi era. Tomeu s’havia fixat com l’alemany feia dies que no li treia els ulls de sobre a la bibliotecària. I empès per la por a perdre-la, Tomeu va decidir per primer pic en cinc anys fer alguna cosa. Va escriure una nota breu però clara explicant els seus sentiments al sobre de sucre que li serviria a Lola amb el cafè. Però va ser en aquest instant quan va veure que Klaus s’aixecava del seu lloc i s’asseia a la taula de na Lola. A ella no semblava importar-li la presència sobtada d’aquell home. Tomeu va llançar al fems el sobre de sucre escrit i el va canviar per un de nou. Mitja hora més tard els dos sortiren riallers del local. No tornà a veure més na Lola, ni tampoc en Klaus. Amb el temps va saber que havien marxat del poble, junts, però Tomeu no va perdre mai l’esperança. Cada horabaixa, a l’hora habitual que ella solia entrar, preparava el seu cafè i el servia a la seva taula ara buida i que no deixava ocupar a cap client. Només el dia que se va jubilar i va tancar amb clau la cafeteria, dins el local quedaren guardats per sempre, finalment, totes les il·lusions d’en Tomeu i el seu amor per Lola.
autora: Caterina Cortés Palmer
16 comentarios:
Ostres, és interessant el detall de servir-li el cafè cada horabaixa, encara que no hi sigui. Bon conte!
Que bonic i que romàntic, caterina, encara que sigui trist pel pobre Tomeu. Però qui sap, potser ell amb la seva manera de fer... i mantenir aquest amor de pensament, ja en treia alguna mena de felicitat. O això és el que jo voldria pensar.
Una abraçada, bonica!
Una gran llàstima que no pugués gaudir dels cafès que li servia cuan ja no era, i ell pobre vaja decepció...
Però molt romàntic ja ho crec! I la vida està ple de casos així segur!
Gràcies Caterina!
El que no corre vola, Tomeu!!!
...ai Tmeu, a veure si espaviles que el món prou que va malament gràcies els que no posen en pràctica el seu sentir i pensar...gràcies pel conte que m'ha transportat a unes vacances encara llunyanes...
Hola, sóc Carmen, de http://sonrisasdelviento.blogspot.com
El vostre blog em sembla molt interessant.Vull enviar-vos un regal
Preciós el conte. Que romàntic i que trist, potser tornarà na Lola quan tire de menys els dolços cafes que l'hi servía en Tomeu.
Enhorabona
Quin relat més trist, i una lliçó de vida. Ens hem de despertar més aviat, Tomeu!
El relat és magnífic Caterina, ets una mala bèstia (en el bon sentit, eh?).
Carai, se'm fa un nus a la gola i tot. No es poden deixar passar les oportunitats perquè quan te n'adones ja vas tard. La prudència, només per algunes coses.
El relat molt maco.
Un conte preciós!
Gràcies per les vostres opinions i paraules! S'ha de procurar no deixar passar allò que volem aconseguir o que creiem que és bo per a nosaltres. Estaria bé de tant en tant aparcar una mica la por en la mesura del possible :)
Gràcies bajoqueta per deixar-me participar en aquesta iniciativa tan maca! ;)
Abraçades
Una història preciosa, romàntica, plena d'encant. Enhorabona. I gràcies.
Pobre Tomeu! Mai hi ha que dubtar...Un conte molt bonic i romàntic.
Molt bo! Un apunt, només: *Olor DE sol,
d'una filòloga.
Gràcies! Ara canviarem lo del sol :)
Bo, molt bo! Segur que més d'un lector si pot sentir identificat. Jo mateix el primer.
Salut
Publicar un comentario