viernes, 16 de abril de 2010

320.- Passió pels llibres

El Quim, des de fa uns quants anys, treballa al Parc de Bombers de l’Horta-Nord. També és molt aficionat a llegir, doncs ha de matar moltes hores d’espera al seu treball. Ja fa algun temps que va a la Biblioteca del poble, on treballa la Vanessa, una xicona que ho té tot; és jove, bonica i sempre rient.

Aquell dia lliura, però li diu a la dona que ha quedat amb els companys de feina. Arriba a la Biblioteca i, només entrar, se n’adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, després de les salutacions formals: “Com estàs?”- “Hola!, me n’alegre de que hages vingut”- “No cal que m’ho digues, ja et veig!”... De sobte, l’abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D’un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu els sostenidors que, quan a penes, poden embolcallar tota aquella abundància. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d’un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil.

Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, aquell pinzellet l’acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, doncs recorda que és el millor remei contra l’ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, reboten com dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere, la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no ha tingut una experiència semblant. Aleshores, el Quim deixa de pensar en aquell ànec gangós i botijós. Nota les batzegades del sexe de la Vanessa, i no tarda gaire en vessar-se mar endins. Una mar brava i calenta on s’endinsa amb fruïció.


A la setmana següent, van quedar a l’habitació sis-cents-quaranta-una de l’Hotel Vora Fira, al costat de la Fira de Mostres. Ella es va presentar preciosa, com el Quim no l’havia vista mai, però tot va ésser inútil. Ell no va ésser capaç de trempar. De cop i volta, va restar aixafat com un cadell. Trobava a faltar la flaire i el tacte dels llibres.

Autor: Francesc Arnau i Chinchilla

Blog: L’espill de l’orb

12 comentarios:

Laura T. Marcel dijo...

Carai amb en Quim! D'això en podriem dir un bomber il·lustrat oi?

garbi24 dijo...

Coses de la motivació i problemes del bomber amb la seva mànega

bajoqueta dijo...

La màgia dels llibres :)

bajoqueta dijo...

Gràcies pel conte Francesc, i ho sento que hagi sortit malament, blogger em té fregida grrrr

P-CFACSBC2V dijo...

Vaja, una manera diferent de gaudir dels llibres :D

Dissortat dijo...

La primera vegada tot és passió, després en llibres o sense, la cosa pot no marxar bé. Pot ser perda l'encant de la "novetat".

I què passa amb els bombers, metges, militars, infermeres...?? Els uniformes?? Quina fama!!

Pilar dijo...

Ja ho va dir...qui fos. Tot està als llibres!

Marta dijo...

Un bomber fascinat pels llibres. Potser si ho proven en una llibreria...
Dissortat, tens raó, els uniformes tenen una fama un xic incomprensible per a mi...

montse dijo...

Quin gran plaer, veure com els llibres són objecte de desig.

Francesc Arnau dijo...

Moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris... I molt especialment a bajoqueta per la feina.
Endavant!

La Meva Perdició dijo...

Un bomber que encén focs en lloc d'apagar-los! ^-^Molt bo!

Anónimo dijo...

I després diran que, dels llibres no se'n treu res.
Bon conte,

Luguca