Fa ja uns quants segles, en una regió remota d'un país llunyà, va néixer una llengua. La van idear les dones, a les qual s’havia privat del dret a l'educació. La varen anomenar nushu i comptava amb un reduït nombre de paraules i de caràcters. Per mitjà d'ella podien comunicar-se eludint la vigilància dels homes, que les espiaven desconfiats i les interrogaven, sense obtenir mai resposta.
.
Van transcórrer els anys i, en veure's obligades a perdre el contacte per seguir els seus marits a la recerca de zones més pròsperes, la majoria d’elles va anar oblidant aquest idioma secret. En aquella regió van quedar-hi només unes poques dones parlant el nushu, totes solteres i dedicades a l'artesania, la poesia i el cant. Van envellir i, una a una, van anar morint. Les enterraren, seguint la tradició, al costat dels seus manuscrits brodats en peces de roba i ventalls. Ara, sota la terra que les cobreix, segueixen parlant de les seves coses.
Van transcórrer els anys i, en veure's obligades a perdre el contacte per seguir els seus marits a la recerca de zones més pròsperes, la majoria d’elles va anar oblidant aquest idioma secret. En aquella regió van quedar-hi només unes poques dones parlant el nushu, totes solteres i dedicades a l'artesania, la poesia i el cant. Van envellir i, una a una, van anar morint. Les enterraren, seguint la tradició, al costat dels seus manuscrits brodats en peces de roba i ventalls. Ara, sota la terra que les cobreix, segueixen parlant de les seves coses.
.
autor: Joaquim Valls
.
13 comentarios:
Quina llàstima que es perdés esta parla.
Tots els contes que vas enviar m'agraden molt, però este especialment. Gràcies Joaquim :)
Per un moment m'he vist d'aquí a tres-cents anys xiuxejant amb un altre com jo, la meua llengua, envoltat d'esperits hostils que em recriminaven la meua gosadia de parlar l'idioma prohibit en lloc de l'oficial establert. Un conte molt il·lustratiu, Joaquim.
Quan una llengua desapareix, desapareix molt més del que ens sembla. Un conte molt bonic!
Un conte basat en fets reals...quan una llengua mor mor un univers! Bon conte que ens fa recordar una realitat...hem de salvar les llengües del món perquè son el nostre patrimoni universal, el més humà!
Les llengües són riquesa i patrimoni de tots. Quan una llengua es perd, perdem tots. Molt bon conte!
Les llengües, igual que moltes altres coses, naixen i moren. Unes llengües són infectades per altres més prompte, i unes altres més tard; algunes s'abandonen per desídia i comoditat es deixen morir, unes altres són assassinades... Són moltes les formes que una llengua mor, però el temps pot acabar amb totes elles.
Quan desapareix una llengua es perd coneixements de la natura i la seva cultura.
Un conte maco, i trist que la llengua es perdés.
Esperem que aqui no ens passi el mateix....sort que som molts més
M'he sentit identificada amb aquestes dones. Tot i que nosaltres siguem més, també la història i els esdeveniments van més de pressa i un dia d'aquests ens trobarem sota terra parlant la nostra llengua. Conservem els contes, conservem el llenguatge.
Ni que sigui sota sota terra, seguirem parlant la nostra llengua. Un bon conte, sí!
Tal i com apunteu, aquest relat es basa en en un fet real, que esdevingué fa uns pocs anys. Des d'aleshores, pel que sé altres llengües han anat també desapareixent.
Gràcies pels vostres amables comentaris.
El teu relat també diu molt, de com s'afina l'enginy enfront de la repressió. Felicitats pel relat!
Publicar un comentario